Diu la tradició que la revetlla de Sant Joan és la nit més curta i màgica de l'any, un ritu ancestral en què el foc ho purifica tot i les guspires dels petards espanten els mals esperits. Aquesta celebració, que dona la benvinguda definitiva a l'estiu, fa anys que es qüestiona davant l’elevada sonoritat, la petjada ecològica i el risc d'incendi forestal. Contra tot pronòstic, la creixent conscienciació ciutadana sobre aquests efectes no ha frenat la despesa. Ans al contrari, l’Associació de Fabricants i Majoristes de Pirotècnia de Catalunya preveu assolir enguany una facturació superior als vint milions d'euros, que representa un increment del 5% respecte a l'any anterior.
Alhora, el Gremi de Pastisseria de Barcelona augura una bona venda de coques, tot i que l'encariment global dels productes ha apujat el preu un 3%, i el tiquet mitjà d'una coca familiar per a quatre o sis persones ronda els vint euros. Pel que fa als punts de venda de pirotècnia, la delegació del govern espanyol a Catalunya n'ha autoritzat 1.906. Hi haurà 1.467 casetes i locals a Barcelona, 191 a Tarragona, 166 a Girona i 82 a Lleida.
La delegació del govern espanyol a Catalunya ha autoritzat 1.906 punts de venda de pirotècnia: 1.467 a Barcelona, 191 a Tarragona, 166 a Girona i 82 a Lleida
"La nostra previsió és facturar uns deu milions, sempre una mica més. El sector té futur i la tendència és anar pujant", assenyala a VIA Empresa Josep Maria Vilardell, propietari i director de Petardos CM. La clau d'aquest creixement no rau en un augment dels trons de gran potència, sinó en un catàleg ben divers que vira cap a la llum i el color. De fet, el petard de tro pur amb prou feines representa el 10% de les vendes de Petardos CM.
Val a dir, però, que Vilardell rebat la idea que el futur hagi de passar per la pirotècnia silenciosa: "El silenci no et dona cap adrenalina; et dona tranquil·litat, però la pirotècnia no és per a la tranquil·litat". L'olor de pólvora, el fum i el soroll moderat formen part d'una cultura que, segons l’empresari, s'ha de defensar des de l'educació i el civisme. La firma manté una línia de 140 casetes pròpies, 80 de franquiciades i prop de 75 locals comercials, una estructura que enguany s'ha reforçat amb tres noves obertures a Riudellots de la Selva, Terrassa i Manresa. També ha desplegat punts de reciclatge a 90 botigues de Barcelona i contenidors específics per al material no explosionat.
L'èxit final de la campanya, però, és una ciència inexacta que depèn de força variables, com ara l’efecte cap de setmana: “Quan la revetlla cau en cap de setmana, pot ser que les zones industrials o polígons no venguin tant i el consum es desplaci cap a les botigues de costa”, afirma Vilardell. D'altra banda, "hi ha la sensació generalitzada que cada vegada es tiren menys petards, però nosaltres tenim els números a la mà i sabem que es ven una mica més", apunta. A més, s’ha aconseguit compactar el llançament: “La gent ja no tira petards durant tot el mes, sinó que concentra l'activitat els dies 23 i 24 de juny”.
Amb tot, des de Petardos CM defensen l'enduriment dels controls com la vigilància de la venda a menors o la venda ambulant il·legal a domicili com l'única via per garantir la bonança i viabilitat del sector. En aquesta línia, l'empresa ha implementat uns protocols de seguretat en el moment de la transacció: "Els clients han de signar un tiquet de conformitat en què es constata el que s'enduen i es donen per assabentats dels perills inherents", relata Vilardell.
"La gent signa i es pregunta què és això. Doncs és un avís clar. El que busquem és que llegeixin les instruccions i que després ningú pugui dir que no se li havia advertit", afegeix, i assenyala la possibilitat d'aconseguir la regulació d'uns horaris concrets de llançament i de pausa, o bé que els mateixos ajuntaments habilitin zones específiques per cremar el material de manera controlada i segura.
