La que fins ara hem anomenat explotació familiar agraria (EFA) està, a casa nostra, en procés de canvi. Fent una mirada retrospectiva sobre el model d’empresa agrària tradicional, observem un seguit de característiques que han canviat notablement. Aquesta estaria idealment constituïda per la família, normalment nombrosa, organitzada segons l’estructura patriarcal típica. La masia o casa de pagès seria el marc físic que aplegaria aquesta unitat de convivència y de treball. Allí s’hi residiria i allí es disposaria dels mitjans per a la funció productiva de l’empresa. La seva vocació seria l’autosubsistència, amb els recursos de la terra i el treball de les diferents generacions de la família.
Amb aquesta orientació, l’activitat agrària seria diversificada per cobrir en el possible el conjunt de necessitats de les persones implicades (família i personal de suport a través d’una relació laboral). Així, la masia comptaria amb una granja amb diferents espècies d’animals (porc, ovelles, gallines, conills, coloms...) i un hort, ambdós destinats al consum familiar. A més disposaria d’alguna activitat agrària més especialitzada que aportaria els excedents productius comercialitzats al mercat que aportarien els fons per adquirir allò que la masia no pogués produir. “Cap a la vila ja ve el pagès, la bossa buida i el carro ple, ens explicava Joan Manuel Serrat”. En el possible, totes les instal·lacions i eines de treball serien produïdes per la mateixa EFA. La cultura popular així ho explica: “home de molts oficis, pobre segur”.
Un gran avantatge de les empreses familiars agràries és la de ser una estructura productiva que arriba a tots els punts del territori, amb una gran capacitat d’adaptació als formats d’activitat plurifuncional. Quelcom que les fa especialment resilients, malgrat les transformacions sofertes.
Als països menys desenvolupats, a l’anomenat Sud Global, l’explotació familiar agrària és la base i garantia de la seva alimentació. En aquest sentit, la FAO va declarar l’any 2014 com a Any de l’Agricultura Familiar (AIAF). Aquesta agricultura es considera clau per mitigar la fam i la pobresa al món. Posteriorment, les Nacions Unides han declarat el període 2019-2028 com a decenni de l’agricultura familiar.
Però a casa nostra les coses han evolucionat de manera diferent:
- La mecanització del camp, a més de produir el gran èxode global, va orientar vers una producció més especialitzada.
- La família ha canviat. S’ha nuclearitzat. Hi ha més i millor reconeixement de la dona. Es triga més a tenir fills i n’hi ha menys.
- S’ha reduït la identificació entre família i treball a l’empresa agrària. Cada cop és més freqüent que part dels membres de la unitat familiar tinguin la seva activitat laboral fora de l’empresa agrària.
- L’adscripció de la titularitat de la PAC a la propietat ha endarrerit l’edat dels perceptors dels ajuts i ha dificultat, en conseqüència, el relleu generacional.
- El canvi climàtic genera d’anys i incerteses. Alhora, les imprescindibles mesures contra el canvi climàtic i reequilibri mediambiental suposen canvis i nous costos.
- Les noves tecnologies, imprescindibles per sostenir la competitivitat, són, alhora, un demandant de dimensió.
- Els treballs al camp s’han transformat: la digitalització, la robòtica, l’ús dels drons, la intel·ligència artificial a l’agricultura i ramaderia de precisió requereixen uns perfils professionals més qualificats. Els enginyers hi troben el seu lloc.
- Les grans i sofisticades màquines, conduïdes per una sola persona, poden realitzar els treballs en grans superfícies de conreu, amb un efecte de soledat en el pagès. Un factor que afecta la seva qualitat emocional.
- El bullying rural del qual hem parlat en altres ocasions troba ara noves formes de manifestar-se. Des de postures pretesament mediambientalistes es culpabilitza l’agricultura real, eficient i productiva.
- La societat urbana, la ciutat en creixement, esdevé un imant per als joves.
A conseqüència de tot plegat, un seguit de factors tècnics, econòmics i emocionals, estan produint una reducció del nombre d’unitats productives. Un fet que coincideix conseqüentment amb el redimensionament de les empreses agràries. Concretament, a Catalunya, segons el cens agrari, l'any 1999 hi havia 72.006 empreses agràries. El 2020 n’hi havia 53.903. Però, curiosament, a les eleccions agràries a celebrar el pròxim 27 de febrer de 2026, hi poden votar 21.374 pagesos.
Per entendre aquesta diferència entre el nombre d’empreses agràries i el nombre de votants a les eleccions agràries, cal saber que el dret de vot s’atorga solament a agricultors que siguin treballadors per compte propi i estiguin donats d’alta a la Seguretat Social. És a dir, s’ha exclòs treballadors assalariats i jubilats. Així, es pot dir que el nombre de 21.374 empreses agràries és una dada més real. En aquesta dada hi ha un nombre creixent d’empreses de serveis que han assumit els treballs d’altres que, tanmateix, conserven la titularitat dels drets de la PAC. Un fet que dona lloc a certa confusió.
Segons el cens agrari, a Catalunya hi havia 72.006 empreses agràries l'any 1999; el 2020 n’hi havia 53.903
L’altra cara d’aquesta transformació és l’increment de dimensió de les empreses agràries. En la comparació dels censos agraris de 1999 i 2020, solament les empreses majors de 50 ha incrementat el seu nombre. S’evidencia així que la dimensió és un factor clau de supervivència.
