La intel·ligència artificial s’ha convertit en el gran tema del debat econòmic i empresarial. Governs, empreses i mitjans la presenten com la tecnologia que transformarà l’economia, la productivitat i fins i tot la manera de treballar. Però darrere del soroll mediàtic apareixen dues preguntes inevitables: quantes persones la utilitzen realment i si la seva aplicació està generant el valor esperat.
Segons una enquesta del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) publicada el març de 2025, més del 90% dels espanyols coneixen la intel·ligència artificial, però només un 41% declara haver utilitzat eines com ChatGPT durant l’últim any.
Més del 90% dels espanyols coneixen la intel·ligència artificial, però només un 41% declara haver utilitzat eines com ChatGPT durant l’últim any
La dada és reveladora: la IA és omnipresent en el debat públic, però el seu ús real encara és limitat. Les xifres d’inversió semblen explicar l’entusiasme. Des de l’aparició de la IA generativa a finals de 2022, les empreses han invertit a tot el món prop d’un bilió de dòlars en només tres anys. Es tracta d’una de les onades d’inversió tecnològica més grans de la història, comparable a la que en el seu moment van generar la informàtica al núvol (cloud computing) o les dades massives (big data).
Malgrat això, les dades del CIS mostren un contrast interessant: es tracta d’una tecnologia de moda, però menys de la meitat de la població declara haver-la utilitzat de manera sistemàtica. I encara més: el sentiment dominant davant aquesta tecnologia no és tant l’entusiasme com la incertesa. Genera interès en el 68% dels ciutadans, però també incertesa en el 67%, mentre que l’optimisme només apareix en aproximadament un 9% dels enquestats.
Si s’analitzen les dades per franges d’edat, la diferència és clara. Més de la meitat dels joves utilitzen eines d’intel·ligència artificial, mentre que entre les persones de més edat l’ús és molt minoritari. La revolució de la IA, almenys de moment, és sobretot generacional.
El valor
Aquest contrast entre interès i adopció real també s’observa en el món empresarial. Moltes organitzacions parlen d’intel·ligència artificial, però moltes menys l’han incorporat realment als seus processos productius o a la seva presa de decisions. En altres paraules: la IA genera molt debat, però el seu ús sistemàtic encara és limitat. I quan s’implementa, el resultat tampoc sempre és el que s’esperava.
Un article recent publicat al MIT Sloan Management Review el gener d’enguany analitza per què moltes iniciatives de transformació digital -incloses les relacionades amb la intel·ligència artificial- no aconsegueixen generar el valor que prometien. L’estudi mostra que moltes empreses inverteixen en noves tecnologies sense transformar realment l’organització que les ha d’utilitzar.
La IA genera molt debat, però el seu ús sistemàtic encara és limitat. I quan s’implementa, el resultat tampoc sempre és el que s’esperava
El problema no és la tecnologia. El problema és la manera com s’introdueix. Segons els autors, moltes empreses adopten eines digitals pensant que la tecnologia, per si sola, produirà millores en productivitat o innovació. Però les tecnologies digitals només generen valor quan es combinen amb canvis en processos, competències i cultura organitzativa.
Això explica per què moltes iniciatives digitals acaben generant resultats decebedors. Les empreses implementen plataformes, algoritmes o sistemes d’automatització, però els processos continuen funcionant igual que abans. Els equips no tenen la formació necessària per utilitzar les eines o les decisions estratègiques continuen prenent-se amb els mateixos criteris.
La conseqüència és una paradoxa cada vegada més visible: molta inversió en tecnologia, però impactes limitats en productivitat. L’adopció inicial de la IA ha estat ràpida en alguns àmbits —especialment en generació de text, assistents digitals o automatització de tasques— però això no significa necessàriament que les empreses estiguin transformant els seus models de negoci.
Moltes organitzacions utilitzen la IA de manera superficial: per generar textos, resumir documents o automatitzar petites tasques administratives. Aquestes aplicacions poden ser útils, però rarament transformen l’estructura productiva d’una empresa. La veritable transformació exigeix un canvi molt més profund: redefinir processos, reorganitzar equips, invertir en dades i desenvolupar noves competències professionals.
Les grans transformacions tecnològiques de la història rarament han estat immediates. L’electricitat, per exemple, va trigar dècades a generar grans guanys de productivitat perquè les empreses van haver de reorganitzar completament les seves fàbriques per aprofitar-la. Amb la intel·ligència artificial podria passar alguna cosa similar.
Les grans transformacions tecnològiques de la història rarament han estat immediates. L’electricitat, per exemple, va trigar dècades a generar grans guanys de productivitat
Per això, el debat actual sobre la IA pot estar vivint una fase d’hiperexpectatives. La tecnologia és poderosa i prometedora, però el seu impacte real dependrà menys dels algoritmes que de la capacitat de les organitzacions per transformar-se.
En aquest sentit, les dades del CIS i les conclusions de la recerca del MIT apunten en la mateixa direcció: la intel·ligència artificial encara està lluny de ser una revolució generalitzada.
Abans d’implantar noves tecnologies, les empreses han d’identificar cap a quin model de negoci volen avançar, definir l’estratègia per assolir-lo i alinear els recursos humans amb aquest objectiu. Això no vol dir que la revolució no arribi. Però probablement serà més lenta, més complexa i més organitzativa que tecnològica.
I aquest és potser el veritable repte de la intel·ligència artificial: no només inventar noves eines, sinó aprendre a utilitzar-les bé i posar-les al servei d’un model de negoci clar.