Les empreses del sector de la Industria 4.0, que apliquen tecnologia intel·ligent als processos industrials per fer-los més eficients, tenen clar que cal arriscar més capital, també públic, per generar una innovació que impacti. Així ho van constatar els directius d’una desena d’empreses tecnològiques punteres que es van reunir aquest dijous en una sessió de treball, en el DFactory, organitzada per Ibercaja i VIA Empresa.
La directora general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), Blanca Sorigué, encarregada de la conducció de la sessió, en va destacar tres conclusions: la primera, cal una inversió directa que fomenti el risc -en cas contrari, “es fer volar coloms”–; segona, els joves amb talent prefereixen “experiències i expectatives” abans que diners; i la tercera, la necessitat de fomentar la col·laboració i la connectivitat entre les empreses. En aquest sentit, va recordar que el DFactory és capaç d’aconseguir-ho, en referència al node tecnològic i d’empreses que ha impulsat el CZFB per fomentar aquesta col·laboració empresarial.
Sorigué va subratllar que les empreses s’instal·len en el DFactory per “generar aliances” i “millorar la seva tecnologia”. En aquests moments, aquest singular edifici de la Zona Franca registra una ocupació del 60%, però s’espera arribar al 100% abans de començar el segon semestre de l’any vinent i, per això, ja es planeja una ampliació en un solar adjacent.
A sobre, el CZFB també impulsa un altre centre d’innovació tecnològica, encarat a la formació, en l’antic edifici de Correus de la Via Laietana de Barcelona. S’anomenarà New Post Barcelona. L’objectiu és connectar tres mons: la universitat, les noves formacions i els joves. En resposta a les peticions de les empreses, que reclamen més talent, Sorigué precisa que en aquest nou centre es farà “formació personalitzada”. La intenció és que les empreses demanin els perfils que busquen i, un cop formats, es comprometin a contractar-los.
D’esquerra a dreta, Carles Miranda (Acció), Toni Liria (Cellnex), Jordi Rodríguez (Leitat), Mar Masulli (Bitmetrics) i Jaume Rey (Nexiona) en un moment del debat | Marc Llibre
Per a la seva banda, Myriam Santos-Moran, responsable de banca per a empreses d’Ibercaja en l’àrea de l’Arc Mediterrani, va obrir la sessió recordant que si les empreses no entenen el que aporta la tecnologia 4.0 perdran oportunitats. José María Santos Figueroa, gerent comercial de negoci d’Ibercaja en aquesta mateixa demarcació, va descriure el que necessiten les empreses tecnològiques: un fort lideratge, dinàmiques d’emprenedoria interioritzades, que s’anticipen a tendències, capacitat d’innovació o formar part d’associacions estratègiques.
Les veus de la Indústria 4.0
Una desena de representants d’empreses tecnològiques van descriure la seva experiència i, també, van respondre a tres preguntes sobre els reptes de la indústria, sobre que esperen de les administracions públiques i, finalment, sobre que els aporta el DFactory. Per ordre alfabètic, aquests són les seves reflexions més destacades:
Jordi Ferrer, CEO de l’empresa mèdica VDM Health, es va queixar per la manca de suport de les administracions públiques cap als emprenedors. “Jo sóc un emprenedor, però aquí, a Barcelona, em fa vergonya dir-ho perquè si vaig a l’administració diuen ‘ah, un més’ i que no hi ha diners”. En canvi, en altres països com Canadà s’han trobat amb més facilitats. Ferrer insisteix en que “les administracions han d’impulsar programes i assumir riscos, acompanyar els emprenedors”. I va posar com a exemple els Estats Units, on es premia l’exposició al risc amb beneficis fiscals.
Ferrer, CEO de VDM Health: “sóc un emprenedor, però aquí, a Barcelona, em fa vergonya dir-ho”
VDM Health (Virtual Doctor and Medicines SL) és una empresa creada el 2016 per augmentar l’eficiència de l’activitat mèdica mitjançant la tecnologia. Han dissenyat un software, amb intel·ligència artificial, per millorar la relació del professional sanitari amb el malalt, especialment amb els crònics.
Mike Hastewell, CEO i fundador de E-Miles Company, empresa que desenvolupa projectes i conceptes de mobilitat basats en la sostenibilitat i l’eficiència. Han creat un prototip de vehicle elèctric urbà, The E-Miles, amb components fabricats amb impressores 3D. Disposa d’una carrosseria que es pot allargar o reduir que facilita l’aparcament. No té volant ni pedals, sinó que es condueix amb un joystick com el dels avions. Encara estan en fase d’homologació del vehicle, però Ikea ja els ha encarregat cinc unitats.
Sobre aquest projecte, Hastewell va destacar que han arribat a acords amb altres empreses presents en el DFactory per avançar en el seu desenvolupament tecnològic. Però també va formular una crítica: formaven part d’un PERTE de mobilitat que no ha pogut tirar endavant perquè els bancs van exigir el 100% dels avals. Va advertir que “així no anem enlloc”.
David Junyent, directiu de NTT DATA: “la transformació digital ha de tenir un impacte mesurable en les companyies”
David Junyent, industry sènior manager de NTT DATA, va destacar que un dels principals reptes és aconseguir que la transformació digital tingui un “impacte mesurable” en les companyies. Va insistir en que ha de tenir impacte en tres àmbits: en el producte, perquè pot ajudar a augmentar la qualitat; en els processos de producció; i en la cadena de subministres. Si s’aconsegueix, l’impacte també es notarà en el compte de resultats.