En conjunt, entre 1999 i 2020 s’han perdut un 25,14% d’empreses agràries. Però la SAU o superfície utilitzada pel conreu ha passat de 1.156.828 ha el 1999 a 1.092.215 ha el 2020. És a dir, malgrat la pèrdua d’empreses, la superfície utilitzada s’ha reduït només un 5,59% degut a l’increment de dimensió de les empreses més grans.
Vers una nova llei d’empresa familiar
La transformació de la realitat de les empreses agràries ha aconsellat l’adaptació del marc legal en què es desenvolupa. En concret, el passat 3 de març de 2025 el ministeri d’Agricultura espanyol va iniciar el tràmit d’informació pública d’una Llei d’Agricultura Familiar.
L’objectiu de la llei, tal com explicita el ministre Luis Planas, és l’impuls de l’agricultura familiar a través d'un conjunt ampli de mesures tals com seguidament s’indica però, respectant sempre la competència i desenvolupament autonòmics:
- Prioritzar el model d’agricultura familiar en les diferents línies d'ajuts
- Facilitar l'accés a la titularitat de l'explotació
- Facilitar el finançament o a les noves tecnologies
- Fomentar el relleu generacional
- Visibilitzar el treball de les dones en l'activitat agrària
- Promoure la coexistència de solucions agrícolament viables, sobretot en zones d'alt valor agrícola o ramader amb la instal·lació de fonts d'energia renovables, per a que no es posi en risc l'abastament alimentari, i es promogui l'interès general i el bé comú, així com l' ús eficient dels recursos públics i privats
- Modificar altres normes relacionades amb aquest sector per tal d'aconseguir un desenvolupament complet d'aquest tipus d'iniciatives, des de diverses perspectives (aspectes fiscals, socials, titularitat compartida, millores en el sistema d'arrendaments rústics, etc.)
L’empresa rural i agrària
La nova llei pretén, amb encert, actualitzar la norma sobre empreses familiars agràries a la nova realitat del moment actual amb noves opcions socials, culturals i tecnològiques. Tanmateix, considero que, per les raons abans exposades, caldria començar per excloure la paraula familiar i, alhora, incloure-hi la paraula rural. La denominació Empresa Rural i Agrària (ERA) seria, a parer meu, més ajustada al que pretén definir.
D’una banda, les empreses agràries actuals es van allunyant del model familiar, i es van establint cada cop menys sobre la base laboral a temps complet del conjunt del nucli familiar. Altrament, cada cop és més freqüent definir la unitat empresarial en modus societari, com a empresa de serveis, societat agrària de transformació (SAT) o cooperativa.
Cada cop s’està donant més valor a la funció de les empreses agràries per mantenir la població en el medi rural i ser reservori de les tradicions i formes de vida tradicionals
D’altra banda, el terme rural li correspon en la mesura que la seva funció va més enllà de la producció d’aliments. La seva activitat és sovint multifuncional i multisectorial. Sobretot en l’agricultura en dificultat o de desenvolupament rural tal com s’explica en el model de dues agricultures descrit en el llibre Cuits pel clima, del qual en soc coautor amb Lorena Farràs. Certament, l’empresa agrària pot abastar la producció agrícola, ramadera i forestal, la transformació industrial i la distribució comercial, juntament amb activitats relacionades amb l’agroturisme, els serveis mediambientals i altres d’àmbit territorial.
Cada cop s’està donant més valor a la funció de les empreses agràries per mantenir la població en el medi rural i ser reservori de les tradicions i formes de vida tradicionals, amb un paper rellevant en la funció de la defensa dels prats, dels boscos i, en general, mantenir la vitalitat del paisatge. Aquestes funcions han estat sempre pròpies de les empreses agràries, però sense que n’hi hagués un reconeixement. Cal, doncs, invertir les percepcions i dotar a aquests béns i serveis públics de valor mercantil tal com els hi correspon en justícia. Quelcom que ha de permetre millorar els equilibris territorials i mediambientals. Els crèdits climàtics en serien un exemple d’això.
En definir l’empresa rural i agrària com a una unitat empresarial multifuncional i multisectorial, amb diferents fonts de renda, incorpora complexitat en la seva gestió, sobretot en la seva relació amb l’Administració Pública. Sovint cada activitat requereix una documentació específica a presentar en espais diferents i organismes diferents.
En aquest sentit, la professora Lourdes Viladomiu suggereix que una oportuna i bona definició de l’empresa rural i agrària podria facilitar la gestió de l’activitat plurifuncional. Podrien definir-se grups de petites activitats diferents incorporades a una gestió comuna que no requerissin una formulació jurídica separada i múltiple, uns impostos separats i múltiples, etc. O sigui, que sense limitar aspectes de seguretat es facilités la relació de les empreses rurals i agràries multifuncionals en el compliment dels seus deures amb l’Administració Pública.
Els pagesos voten demà
Ara és demà, deia el poeta Martí i Pol.
Ara és demà. No escalfa el foc d’ahir ni el foc d’avui i haurem de fer foc nou. Del gran silenci ençà, tot el que es mou es mou amb voluntat d’esdevenir.
Efectivament, demà, 27 de febrer de 2026 se celebren eleccions a les Cambres Agràries a Catalunya. Aquestes són unes eleccions que decideixen el grau de representativitat dels diferents sindicats. Es tracta d’una celebració democràtica en un moment que s’estan posant en qüestió aspectes fonamentals pel nostre futur.
Des d’aquestes pàgines desitjo el millor èxit democràtic en aquestes eleccions. Que permetin sumar energies i voluntats per avançar mirant el futur amb unes empreses rurals i agràries amb vocació innovadora. Acompanyades d’unes polítiques agràries respectuoses amb el món de la pagesia i impulsores de les noves eines de futur.