Sota el títol El Port de Barcelona, la innovació i l’economia blava, Ibercaja i VIA Empresa han organitzat, durant la jornada de dimarts, un debat per tractar, entre altres aspectes, el paper de l’equipament marítim dins del context econòmic català i les oportunitats de negoci que sorgeixen en la recerca de la sostenibilitat . “Sovint, la innovació s’ha tractat com un element secundari i ara queda situada al centre de totes les actuacions”, ha expressat Lluís Salvadó, en el tret de sortida de la jornada.
El president del Port de Barcelona assegura que la capital catalana té un “tarannà i condicions ideals per la innovació”. En aquest sentit, Salvadó incideix que “cal incorporar la tecnologia dins dels nostres processos”. Un exemple d’aquesta visió transformadora són les darreres actuacions vinculades a minimitzar l’impacte ambiental dels creuers o la celebració de la Copa Amèrica. Segons l’informe de la Universitat Pompeu Fabra, encarregat per la Fundació Barcelona Capital Nàutica, l’esdeveniment de la nàutica generarà un impacte econòmic de 1.200 milions d’euros.
L’estiu vinent, l’organització de la competició preveu la presència de 2,5 milions de visitants i la creació de 19.000 llocs de treball. L'informe de la UPF contempla que les despeses amb impacte associades a la celebració de la Copa Amèrica ascendeixen a 1.115 milions d’euros. 195 corresponen a inversions i organització, 231 milions a les despeses dels equips participants (entre els quals s'inclouen els 6 equips de la categoria principal i els equips femenins i de joves) i 689 milions d’euros són les despeses derivades dels visitants.
Convivència amb “factors externs incontrolables”
En la seva intervenció, l'economista Enric Llarch ha destacat com el Port de Barcelona gaudeix d’una “notable autonomia i independència de gestió” respecte del poder públic. En clau d’incerteses, l’economista planteja que l’activitat diària de l’equipament sempre està marcada per “la volatilitat i factors externs incontrolables”, riscos visibilitzats en els conflictes geopolítics que habitualment sorgeixen al voltant del canal de Suez o el mar de la Xina.
Durant el mes de març de l’any 2021, moment en què el canal d’Egipte va quedar bloquejat unes setmanes per culpa d’un vaixell encallat, l’economia mundial perdia 355 milions d’euros cada hora per aquest conflicte. En un escenari diferent Llarch visualitza la implicació del Port de Barcelona amb l’economia blava “com el salt necessari per ser un equipament competitiu”. A partir de dades oficials de la Generalitat, l’economia blava mobilitza 25.000 milions d’euros i una ocupació directa de 209.278 treballadors i treballadores. Concretament, el departament d’Acció Climàtica defineix el turisme, el transport marítim, l’aqüicultura, la construcció naval i les activitats portuàries com les principals activitats vinculades a aquest sector.
Damunt la taula de debat s’ha dibuixat l’horitzó de futur del Port de Barcelona, on la gestió dels creuers, la minimització de l’impacte climàtic o l’impuls de la formació seran alguns dels aspectes a tenir en compte. Més enllà de la dependència i el joc d’equilibris constant amb l’Estat, “al Port se li presenta una gran oportunitat de reforçar la indústria local i fer-la més exportadora”, conclou Llarch. Recentment, mitjançant una aliança amb Orange, el Port ha reforçat els seus processos d’automatització amb una inversió de 3,6 milions per instal·lar la xarxa 5G.
La connexió amb els millors ecosistemes d’startups
A l’hora de situar Barcelona a escala internacional, Ignasi Ferrer, CEO de Seastainable Ventures, ha destacat la bona salut de l’univers català, però a la vegada ha plantejat “la necessitat de connectar-nos” amb grans ecosistemes d’startups i coneixement com és el cas d’Israel. En aquest sentit, des del Port de Barcelona es valora la feina prèvia feta. “L’aliança entre la ciutat de Barcelona i el Port és un gran actiu, altres instal·lacions més potents que la nostra no poden dir el mateix”, expressa Emma Cobos, directora d’Innovació i Estratègia de Negoci del Port de Barcelona.
Complementant el discurs, José María Santos ha introduït la necessitat d’impulsar “l’economia d’aliances”. El gerent territorial d’Ibercaja a l’Arc Mediterrani entén que “existeix un forat molt gran per on perdem tota aquesta economia que hem creat”. Una debilitat que, majoritàriament, Santos atribueix a les dificultats dels negocis emergents a l’hora d’accedir al finançament. Actualment, a Catalunya hi ha 96 hubs tecnològics que representen 15.000 llocs de treball estables i un impacte econòmic superior als 1.400 milions d’euros anuals. De tots aquests centres, el 78% tenen la seva seu a la ciutat de Barcelona, per ser més exactes al districte del 22@. Segons dades de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, quatre de cada deu treballadors són estrangers i el 86% tenen entre 30 i 40 anys.
L’objectiu de Barcelona: el talent d’impacte
“Hem mapejat que està passant a tot el món que ens agradaria que succeís a Barcelona”. Amb aquestes paraules, Mercè Conesa exposa un dels beneficis finals que ha de treure la ciutat a partir de l’aposta per la innovació. LifeScience, Smart Mobility, Advanced Manufacturing, l’univers gaming i audiovisual són algunes de les oportunitats de negoci a explorar que s’han detectat des de Barcelona Global. L’expresidenta del Port de Barcelona també insisteix a fer un esforç per crear “condicions favorables per captar el talent”, ja sigui en l’àmbit normatiu, fiscal o formatiu.
Lluny del mar, però amb una visió clau per entendre les potencialitats de la marca Barcelona, Rubén Dalmau vincula l’estratègia d’innovació a “com som capaços de posicionar-nos”. El director comercial de Fira de Barcelona ha defensat la necessitat de “fer promoció d’una forma sostenible”. Precisament l’alta exigència en matèria de sostenibilitat és l’eix principal de MB92, empresa naval amb un lideratge mundial en el sector del manteniment i reparació de vaixells de gran eslora. “Com la nostra activitat està vinculada al sector recreatiu, normalment estem sota vigilància i això ens obliga a mantenir uns nivells molt alts de professionalitat”, recorda Marc Hervàs, coordinador de la firma barcelonina. Més enllà de la plantilla de 180 treballadors i treballadores, el negoci de MB92 mou una indústria auxiliar de 50 empreses.
Minimitzar la burocràcia i accelerar la transformació
En l’argot oficial sempre s’afirma que l’administració pública vol ser garantista, d’aquí la burocràcia existent. Per intentar que aquest escenari no posi obstacles a la innovació, recentment, el Port de Barcelona i el sector privat han impulsat la Fundació BCN Port Innovation. El seu director tècnic, Miquel de la Mano, ha valorat que com “més heterogeni i ric sigui el debat més sinergies podem fer”.
Sense deixar aquest àmbit, el dirigent de la Fundació reconeix que el Port “és un transatlàntic que li costa girar” i el treball de l’organisme del qual forma part, segons el seu criteri, ha de ser “transversal i amb escenaris reproduïbles en altres espais de la comunitat portuària”. Per la primera fase del projecte, la Fundació BCN Port Innovation compta amb un pressupost de 500.000 euros i 18 companyies. Recollint l’esperit de les anteriors intervencions, Anna Majó ha advertit que les ciutats “no tenim capacitat de gestió o regulació del mar”. La màxima responsable d’Innovació Empresarial a Barcelona Activa celebra la presència de la innovació a l’ADN de Barcelona i, a la vegada, reclama una estratègia a “llarg termini”.