“Ho vam fer perquè no sabíem que era impossible” és una frase atribuïda a algun programa de formació de la CIA. A Singulars no saben que és impossible, per això pot sortir bé. Tornaré a comentar aquest contrasentit.
Mil paisatges per produir productes singulars
Catalunya és un país extraordinàriament divers i enrevessat. Ho deia Joan Oliver: “tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra”. Arronsat entre muntanyes, amb una pluja que no sap ploure, com ens explicava Raimon. Amb mil microclimes que en poca distància ens deixen passar de la dolçor mediterrània a l’agrest món alpí del Pirineu. O, també, des dels secans desertitzats a terres de regadiu que han sabut aprofitar els rius que ens regalen les altes serralades. Tot plegat configura la cromatografia d’un paisatge extraordinàriament viu i divers que amaga una riquesa d’oportunitats productives que són el deler dels nostres cuiners. Precisament per això, just fa un any, Catalunya fou nomenada la regió capital de la gastronomia mundial.
Aquesta realitat física ha configurat el sistema de dues agricultures del que parlem al llibre Cuits pel Clima redactat amb Lorena Farràs. D’una part, hi ha una agricultura potencialment competitiva que ha sabut en bona part organitzar-se a partir de l’especialització i dimensió empresarial. D’altra part, hi ha una agricultura de desenvolupament rural que s’enfila sobre muntanyes abancalades pel treball de generacions de pagesos, o bé, que s’estén per secans a l’espera eterna de la pluja. És una agricultura necessària per sostenir l’equilibri territorial i defensar el patrimoni natural. Però és quelcom més important: és la fàbrica de productes singulars per a la nostra taula.
L'agricultura de desenvolupament rural és la fàbrica de productes singulars per a la nostra taula
Navegant en aigües obertes
Aquesta agricultura ha tingut moltes dificultats per sobreviure quan les fronteres comercials s’han obert. Moltes empreses agràries han desaparegut els darrers cinquanta anys. Malgrat això, l’enginy i la voluntat de romandre ha aconseguit estabilitzar una molt notable realitat d’empreses supervivents i orgulloses. Amb aquesta vocació de perviure s’han impulsat noves estratègies per garantir-ne la viabilitat econòmica. S’ha impulsat l’anomenada multifuncionalitat, sumant a la producció agrària i forestal altres activitats. S’ha vinculat la producció a certificacions que reconeixen la seva qualitat, tals com la producció agrària ecològica, la producció integrada o altres. L’agroturisme i els serveis ambientals han estat un bon complement de rendes juntament amb un conjunt de noves opcions sostenibles i imaginatives que donen vitalitat al conjunt del territori.
Però aquesta agricultura dispersa en el territori compta, a vegades, amb la dificultat d’arribar al consumidor. El volum reduït de producció és sovint la barrera que dificulta la porta a la gran distribució. Efectivament, el camí d’un productor a molts consumidors individuals tals com unitats familiars disperses, té la dificultat d’uns costos afegits per a volums limitats de producte.
El camí al consumidor
Amb major o menor fortuna s’han desenvolupat diferents opcions de venda directa. Precisament, per guanyar volum de compra es va voler impulsar la iniciativa “pagesos i cuiners”, buscant el restaurant com a gran comprador que donava sentit a una distribució directa. La idea ho tenia tot de positiu en teoria, però no hi va haver prou capacitat per articular tots els actors necessaris. Una altra iniciativa són les cistelles de productes ecològics, una iniciativa que, tanmateix, suposa un esforç pel productor i va vinculada a una posició “militant” del consumidor, cosa que acaba sent un limitant per a la seva generalització.
Així mateix, els ajuntaments han impulsat els mercats locals. Quelcom que, malgrat les dificultats, ha estat d’interès tant des del punt de vista comercial com de conservació d’una relació directa del consumidor amb el productor d’aquells aliments que està comprant.
Els darrers anys, però, han nascut algunes iniciatives amb la vocació d’establir una base logística per a la distribució dels productes de la petita i mitjana pagesia. Terra Pagesa és una de les plataformes nascuda des de la iniciativa de la Unió de Pagesos que està establerta a l’espai de Mercabarna, i el seu objectiu és poder proveir la producció dels seus associats a les botigues i mercats. En paral·lel es va crear el Mercat Arrels des d’una institució d’àmbit cultural amb un plantejament encara més ambiciós que consistia a crear una xarxa capaç de portar qualsevol producte de qualsevol comarca als domicilis dels consumidors. La complexitat i els costos de tal ambició han acabat amb la viabilitat del projecte.
