El límul o cranc americà de ferradura conté un dels components més apreciats del món de la medicina. La seva sang blava, com la de la reialesa, es fa servir per assegurar que fàrmacs, medicaments i vaccins no estan infectats ni contaminats amb endotoxines, que són molt perilloses i poden arribar a matar. Un litre de sang de límul es pot pagar a 15.000 dòlars. Per què és tan cara i qui compra la seva sang?
El límul, cassola de l'Atlàntic, o cassola de les Moluques (Limulus polyphemus), tot i el seu aspecte de cranc, és una espècie d'animal més proper als aràcnids que als crustacis. Viu a la mar, a les costes atlàntiques de Nord-amèrica fins al golf de Mèxic.
Un litre de sang de límul es pot pagar a 15.000 dòlars
Als anys cinquanta un investigador nord-americà que n'estudiava el sistema circulatori va descobrir que la seva sang tenia unes cèl·lules que ataquen certs bacteris encapsulant-les en un gel viscós que impedia que s'infectessin. Aquesta particularitat va fer que s'emprés la sang de límul en medicina per saber si un fàrmac està contaminat.
Als anys setanta el lisat d'amebòcits de límul (LAL) ja es feia servir arreu dels Estats Units. Abans els científics injectaven vacunes en conills i esperaven a veure'n les reaccions. Però col·locant-ne una quantitat minúscula en un dispositiu mèdic o vacuna, el LAL capturarà tota mena de bacteri en una càpsula de gelatina. Si bé no les mata, el segell és una alarma contra incendis que ens alerta sobre la presència de quelcom que podria convertir-se en una infecció letal i n'evita la propagació.
Amb el creixement de la indústria farmacèutica, l'ús de la sang d'aquests animals ha anat en augment. Si bé fa uns anys es va aconseguir crear una substància sintètica que pot suplir la sang d'aquest l'animal, l'anomenat factor recombinant C o rFC, només 60 països a tot el món la fan servir.
Cada any les farmacèutiques capturen més de 600.000 límuls per extreure'ls la sang. Se'ls drena el 30% de la sang i després són retornats al mar. Però els conservacionistes calculen que entre un 15% i un 30% no sobreviuen. Com a conseqüència, aquest animal es troba classificat com a vulnerable a la Llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN). Calculen que la població d'aquest animal podria continuar caient fins a un 30% durant els pròxims 40 anys.
Cada any les farmacèutiques capturen més de 600.000 límuls per extreure'ls la sang
Però si hi ha una alternativa que funciona, per què no la fan servir? Aquí entren en joc molts interessos i la indústria farmacèutica és molt poderosa.
En plena pandèmia de la covid-19, amb la demanda de la sang de límul pels núvols pel desenvolupament del nou vaccí, els conservacionistes esperaven que l'ens regulador dels medicaments als Estats Units aprovés el rFC.
Però aquesta organització, la Food and Drug Administration (FDA) dels EE.UU., va anunciar que encara calia estudiar amb força més profunditat la prova alternativa. Representants de la farmacopea nord-americana afirmen que disposen de trenta anys de dades de la prova utilitzada tradicionalment i tan sols dos anys de l'alternativa i que, per tant, necessiten més informació.
Està clar que no tothom vol que aquesta substància substitueixi la que li dona molts beneficis. La FDA admet les proves amb rFC, però amb unes condicions que no la fan competitiva si la comparem amb el LAL.
El rFC podria salvar el límul. Si aquests animals no s'estan recuperant a la velocitat que haurien, la vida de molts conills pot estar en perill. I la d'alguns nord-americans sorruts que no accepten el rFC també.