La discussió sobre el model turístic de Barcelona tendeix sovint a simplificar-se en excés. Es parla de volum, de límits i d’externalitats negatives, però massa poc de qualitat i de funció econòmica urbana. I, tanmateix, és precisament en l’àmbit de les fires i els congressos on Barcelona ha construït, al llarg de dècades, una proposta de valor sòlida, diferenciada i clarament generadora de riquesa.
Quan es parla de qualitat en turisme, convé precisar què vol dir exactament. Qualitat no és expulsar ningú ni restringir l’accés a la ciutat, sinó diversificar i sofisticar els fluxos, interessar nous perfils i reforçar aquelles activitats que aporten valor econòmic, social i reputacional. Fires i congressos, grans esdeveniments internacionals, espectacles culturals, activitats professionals, atracció de talent jove per formar-se a les escoles de negoci i universitats —i iniciar aquí els seus projectes—, o la captació de seus de multinacionals formen part d’aquesta estratègia.
Barcelona s’ha posicionat com una ciutat capaç d’acollir congressos tecnològics, científics i professionals de primer nivell, com el Mobile World Congress (MWC), combinant infraestructures adequades, connectivitat internacional, oferta cultural i qualitat urbana. Aquest tipus d’activitat no només omple hotels i restaurants durant uns dies, sinó que projecta la ciutat a escala global, la situa en els circuits internacionals de decisió i reforça el seu paper com a node de coneixement i innovació.
Vint anys de MWC —i els quatre que resten de contracte— han canviat la mentalitat de la ciutat. Fins al punt que la M de Mobile s’ha fet petita: aquests dies a Barcelona es parla més de xarxes sense cable, infraestructures digitals i sobirania tecnològica que no pas només de mòbils i ordinadors. Si el 2006 van esclatar les innovacions vinculades a la mobilitat i als dispositius, avui la ciutat marca tendència en les darreres novetats d’infraestructura digital i connectivitat avançada. Aquesta evolució reflecteix la maduració del procés de transformació digital i consolida Barcelona com a espai de referència.
Les xifres ho avalen. Segons dades de l’Observatori de Barcelona Turisme, el conjunt de fires i congressos genera prop de 13.000 milions d’euros anuals a Barcelona i la seva àrea metropolitana, sumant impactes directes, indirectes i induïts. Es tracta d’una activitat que actua com a palanca sobre el conjunt del sistema productiu urbà, molt més enllà del sector hoteler o de la restauració.
Berlín, Amsterdam, París, Londres o Mil han consolidat una estratègia basada en fires, congressos i grans esdeveniments com a infraestructura econòmica clau
Aquest posicionament no és una excepció, sinó que s’inscriu en un patró europeu compartit amb ciutats com Berlín, Amsterdam, París, Londres o Milà. Totes elles han consolidat una estratègia basada en fires, congressos i grans esdeveniments com a infraestructura econòmica clau. París combina el seu pes institucional i cultural amb una potent capacitat congressual; Londres integra els esdeveniments globals dins d’un ecosistema financer, tecnològic i educatiu d’alt nivell; i Milà ha convertit les seves fires en una eina de renovació urbana i projecció internacional, especialment en sectors com el disseny i la innovació industrial.
Les dades comparatives ho confirmen. Segons l’últim rànquing de la International Congress and Convention Association (ICCA), Barcelona se situa entre les primeres ciutats del món en nombre de congressos internacionals. En aquest rànquing —que només comptabilitza congressos internacionals rotatius i, per tant, mesura qualitat més que volum—, Barcelona apareix per davant de capitals d’Estat com París o Londres en nombre d’esdeveniments i destaca especialment pel volum de participants. És, a més, la primera ciutat no capital d’Estat del món en aquesta classificació.
A diferència d’altres formes de turisme més estacionals o intensives en espai, el turisme de congressos presenta característiques especialment rellevants per a una ciutat densa com Barcelona. Distribueix l’activitat al llarg de l’any, redueix pics de concentració, genera una despesa mitjana elevada per visitant i manté una forta connexió amb sectors d’alt valor afegit, com els serveis professionals, la tecnologia, la recerca, la cultura o la formació superior.
El turisme de congressos distribueix l’activitat al llarg de l’any, redueix pics de concentració, genera una despesa mitjana elevada per visitant i manté una forta connexió amb sectors d’alt valor afegit
La qualitat turística també s’expressa en la capacitat d’atraure talent jove. Estudiants internacionals, investigadors, emprenedors i professionals troben a Barcelona un entorn on formar-se, innovar i testar projectes. Fires i congressos actuen aquí com a catalitzadors: concentren talent, creen oportunitats, faciliten xarxes de contacte i reforcen la imatge de la ciutat com a espai obert a la innovació i a l’experimentació.
Aquesta densitat d’activitat contribueix, al seu torn, a atraure seus de multinacionals, hubs tecnològics i centres d’innovació, que busquen ciutats amb massa crítica, visibilitat internacional i capacitat d’atracció de capital humà. El turisme de congressos no és un sector aïllat: actua com a capdavanter d’una segona economia urbana que amplifica els efectes sobre la indústria, els serveis avançats, la cultura i el comerç.
Els impactes sobre l’ocupació també són rellevants. Aquest model genera llocs de treball accessibles per a la nova immigració, especialment en serveis d’allotjament i restauració, logística, retail o atenció al públic, a partir dels quals es poden produir processos d’integració laboral en millors condicions econòmiques. Alhora, sosté ocupacions qualificades vinculades a l’organització d’esdeveniments, la tecnologia, la comunicació i la gestió del coneixement.
Sovint s’atribueixen al turisme desajustos urbans que tenen altres causes estructurals: tensions d’habitatge, dèficits d’infraestructures o mancances en polítiques públiques. Confondre-ho tot sota una mateixa etiqueta no ajuda a governar millor la ciutat. Al contrari, dilueix responsabilitats i empobreix el debat.
Apostar per fires, congressos i esdeveniments de qualitat no és créixer sense límits, sinó créixer millor. Barcelona no ha de renunciar al turisme, sinó continuar orientant-lo cap a aquells fluxos que generen riquesa, ocupació i projecció internacional, tot reduint els desajustos i reforçant la cohesió econòmica i social de la ciutat.