Kits sensorials, prevenció als boscos i el pes del mercat xinès
En paral·lel, la inclusió comença a formalitzar-se. Enguany, destaca la prova pilot de Petardos CM amb kits sensorials gratuïts que inclouen taps, ulleres i mastegadors, desenvolupats amb l'Associació Espanyola de la Pirotècnia (AEPIRO) i la Fundació Mira'm de la Comunitat Valenciana per facilitar que els infants amb Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) puguin gaudir de la festa al carrer. “Hem preparat 1.000 unitats fins a esgotar existències”, detalla Vilardell.
La campanya d'enguany també arriba amb un respir climàtic gràcies a les pluges dels darrers mesos, que mantenen els boscos amb uns nivells d'humitat superiors als d'anys de sequera. No obstant això, les crides a la prudència per part de Protecció Civil amb la temuda onada de calor fa temps que activen restriccions severes, com la prohibició absoluta de llançar coets a menys de 500 metres de les zones forestals. "La limitació dels 500 metres és una exigència desmesurada. Un coet, en el pitjor dels escenaris i encara que es llanci de forma horitzontal, pot recórrer com a molt 100 metres de distància", lamenta Vilardell. "I és més: cap estadística de l'Idescat indica la pirotècnia com a responsable d'incendis; si existís aquesta certesa, ja ho haurien fet constar", defensa.
Petardos CM ha llançat una prova pilot de kits sensorials gratuïts desenvolupats amb la Fundació Mira'm per facilitar que es pugui gaudir de la festa al carrer
D'altra banda, i malgrat els mesos d'inestabilitat geopolítica a l'Orient Mitjà, el sector pirotècnic català ha demostrat una resiliència notable. Les empreses han aconseguit esquivar l'impacte logístic gràcies a una planificació anticipada de les importacions des de la Xina, una dependència que no és pas casual, sinó històrica. "Substituir la Xina seria complicat. Si un dia ens deixessin d'enviar producte, hauríem de valorar altres mercats", confessa Vilardell. I és que el gegant asiàtic, inventor de la pólvora, manté un domini absolut del mercat global.
Tot i que països com Colòmbia, Mèxic o l'Índia tenen múscul productor, el volum industrial xinès juga en una altra lliga. "A la Xina hi ha dues províncies que concentren milers de fàbriques que subministren a tot el món, inclosos els Estats Units. Són els veritables mestres de les combinacions", reconeix Vilardell, qui aprofita per desmuntar un dels grans mites que envolten el seu negoci: la creença popular que només es treballa la setmana prèvia a Sant Joan. "La gent pensa que només ens arremanguem els darrers quatre dies i que la resta de l'any vivim de rendes", ironitza. "Jo sempre els dic que som com els pagesos. Treballem de sol a sol durant tot l'any, patim per si plou o per si fa massa calor. I, de sobte, arriba el juny i fem la collita”.
Un Sant Joan diferent i amb "residu zero"
Pocs escenaris competeixen avui dia amb la platja a l'hora de triar on celebrar la revetlla. El peatge d'aquesta preferència, però, es comptabilitza en tones. Concretament, 62. És el volum de residus recollits a les platges de Barcelona en la darrera revetlla, una xifra que augmenta de manera anual i que obliga a desplegar operatius de neteja i Guàrdia Urbana "des de les tres de la matinada". "Un sol dia de festa no pot esborrar el model de ciutat que intentem construir la resta de l'any. No pot ser que la nit de Sant Joan sigui un malson per a l'ecosistema i per als treballadors públics", exposa a aquest diari Noemí Fuster, consultora ambiental, investigadora i fundadora de la iniciativa Sant Joan Sostenible.
L'origen del projecte, nascut el 2024 a la Barceloneta i guardonat amb el Premi Ciutat Vella per la seva innovació en sostenibilitat i resiliència davant el canvi climàtic, respon a una premissa clara: “La Barcelona que acull fòrums internacionals sobre els oceans o l'alimentació sostenible no pot normalitzar un litoral cobert de plàstics, vidres i escombraries un cop l'any”.