Sobre el paper que ha de jugar l’administració pública, va indicar que ha de potenciar la col·laboració entre la universitat i les empreses. També apostar pel talent jove i, per això, s’han d’oferir carreres professionals amb oportunitats.
NTT DATA (anteriorment, Everis) és una consultora especialitzada en transformació digital, filial de la japonesa Nippon Telegraph and Telephone.
Toni Liria, directiu de Cellnex: “el repte és com aconseguir que el talent es quedi aquí no se’n vagi”
Toni Liria, director global de màrqueting i vendes de Cellnex, es va centrar en “el repte de com aconseguir que el talent es quedi aquí i no se’n vagi”. En la seva opinió, el problema és que els joves talents marxen a l’estranger per una qüestió de salaris que, en el fons, és de competitivitat. Pel que fa al talent estranger que ve aquí, quan assoleixen experiència, molts també se’n van. Aquesta situació “ha de canviar”, va recalcar. Sobre l’educació, va indicar que calia “influir” en les noves generacions i en les famílies per facilitar la incorporació de la dona en sectors com la indústria, on és minoritària.
Liria va recordar que l’emprenedoria sempre ha estat en el “ADN català”. I va recordar que “Cellnex és una empresa europea amb seu a Barcelona”. En realitat, és el principal operador europeu d’infraestructures de telecomunicacions sense fil.
D'esquerra a dreta, Jordi Ferrer (VDM Health), Mike Hastewell (E-Miles Company), David Collado (Port de Barcelona), Jordi Pelegrí (Universal Robots), David Junyent (NTT Data) i Lluis Lopez (CZFB) | Marc Llibret | Marc Llibre
Mar Masulli, cofundadora i CEO de Bitmetrics, va assenyalar que “els reptes no son locals sinó globals”. Per això, la industria 4.0 s’ha de convertir en “un motor de talent que ha d’anar de la mà de l’administració”. “Veiem a vegades que estem molt lluny de les empreses i que costa atansar-nos a un teixit que, en un 98%, està format per pimes”. Va reclamar més foment al formació.
Bitmetrics és una startup de solucions tecnològiques. Han creat Pick[+], una solució de software i càmera Intel·ligent que combina Intel·ligència artificial, visió artificial i robòtica per a dotar els robots de capacitats inherents als humans: veure, pensar i actuar en funció de la informació que capturen de l’escena. Això permet als robots modificar les seves accions en temps real.
Carles Miranda, coordinador d’indústria 4.0 d'Acció, l’agència per la competitivitat de l’empresa de la Generalitat, va corroborar que “la innovació comporta risc i el risc s’ha d’assumir des de les administracions públiques”. Va afegir que el problema no és la tecnologia, sinó el mètode (formació) que provoca una manca de talent. Aquesta situació la pateixen més les petites empreses que les grans.
Jordi Pelegrí, country manager a Espanya i Portugal de Universal Robots, va subratllar que la indústria ha de ser “més flexible”. En aquest sentit, va indicar que els consumidors es cansen dels productes i que, per aquest motiu, les empreses -ja siguin grans, petites o startups- han d’introduir la flexibilitat en els sues processos de producció. Sobre la formació –“ pedra angular de tot el que passa a l’entorn industrial”- i el talent, va apuntar que les noves generacions tenen un concepte diferent del lloc de treball. I va afegir que la col·laboració entre empreses facilita la captació i el manteniment de talent.
La multinacional danesa Universal Robots va escollir Barcelona per instal·lar el seu centre d’excel·lència en packaging. Aquí desenvolupen solucions de robòtica.
Jaume Rey, cofundador i director general de Nexiona, també va subratllar que l’administració ha de protegir el talent. “Es formen joves amb diner públic i, després, se’ van a treballar a fora perquè paguen millor”. Però en un sector en que es reclama talent jove, va reivindicar la figura dels sèniors.
Nexiona és una companyia especialitzada en la integració de dades i en la digitalització de plantes industrials. Entre altres, treballa en el camp d’Internet of Things (IoT) per a Grifols i Celsa. Rey va indicar que el problema de moltes startups és que volen ser un unicorn, quan la seva empresa vol ser una pime.
Jordi Rodríguez, director general de Leitat: “cal apropar la tecnologia a les empreses”
Jordi Rodríguez, director general de Leitat, va posar èmfasi en que hi ha molta tecnologia disponible però les empreses no hi poden accedir amb facilitat. Per això, va indicar que cal apropar-los la tecnologia. També pot passar que la tecnologia estigui a l’abast, però que no la puguin transformar en valor econòmic.
Rodríguez va recalcar que el territori es pot tornar a reindustrialitzar amb la tecnologia 4.0. “La millor eina de cohesió social és tenir una industria forta, amb feines ben remunerades. S’ha introduït el concepte de sostenibilitat, no només mediambiental sinó també econòmic”, va argumentar.
Leitat destaca en el desenvolupament de tecnologia 3D per adaptar-la a la indústria. Són partners col·laboradors en diversos projectes.
David Serral, director de sistemes d'informació de Port de Barcelona, va recordar que aquesta infraestructura també ha inclòs conceptes com la transformació digital, les noves tecnologies o la descarbonatació en el pla estratègic. La intenció és la de “produir beneficis tant pel Port com per la societat”. Respecte a la recerca de talent, Serral va indicar que han obert dues línies: atansar-se a les startups –en alguns casos, el Port ha estat tractor de la seva activitat- i també han obert, des d’aquest setembre, un centre de formació professional en el complex del World Trade Center.
