El 6 d’octubre passat vam explicar aquí que Telefónica tenia molts números perquè el 10% del seu capital acabés en mans d’una companyia àrab, en concret Saudi Telecom Company, una societat de caràcter majoritàriament públic. Els dubtes sobre el desenllaç de l’operació, que depenia de què els àrabs executessin opcions de compra en el seu poder per arribar al 9,9% del capital, encara no s’han esvaït i tot just s’inicia un laberint normatiu per decidir en què quedarà l’operació. Encara sota els efectes d’aquesta notícia, ara una altra empresa espanyola de tota la vida, la ferroviària Talgo, és la que ocupa els titulars de la premsa econòmica. Tot i que hi ha un vel de misteri sobre la situació real, sembla que Talgo és en risc de rebre una OPA del 100% del capital per part d’un grup hongarès. L’oferta està envoltada de misteri perquè ni tan sols hi ha la certesa sobre qui és l’empresa que suposadament s’ha proposat prendre el control de Talgo; alguns mitjans asseguren que es tracta d’una empresa dedicada a la fabricació de trens, Dunakeszi Jarmüjavító, que pertany al grup de transport Magyar Vagon (per cert, Dunakeszi és el nom d’una ciutat a la ribera del Danubi, riu que en hongarès es diu Duna, mentre que Jarmüjavító vol dir literalment “reparació de vehicles”).
Segons diuen els rumors, l’oferta seria de 5 euros per acció, quan just abans de córrer aquestes notícies la firma ferroviària cotitzava per sota de 4 euros (estava a 3,9 euros el dimecres 15). No només existeix prima sobre el preu de mercat, sinó que el diferencial també hi és sobre el preu objectiu (preu teòric de l’acció segons els números de la companyia) que fixaven els analistes, que rondava els 4,6 euros. L’oferta de 5 euros implica que el valor de Talgo, del total de l’empresa, seria de 630 milions d’euros.
L’oferta està envoltada de misteri perquè ni tan sols hi ha la certesa sobre qui és l’empresa que suposadament s’ha proposat prendre el control de Talgo
Hem manifestat al començament de l’article que Talgo és una empresa espanyola, però ja sabem que aquí sempre hi ha matisos, i és que els seus principals accionistes són estrangers: el 40% del capital pertany al fons americà Trilantic Capital Management, un vehicle inversor amb seu a Estats Units i Europa. Potser a algun lector aquest nom li sona. Vam parlar d’ells fa ben poc, el passat 21 de juliol, en el marc de l’article sobre el grup Pacha (Trilantic n’havien estat propietaris entre el 2017 i aquest 2023). El segon màxim accionista de Talgo, de moment, és Ana Patricia Torrente Blasco (5%), a través de la firma d’inversió Torrblas, una societat familiar que inverteix en infraestructures, energia, sector agroalimentari, béns de consum i immobiliari.
Malgrat tot, la petjada espanyola a Talgo és profunda, bàsicament per raons històriques. L’empresa va ser fundada el 1942 pels enginyers Alejandro Goicoechea Omar i José Luis de Oriol y Urigüen, bascos tots dos. Al nom de la marca hi apareix la principal innovació que va aportar aquest tren, així com una referència als cognoms dels inventors, perquè Talgo vol dir exactament Tren Articulado Ligero Goicoechea Oriol. Les seves característiques singulars van obrir la porta al transport ferroviari a velocitats elevades (el 1944 ja va aconseguir arribar als 135 km/h). Un dels fundadors, Oriol, pertanyia a una de les grans famílies del nord d’Espanya, el que ha fet que l’empresa sempre hagi tingut relació amb les elits. Prova d’això és que, avui dia, el primer executiu és Gonzalo Urquijo Fernández de Araoz, a més que José María de Oriol Fabra figura entre els principals executius i també al consell d’administració (és descendent del fundador i de la família catalana Fabra i Puig). El president de la companyia també té un cognom familiar, perquè és Carlos de Palacio Oriol. Històricament, el principal client de Talgo ha estat sempre l’empresa pública Renfe.
Cal destacar que Talgo és una empresa molt internacionalitzada, amb clients i filials arreu del món
Pel que fa a les xifres de negoci, Talgo va facturar el darrer exercici tancat (2022) 469 milions d’euros, una xifra no representativa dels seus números habituals perquè els problemes a la cadena de subministrament van afectar amb força a l’empresa (aquesta facturació era un 15% inferior a la de l’any anterior i està molt per sota dels 600 milions esperats per al 2023). Amb aquests guarismes va resultar impossible entrar en el terreny dels beneficis, de manera que la companyia es va quedar amb un saldo positiu de poc més d’un milió d’euros. Cal destacar que Talgo és una empresa molt internacionalitzada, amb clients i filials arreu del món.