L’1 de juliol de l’any 2022 va entrar en vigor una normativa per a l’impuls dels plans de pensions d’ocupació amb la voluntat de promoure l’estalvi, especialment en l’àmbit dels autònoms. Fins aquell moment, gran part del col·lectiu d’autònoms a Espanya, concretament un 85%, cotitzaven per una base mínima. Les principals novetats de la llei s’han vist en les modificacions de les aportacions i deduccions en l’IRPF a les aportacions dels plans. En línies globals, el límit general de la contribució era de 1.500 euros. Una xifra que s’incrementa fins als 4.250 euros pels plans d’autònoms. “Clarament, es tracta d’una solució de qualitat i, a la vegada, millora la salut financera”, apunta Antoni Fernández.
El 85% dels autònoms a Espanya, sempre han cotitzat per una base mínima
En una conversa amb VIA Empresa, el director general de Caixa d’Enginyers Vida i Pensions valora com el nou escenari permet als autònoms “continuar estalviant com fins ara, però sense limitacions fiscals”. El nou marc normatiu promou el desenvolupament del pla de pensions, a partir d’una aliança amb organitzacions empresarial com per exemple Cecot i l’Organització d’Autònoms de Catalunya (Autcat). “Òbviament, per la naturalesa de la nostra entitat, busquem que es puguin beneficiar els enginyers, però no podem oblidar els professionals liberals i els autònoms societaris”, conclou Fernández.
La dicotomia entre la pensió pública i l’aportació privada
Segons dades de la Generalitat, a dia 31 de març, Catalunya tenia 558.167 afiliacions per compte propi a la Seguretat Social. El 59% correspon al col·lectiu d’autònoms persones físiques. Sense deixar el món de les dades, també cal tenir en compte que dos de cada deu afiliacions per compte propi formen part de societats. “El context dels autònoms s’ha d’entendre dins de la dicotomia entre la pensió pública i l’aportació privada”, exposa Enric Rius.
Sota el criteri del dirigent de l’Organització d’Autònoms de Catalunya, tradicionalment,“l’autònom ha vist el pagament de la quota més com un impost que no pas un estalvi de futur”. Per demarcacions, Lleida (10,9%) i Girona (10,8%) són els territoris amb més pes del treball autònom. Per darrere apareixen Tarragona (10,1%) i Barcelona (8,7%). “Els continus missatges que no es pagaran les pensions han ajudat a crear una desconfiança amb el sistema públic”, descriu Rius.
Per edat, el percentatge majoritari d’autònoms a Catalunya (44,9%) és el que va dels 40 als 54 anys. En canvi, els menors de vint-i-cinc anys representen el 2,2% de tots els afiliats. “Crec que la reforma de l’any passat serà efectiva pels autònoms joves de 35-45 anys”, preveu Enric Rius. Un altre document de referència per analitzar l’impacte del col·lectiu és l’informe de la Situació del treball autònom a Catalunya 2021, impulsat sota el paraigua del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya. Una de les principals conclusions és que el pes de les dones en el treball autònom queda per sobre de la mitjana europea.
Prudència amb les dades
Respecte de l’impacte, positiu o negatiu, de la llei activada ara fa gairebé un any, Rius manté un discurs de prudència. “Ho notarem a partir de l’últim trimestre, molta gent acostuma a fer les aportacions de forma mensual”, afirma l’economista i assessor fiscal. A partir d’ara, els pressupostos generals de l’Estat establiran una taula de cotització general i una taula reduïda.
Els negocis vinculats als serveis mantenen uns nivells sòlids d'activitat
Amb la perspectiva interanual, el treball autònom ha experimentat un descens de l’1%. Els sectors més afectats són l’agricultura i la indústria. Els negocis vinculats als serveis mantenen uns nivells sòlids d’activitat. Els autònoms amb pluriactivitat resisteixen amb més facilitat els efectes de la crisi i la franja d’edat superior als cinquanta-cinc anys experimenta un lleuger creixement (0,6%).