“El destí reverteix les cartes, però nosaltres juguem la partida”. La frase és del filòsof Arthur Schopenhauer, malgrat que ha estat el president d'honor de la Fundació Economia i Empresa, Salvador Alemany, qui l’ha recuperat. L’entitat impulsada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya ha celebrat avui el seu primer acte per reunir tres exconsellers d’economia, identificar aquells àmbits on és possible el consens i, al cap i a la fi, evolucionar cap a La Catalunya que volem. Ara bé, el context no és el més favorable. “Actualment, es visualitza més el desacord que el consens, i això no és menor. Quan el soroll de les discrepàncies és més fort que la veu dels acords, és més difícil avançar”, ha apuntat en la seva intervenció Oriol Amat, qui també presideix la Fundació.
Per reforçar l’afirmació, Amat ha destacat que l’Índex Mundial d’Incertesa (WUI) es troba en màxims. Aquest indicador, que es calcula comptant les aparicions del mot incert -o les seves variants- als informes Economist Intelligence Unit que duu a terme els Estats Units, es va situar per sobre del 8,5% el passat mes de març, quan fa només dos anys no arribava a l’1,8%.
La fotografia de l'economia catalana de Romero i el nou Consorci d’Inversions
La consellera d'Economia i Hisenda, Alícia Romero, ha intervingut per mencionar la proposta de Consorci d’Inversions que han presentat aquest mateix dilluns el Govern i ERC, en un acte conjunt al Cercle d’Economia. La iniciativa té la finalitat d’”impulsar, planificar, gestionar i executar les inversions de l'Estat a Catalunya"; una execució que no arriba al 50%, mentre la pertanyent a la Generalitat ascendeix al 85%, tal com ha recordat l’exconsellera més recent, Natàlia Mas, qui ha precisat que el principal perjudicat de l’indicador estatal és l’àmbit ferroviari, que té un pes del 70% dins de tota la inversió no executada.
Abans de la intervenció de Mas, però, Romero ha fet una àmplia fotografia de l’economia catalana on treu el cap la necessitat de “més innovació i talent”, una millora de la productivitat que afavoriria l’actual PIB per càpita, o la cohesió social, protagonista de la segona taula rodona que ha tingut lloc a la seu del Col·legi d’Economistes. Romero també ha posat el focus en la igualtat d’oportunitats: “Si generem riquesa i no la podem repartir, és evident que no tenim una societat igualitària”; i també ha posat en valor la importància de la Formació Professional i el perill que suposa “formar frustrats”: “Hem d’anar amb molt de compte, perquè molts estudiants van al mercat laboral, no troben feina, i es frustren”, ha afegit.
Romero: “Si volem una Catalunya que lideri l’economia espanyola i referent a Europa, hem de fer créixer la mida de les empreses”
Amb Amat al costat, com a gran coneixedor de la dimensió empresarial catalana, l’actual consellera d’Economia i Finances també ha recordat la necessitat de fer créixer el teixit empresarial, amb “empreses amb més múscul i més capacitat”: “Si volem una Catalunya que lideri l’economia espanyola i referent a Europa, hem de fer créixer la mida de les empreses”. Per descomptat, Romero ha fet referència al nou model de finançament en tràmit, així com altres qüestions que s’han abordat durant el transcurs de la jornada com és l’habitatge, les infraestructures, o l’agilitat de l’administració que, actualment, brilla per la seva absència. Tenint en compte la gran quantitat d’assumptes a tractar, la consellera no ha entrat a analitzar-los amb detall, però sí que ha especificat el to amb què considera que s’ha de fer: “Hem d’intentar ser constructius. Volem una Catalunya positiva, que tingui esperança, determinada perquè les coses vagin millor i capaç de transformar”, ha conclòs.
La Catalunya que volem també passa per l'Europa que volem
Amb aquesta visió, sense deixar d’adoptar una mirada crítica, tant la mencionada Mas com els exconsellers d’Economia Antoni Castells i Jaume Giró han pres el relleu en una taula rodona moderada per l’empresària i patrona de la Fundació Economia i Empresa Aurora Catà. A grans trets, tots tres exconsellers han coincidit en el fet que Catalunya ha d’adoptar un paper més actiu a Europa i avançar “en la línia del que diuen els informes Draghi o Letta”, ha apuntat Castells. Qui va ser conseller d’Economia i Finances entre el 2003 i el 2010, ha destacat que també cal pensar “quina Europa volem d’aquí a vint anys”, tasca que ha d’estar reservada a “un grup dirigent que tingui clar quin país vol i que comparteix idees bàsiques sobre la seva relació amb el sector públic i privat, amb Espanya i amb Europa”.
Per la seva banda, Giró ha recordat l’optimisme a què ha fet referència Romero a l’inici de la jornada, ja que, segons assegura, “Catalunya s’ha convertit en el país de la queixa”. “No m’agrada aquest país perquè la queixa fa que la ferida molesti més”, ha dit l’exconseller, qui assegura que la situació de Catalunya es troba “en una cruïlla decisiva”. En aquest sentit, ha situat el finançament -”l’infrafinançament crònic i endèmic”, més concretament- com el primer gran repte del territori i ha demanat, coincidint amb Mas i Castells, que es pugui garantir el principi d’ordinalitat en el nou model.
D’altra banda, l’exconseller d’Economia i Hisenda entre 2021 i 2022 ha assegurat que l’Agència Tributària de Catalunya “funciona molt bé”, però “no està preparada per captar tot l’IRPF”: “L’ATC necessita més gent, i a Catalunya això no és fàcil, perquè hi ha una mena de malaltia contra les oposicions que hem de revertir, ja que necessitem més inspectors i gestors”, ha afegit.
En aquesta mateixa línia, Mas ha recordat que “no es pot tornar a posar l’IRPF al calaix” i ha demanat avançar amb les negociacions perquè aquest impost es capti a Catalunya. A més, l’exconsellera, que ha lamentat que l’actual dèficit fiscal del 10% limiti les partides d’educació i salut, ha assegurat que el dèficit prové de “diverses vies”, malgrat que sovint “posem el focus únicament en el model de finançament”.
Infraestructures, energia i... coratge
Com a consellera delegada de Respira Energia, Mas també ha recordat la necessitat d’avançar cap a la transició energètica i, en aquest sentit, Castells ha apuntat que per fer inversions en l’àmbit energètic “és fonamental tenir coratge per dir coses que no són populars, com ara, que si volem descarbonitzar l’economia no podem eliminar les nuclears”. “Coratge vol dir tenir capacitat de lideratge”, ha afegit. Quant a les inversions en infraestructures, l’exconseller ha afirmat que “se’n poden programar”, però, si després no es materialitzen, “no serveixen de res”.
La gran qüestió de les infraestructures catalanes, de fet, ha protagonitzat un dels moments de la jornada quan Catà ha preguntat a Giró si cal millorar el servei de Rodalies. L’exconseller, després de confessar que no sabia si la pregunta “era broma”, ha assegurat que Rodalies és un assumpte cabdal per l’economia catalana: “Per molts esforços que s’estiguin fent, mai serà econòmic viure a Barcelona, i la clau de volta passa per Rodalies”, ha comentat Giró, qui ha afegit que “si una parella jove que viu, per exemple, a Manlleu, sap amb certesa que a les 7.40 hores passa el tren i a les 8.25 h és a Plaça Catalunya, amb això tenim mitja batalla guanyada”.