Singulars vol aportar l’escala necessària per arribar al consumidor
Singulars és la nova iniciativa que vol connectar productors, elaboradors i punts de venda sota una mateixa xarxa. Es constitueix com a fundació sense ànim de lucre. Per portar a terme la seva funció pretén crear un centre logístic al centre de Catalunya, en una localització propera als eixos de comunicació terrestre verticals i transversals. D’acord amb les previsions definides en el seu pla d’empresa, aquest hub haurà de centralitzar la logística de recepció de la producció de 1000 empreses agràries per distribuir-la a 400 botigues. Darrere de Singulars hi ha una suma extensa de persones i entitats diverses que aposten per la unió vers uns objectius comuns.
Singulars pretén crear un centre logístic al centre de Catalunya, en una localització propera als eixos de comunicació terrestre verticals i transversals
La proposta neix en un moment especialment oportú, quan està en camí una Llei de l’Alimentació Catalana que regularà la contractació pública alimentària dirigida a entitats tals com escoles o hospitals. Aquesta nova legislació atorgarà facilitats i orientarà a la compra de proximitat. És un pas important que pot afavorir aquesta agricultura de desenvolupament rural. Però per poder atendre la nova demanda que aquesta llei propiciarà caldrà organitzar l’oferta de manera eficient i suficient, d’acord amb la demanda, tot garantint la continuïtat de l’oferta. Tècnicament, això significa planificar a l’hora de produir, harmonitzar producte i agrupar-lo.
Per què pot sortir bé?
Per què Singulars pot esdevenir una eina eficient esperada per moltes empreses agràries petites i mitjanes distribuïdes per l’àmplia Catalunya rural?
Moltes són les raons que aporten esperança vers l’èxit d’una iniciativa necessària per a milers d’empreses agràries i rurals. En primer lloc, perquè respon a una necessitat real i el convenciment de moltes persones, empreses i entitats de la importància d’aquesta necessitat.
Perquè és l’embrió d’un projecte que suma i uneix des de molts punts del territori, des de moltes maneres de veure les coses. És una iniciativa que té moltes potes per aguantar-se si en fallés alguna.
Perquè el projecte parteix de la serenitat i del realisme. A favor hi ha l’experiència i, sobretot, el què s’ha après dels errors d’experiències anteriors. Es parteix d’una anàlisi estratègica i un pla d’empresa acurat. Certament, la planificació és clau per a la previsió i la supervivència i ocupa un lloc principal en la gestió del projecte. El pla d’empresa haurà de marcar l’ordre de les diferents fites; però, especialment, servirà per advertir a temps de les desviacions que ben segur es produiran. Per a la seva gestió està prevista la funcionalitat d’un ERP adaptat a la complexitat del projecte.
A favor hi ha l’experiència i, sobretot, el què s’ha après dels errors d’experiències anteriors. Es parteix d’una anàlisi estratègica i un pla d’empresa acurat
Perquè se sap que els somnis quan baixen a la realitat costen diners, molts diners. El punt de partida són 3,5 milions d’euros. Per aconseguir-los s’ha fet una ronda oberta de finançament a partir de persones interessades que ja n’ha obtingut dos milions. Pel que fa a la resta, estan ja compromesos des d’altres fonts.
Perquè se sap que la dimensió importa. Per això caldrà programar produccions, unir diversos orígens per proveir comandes de manera estable i estructurar molt bé la xarxa de relacions.
Perquè no he detectat cap dogmatisme, el qual és un dels grans enemics per construir projectes amb mirada llarga. Davant de cada error caldrà corregir. Davant cada dificultat caldrà buscar les solucions sota les pedres i agafar aquelles que aporten solucions prescindint, a vegades, de la perfecció, la qual sol no anar d’acord amb allò que és bo i, alhora, possible.
Però... això és impossible
El projecte Singulars ha aconseguit el miracle d’aglutinar a tiris i troians, cosa que també a casa nostra sol ser impossible. Aquesta és la prova d’una de les fortaleses importants del projecte, hi ha un lideratge clar, respectat i compromès amb una organització sòlida i preparada.
És un projecte necessari, imprescindible, i tots els implicats ho saben. Tanmateix, és cert, a Singulars encara no saben que el que es proposen és impossible. Això facilita el camí, ja que permet desplegar amb il·lusió i valentia les eines que calen, que ja disposen, per convertir en realitat les coses impossibles: talent, voluntat, generositat, criteri i lideratge.