Amb la voluntat d’analitzar quin paper ha de jugar la sostenibilitat en l’àmbit empresarial, VIA Empresa i Ibercaja han organitzat, durant la jornada d'aquest dimecres, un debat a les instal·lacions del DFactory. Des d’aquest espai, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona impulsa un ecosistema de la indústria 4.0, sempre amb la voluntat de concentrar el talent i la tecnologia en un mateix espai.
“La sostenibilitat no depèn d’un únic sector o departament. Implica un replantejament d’idees i hàbits”, ha apuntat Elena Busquets, directora de VIA Empresa. Com a punt de partida de l’acte, Busquets també ha volgut plantejar la sostenibilitat com a “una sèrie d'aspiracions, objectius i obligacions que es concreten en números, accions i inversions dels quals no veiem els resultats fins al cap d’uns anys”. Per la seva banda, José María Santos ha posat damunt la taula el concepte d’economia d’aliança, “una idea vinculada als projectes que ajuden a desenvolupar un territori en concret”. En aquest sentit, el gerent territorial d’Ibercaja a l’Arc Mediterrani veu “bàsic” que les empreses formalitzin “aliances estratègiques amb propòsit”.
Sense deixar l’àmbit de debat, Pere Navarro ha defensat com “més enllà d’una paraula, la sostenibilitat també és una manera de fer les coses”. El delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona ha aprofitat l’altaveu de l’acte per presentar algunes de les novetats de la quarta edició del Barcelona New Economy Week (BNEW). L’esdeveniment se celebrarà del 2 al 5 d’octubre, a les mateixes instal·lacions del Consorci, i amb un protagonisme destacat per la salut, la indústria digital, l’univers proptech, la mobilitat i la sostenibilitat. “Totes les revolucions industrials han fet desaparèixer llocs de treball, però han permès l’aparició de nous i la nostra obligació és aprofitar les oportunitats”, defensa Navarro.
Els efectes de la construcció sostenible
La construcció, un dels sectors més interpel·lats quant a objectius de sostenibilitat, eficiència energètica i reducció de les emissions de CO2, ha protagonitzat la primera part del debat. A l’hora de valorar la despesa vinculada a la construcció sostenible, els ponents coincideixen a destacar l’alt preu d’aquesta tipologia d’edificacions, però a la vegada s’entén que és un esforç “fonamental” a llarg termini. “L’estructura d’un edifici hauria d’estar plantejada per a 500 anys, amb les corresponents actualitzacions periòdiques”, assegura David Pedrerol, director executiu d’Indus.
L’expert de la firma d’enginyeria creu que “qui té diners ja aposta per pràctiques sostenibles, i això només es veu en un 5-10% de la població mundial”. La directora de producció del departament d’Obra Civil de Socotec, Loli Sevillano, resumeix el dilema en l’efecte del curtterminisme. “Les inversions inicials amb criteris de sostenibilitat són altes, però has de fer-ho pensant en la vida útil d’un edifici”. Sota el criteri de la representant de Socotec, el futur de la construcció passa per la digitalització i “l’aprofitament de les sinergies amb altres sectors”.
El preu de no fer res
Ricard Santamaria, director general de la consultoria ambiental Haus, s’ha preguntat “quin és el cost de no fer les coses?”. El directiu explicita com els promotors que “han apostat per la sostenibilitat ja comencen a experimentar beneficis en el valor dels seus actius”. Ara bé, Santamaria reconeix que per dur a terme la transformació es necessita personal format i actualment és molt difícil trobar-ne”. El dirigent d'Haus no ha desaprofitat el seu torn de paraula per recordar el concepte de healthy building. “La salut està vinculada a la qualitat dels espais on treballem i vivim”, ha argumentat Santamaria.
La percepció del mercat
Retornant a la problemàtica del finançament, Paula Ordoñez descriu aquest aspecte com “una de les principals barreres a les quals s’enfronten els propietaris”. La directora de Sostenibilitat Corporativa i Solucions ESG de Savills a Espanya situa la pandèmia com a punt d’inflexió. “Ara, les oficines sense cap classe de certificació s’estan quedant buides i les grans empreses, com per exemple Amazon, necessiten espais logístics que compleixin certs protocols interns”.
