44.178. Aquests són els dies que separen la jornada d’avui de la del 30 d’agost de 1905, les dues úniques dates en més d’un segle en què Catalunya haurà presenciat un eclipsi solar total en directe. El de fa gairebé 121 anys va servir, entre altres coses, per inaugurar públicament un Observatori de l’Ebre que enguany serà un dels grans protagonistes del fenomen astronòmic, però no l’únic: la recerca científica que duran a terme les instal·lacions de Roquetes (Baix Ebre) se sumarà a una allau de turistes atípics, una trentena de punts oficials d’observació oberts al públic, un mercat de venda d’ulleres sota lupa i l’alerta màxima per evitar agreujar encara més els incendis al territori.
Perquè si una cosa ha quedat clara és que s’espera un moviment important de persones per presenciar l’eclipsi des del millor punt de vista. El govern espanyol hi posava xifres a finals de juliol: en el conjunt de l’Estat, s’esperen 446.000 turistes addicionals i un impacte econòmic de 347,6 milions d’euros. Concretament, l’estudi elaborat pel ministeri d’Economia preveu una despesa turística addicional de 342,2 milions, 247,3 dels quals provindran de visitants estrangers i 94,9, de residents.
El ministeri d'Economia preveu que l'eclipsi tingui un impacte econòmic de 347,6 milions a l'Estat i l'arribada de 446.000 turistes addicionals
Una empenta al turisme de Ponent, Tarragona i l’Ebre
A Catalunya, l’eclipsi se suma a la ja forta temporada alta i a unes reserves d’última hora que s’esperen especialment altes arran de la crisi d’Orient Mitjà. En declaracions a l’ACN, el vicepresident de la sectorial de Turisme de Pimec, Daniel Brasé, avançava a finals de juliol una “molt bona” previsió motivada per la “seguretat” i els preus més barats de les destinacions mediterrànies.
L’optimisme també es percep en el sector dels càmpings, amb una mitjana estival pels volts del 85% d’ocupació i pics del 100% durant aquestes primeres setmanes d’agost. “Cada vegada veiem més viatgers que volen viure experiències diferents, desconnectar del ritme de les ciutats i gaudir de llocs on encara és possible contemplar un cel ple d’estrelles. L’interès per l’astronomia està creixent i els càmpings reuneixen unes condicions privilegiades per gaudir d’ella”, assegurava el CEO i cofundador d’HolaCamp, Alfonso Leprevost, en un comunicat de la companyia.
Ara bé, la temporada d’enguany té un condicionant territorial. Si tradicionalment els destins de la Costa Brava lideraven les visites, el 2026 són el Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el sud de Ponent les que mostren les alces més notòries gràcies al seu posicionament com a destins clau per veure l’eclipsi. En col·laboració amb els ajuntaments de la regió, la Generalitat ha identificat una trentena de punts d’observació oficials, situats en divuit municipis, que compleixen “els criteris de seguretat i capacitat” necessaris.
Les demarcacions de Lleida i Tarragona esperen pics d'ocupació plena en el període entre l'eclipsi solar i el festiu del 15 d'agost
El Tarragonès és la comarca amb més ubicacions, amb un total d’onze, repartides entre Tarragona (sis), Altafulla (tres), Constantí i Torredembarra; el Montsià n’agrupa cinc (tres a Alcanar, una a Amposta i una a Santa Bàrbara); el Baix Ebre (Camarles, l’Aldea i l’Ametlla de Mar) i el Baix Camp (Cambrils, Montbrió del Camp i Reus) arriben a les tres; el Segrià en té dues a Lleida, i l’Alt Camp (Valls), la Terra Alta (Gandesa), les Garrigues (les Borges Blanques) i la Ribera d’Ebre (Móra la Nova) en tenen una cadascuna.
Aquest protagonisme de les comarques occidentals i meridionals es tradueix en un auge en les xifres de turisme. El director del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Juli Alegre, explicava a l’ACN que es preveu que l’ocupació hotelera es mantingui entre el 80 i el 90% a finals d’agost i assoleixi el ple durant el pont del 15 d’agost, xifres similars que les avançades pels càmpings de la regió. De fet, Alegre pronostica un increment de fins al 20% de la demanda del sector respecte al 2025. A Lleida capital, l'ocupació hotelera marcava el 100% aquest dimarts 11. Al mateix mitjà, la presidenta de la Federació empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT), Berta Cabré, estimava un “ple tècnic” a la demarcació, amb ocupacions d’entre el 90 i el 95%. A Tarragona, al voltant de la meitat dels viatgers són de procedència nacional, mentre que l’altre 50% és estranger, amb predomini francès i britànic.
D’òptiques i farmàcies a supermercats i botigues en línia
I si bé els sectors vinculats al món turístic, com l’hoteleria i la restauració, seran els clars beneficiats de la jornada del 12 d’agost, durant les darreres setmanes ha guanyat força un petit mercat imprescindible per a la correcta observació del fenomen: el de les ulleres homologades. Tant el ministeri de Consum com la conselleria de Salut ho han repetit dia sí, dia també: ni les ulleres de sol, ni les càmeres, ni els prismàtics, ni els telescopis (que no incorporin els filtres solars específics) protegeixen els ulls correctament durant un eclipsi solar. Cal fer servir ulleres homologades oficialment abans, durant i després de l’ocultació de l’astre; l’única excepció és el minut i escaig en què el sol estarà completament cobert per la lluna, i exclusivament dins de la franja geogràfica en què l’eclipsi serà del 100%.