Fuster: “La Barcelona que acull fòrums sobre els oceans o l'alimentació sostenible no pot normalitzar un litoral cobert de residus un cop l'any”
Durant el lliurament del premi, l'organització va destacar que la proposta de Fuster nedava "a contracorrent" de la festa popular. Ella, però, ho nega: "Els qui van a contracorrent són els qui deixen tones de deixalles a la sorra. La revetlla ha de ser, per força, sostenible i inclusiva". De fet, en rebre el guardó, la investigadora va augurar un futur en què els serveis públics no hagin de treballar durant aquesta festivitat gràcies a la conscienciació ciutadana. "Jo ho veig possible. Veig totes les platges sostenibles i veig que aquestes persones puguin tenir festa", insisteix.
Una certesa que neix del seu coneixement directe amb l'entorn: "He estat coordinadora al centre de la platja de la Barceloneta, investigadora a l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), i he treballat de bracet amb el departament de platges i d'ecologia urbana de l'Ajuntament de Barcelona. Veig el sobreesforç”, explica. El plantejament de Fuster no es basa en la prohibició de la revetlla a la platja per decret o imposició, sinó en la reconnexió dels ciutadans amb el medi marí a través de l’experiència.
"Només es pot cuidar allò que es coneix i s'estima. Per això oferim de manera immersiva i gratuïta activitats com el ioga, l'esnòrquel, els banys de gel o el pàdel surf”. Segons Fuster, la recepció per part dels participants ha estat molt positiva: "La sensació ha estat una mica de dir, ‘ostres, faltava aquest espai’. La gent que vol un altre tipus de celebració marxa fora de Barcelona per Sant Joan perquè fins ara no existia aquesta oferta".
Mitjançant el test Profile of Mood States (POMS), l'entitat quantifica com el contacte amb la mar redueix l’estrès i amplifica les emocions positives dels participants. El teixit comunitari és el cor d'aquest model. Fuster ha articulat l’anomenada “xarxa Barceloneta”, on s'alineen des de grans agents institucionals com el Port Vell o Marina Barcelona 92, fins a entitats locals com la Confraria de Pescadors, associacions veïnals i eixos comercials.
Mitjançant el test Profile of Mood States (POMS), l'entitat quantifica com el contacte amb la mar redueix l’estrès i amplifica les emocions positives dels participants
A més, el projecte fomenta l'economia blava: “Totes les monitores que coordinen les activitats -amb ràtios controlades de vint places per garantir la qualitat i seguretat- perceben un salari just”, detalla Fuster. La iniciativa, que va començar amb un centenar de persones, va duplicar el seu quòrum el 2025 i preveu mantenir la tendència a l'alça en vista de les llistes d’espera. La jornada clou amb un sopar de carmanyola obert al públic, dansa i música, sota dues condicions: residu zero i absència d'alcohol.
A l'hora de resoldre l'enigma que encapçala el titular del present article, Fuster es mostra esperançada: "La fórmula funciona, l'únic que falta és temps. Ara estem a la part fàcil, sumant les persones que ja estan convençudes i van descobrint el projecte, però arribarà un punt en què toparem amb els perfils no convençuts, els qui busquen la festa associada a l'alcohol o a embrutar la sorra. Però ells també són benvinguts", afirma Fuster, que rebutja fer un esdeveniment exclusiu per a col·lectius ja conscienciats: "El repte no és fer una festa per a nosaltres, com qui fa una recollida de residus en què, per cert, sempre som els mateixos".
Com a exemple d'aquesta convivència a l'espai públic, Fuster recorda el primer any de la iniciativa, quan es va gestionar l'absència de fogueres a la sorra amb una actuació artística d'una ballarina que simulava la flama de Sant Joan, i servia de reclam per explicar el projecte a la gent del voltant. "No hi ha una altra realitat possible en un espai que ha allotjat nius de tortuga babaua i projectes de regeneració litoral. El nostre èxit col·lectiu és que, quan acabem la revetlla, la platja estigui molt més neta que com ens la vam trobar", conclou Fuster.