Amb la sensació que encara queda molt camí a recórrer, Ordoñez lamenta que “encara no existeix un consens per valorar l’impacte de la sostenibilitat”. Dins i fora de l'empresa, la representant de Savills ha trobat “dificultats per fer veure a la gent allò que és material i el que no ho és”. En clau estrictament de recursos humans, la sostenibilitat a les empreses també passa per la formació, la conciliació laboral i “quina qualitat oferim a les oficines”.
Procedent del món farmacèutic, Patricia Mateos, responsable de Compliance a Uquifa, ha reivindicat la necessitat que en els comitès de sostenibilitat de les empreses s'agrupin les veus de tots els departaments. "És imprescindible que en aquests comitès, a més, hi hagi càrrecs directius amb poder de decisió a l'empresa", puntualitza Mateos.
Seguint el discurs de la responsable d’Uquifa, Joan Sabartés reconeix com un problema “el fet de saber traslladar al client tot el treball intern, en matèria de sostenibilitat, que pots fer amb un proveïdor sobre un determinat producte”. Independentment del moment, el director d’Operacions de Bon Preu ha advertit que “tot allò no inventat és car". La cadena de supermercats inverteix, anualment, entre tres i sis milions d’euros per actualitzar els seus establiments.
La necessitat vital d’un pla de sostenibilitat
“O t’apuntes a la transició energètica o et quedes fora de joc”, així de contundent s’ha expressat José Guerra, especialista d’ESG a Naturgy, a l’hora de defensar la necessitat que les empreses tinguin un pla de sostenibilitat. Des de la multinacional energètica es constata que “hi ha un consens per anar cap a les energies renovables, però una discrepància amb la tecnologia que cal utilitzar”. Guerra valora positivament el paper de l’electrificació i fa una crida a “no oblidar el paper del gas”. Des del vessant econòmic, Ibercaja reitera que, fins ara, la sostenibilitat només es tenia en compte en determinats productes financers i “ara, aquest factor ja té una importància destacada a l’hora de gestionar el risc”.
El debat de VIA Empresa i Ibercaja també ha donat veu al punt de vista d’un altre actor de l’administració pública com és Renfe. Rubén Leonor, director d’Estratègia i Qualitat de l’empresa ferroviària, vaticina que “la sostenibilitat ha vingut per quedar-se”. A partir de les experiències i els desafiaments dels usuaris i usuàries dels serveis de Renfe, Leonor ha recordat que “els clients i les empreses de mercaderies ens exigeixen mesurar l’impacte”. En el context del rendiment econòmic immediat, l’executiu de Renfe demana que quan es parla del món ferroviari és “alta inversió amb un impacte social, més enllà d’uns determinats números”.
El món admet la paraula decreixement?
Lluny d’accions concretes, Francesc Ribera, director del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya, ha plantejat la seva reflexió al voltant d’una pregunta. “Estem disposats a decréixer?”, expressa Ribera per dibuixar el futur model de generació d’energia renovable. Un altre dels reptes del Clúster és “implicar a tots els agents en la governança dels projectes”. L’organització no s’ha mostrat molt favorable a la gestió dels fons Next Generation. “Hem tingut experiències millorables amb els PERTE”, ha descrit Ribera davant dels ponents presents a la primera planta del DFactory. El Clúster justifica el posicionament per la manca d’informació clara per a les pimes i, a la vegada, unes convocatòries “que no van estrictament relacionades amb les necessitats reals”.
Un país de qualitat i la conscienciació social
Un cop cadascú ha exposat la seva teoria sobre la sostenibilitat, des de cada àmbit d’especialització, el debat ha girat cap a un estadi més quotidià. “Si volem un país de qualitat, on la gent aspiri a complir certs criteris de sostenibilitat, hem de pagar sous de qualitat”, ha exclamat Joan Sabartés. El directiu de Bon Preu insta a prioritzar una nova planificació de la mobilitat per revertir incidències actuals com l’impacte negatiu del servei de Rodalies per la mobilitat. En el mateix sentit s’ha expressat Loli Sevillano (Socotec), “si parlem de mobilitat sostenible, el focus està en el ferrocarril”. Segons José Guerra (Naturgy), “la gent ha pres consciència de la sostenibilitat, però encara no té interioritzat el sentiment de col·lectivitat. “La pressió és tan gran que estem obligats a fer aquests canvis”, conclou Patricia Mateos.