En aquest sentit, l’administració ha mostrat la intenció de promoure el seu ús: la Generalitat repartirà 150.000 ulleres gratuïtes als punts oficials; l’ajuntament de Lleida, 26.000; el de les Borges Blanques, 7.000; el de Roquetes, 8.000; el d’Altafulla, 6.000… Però aquestes xifres no són prou per cobrir tota la població, local i visitant, interessada a gaudir del fenomen astronòmic.
Arran d’aquesta demanda, botigues especialitzades, oftalmologies i farmàcies, però també supermercats i comerços en línia, han començat a comercialitzar multitud d’ulleres per presenciar l’eclipsi. Ja a principis de juliol, botigues com la barcelonina Còsmik van començar a notar l’increment de la demanda, fins al punt d’arribar a representar “el 80% de les vendes” i a vendre paquets de 50 o 100 exemplars, segons desvelava la copropietària Àngels Gil a l’ACN. L’optometrista Vicente Berbegal, treballador de Teixidó Òptiques a Reus, explicava al mateix mitjà que “al principi pensàvem que potser no tindria gaire tirada, però amb la informació que hi ha a internet i als mitjans de comunicació, la gent s'està fent la idea que hi ha un eclipsi important i el vol veure amb seguretat”. L'interès s'ha disparat durant els dies previs a l'eclipsi, i aquest dimarts múltiples comerços ja penjaven cartells alertant que el producte s'havia esgotat.
Tanmateix, l’increment d’interès ha provocat també el sorgiment d’ulleres no degudament protegides i homologades. Aquest mateix dilluns, Facua-Consumidores en Acción ha alertat que les autoritats de protecció al consumidor de diverses comunitats autònomes han retirat del mercat sis exemplars de les marques Lionstar, ECP Eye Care Proffesional, Pelispan, Homanaje, Orro i Opticalia. De fet, la campanya de revisió s’ha coordinat entre les agències de set comunitats autònomes, entre elles l’Agència Catalana del Consum, que s’ha encarregat de revisar quinze models d’ulleres.
Les autoritats de protecció al consumidor han retirat del mercat sis exemplars d'ulleres per no complir amb l'homologació requerida
Davant del dubte, el departament de Salut de la Generalitat ha deixat clar que la millor opció són les ulleres amb filtre solar certificades amb la norma ISO 12312-2, que a la Unió Europea és la que determina els requisits de seguretat que han de complir les ulleres dissenyades per mirar directament el sol. L’estructura pot ser de cartó, plàstic o altres materials; el que és important és el filtre, l’estat del qual cal verificar abans de fer-les servir. I no: si encara guarden les ulleres fetes servir en els eclipsis de 2005 o 2015, no és recomanable reutilitzar-les.
Seguretat multifrontal i connectivitat assegurada
Són 30 els punts oficials d’observació designats per la Generalitat, però els consistoris són conscients que cal tenir-ho tot ben preparat per l’arribada d’un nombre anòmal de visitants. A Santa Bàrbara, per exemple, s’esperen unes 4.500 persones, una xifra que supera els 3.900 habitants del poble. Per fer-hi front, l’ajuntament ha desplegat un equip multidisciplinari per habilitar zones d’aparcament, una zona de gastronomia, gestionar la seguretat i, fins i tot, una festa posteclipsi en la forma d’un ball d’orquestra.
La seguretat és, precisament, un dels àmbits a què més atenció han hagut de focalitzar les administracions d’arreu del territori, especialment en una temporada especialment sensible als incendis. El cos d’Agents Rurals de la Generalitat ha desplegat des d’aquest dilluns un dispositiu especial amb més de 150 efectius per reforçar la vigilància preventiva als espais naturals protegits. Els parcs naturals dels Ports (Montsià, Terra Alta i Baix Ebre) i de la Serra del Montsant (Priorat) rebran especial atenció, ja que el departament de Territori n’ha tancat l’accés des de dimarts al vespre fins dijous al matí per l’alt risc d’incendis. En la mateixa línia, els ajuntaments de la Granja d'Escarp, Seròs i Almatret (Segrià) han acordat prohibir l’accés als plans de Montmaneu i a zones boscoses del sud de la comarca, mentre que a Barcelona, la Guàrdia Urbana reforçarà la vigilància als miradors, les platges, Collserola i altres espais oberts.
Paral·lelament a la protecció forestal, el departament de Salut també ha activat un pla de contingència davant un previsible augment de la demanda assistencial relacionada amb l’exposició a l’eclipsi. A banda d’haver promocionat durant les darreres setmanes indicacions de prevenció per gaudir del fenomen astronòmic amb seguretat, la conselleria també reforçarà els serveis d’urgències dels centres hospitalaris de referència de cada regió sanitària amb professionals de medicina, infermeria i traumatologia. També s’assegurarà la presència d’un metge resident en urgències oftalmològiques i d’un metge adjunt localitzable que, si calgués, pugui desplaçar-se per oferir atenció presencial. A més, el Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Emergència 112 Catalunya (CAT112) reforçarà un 15% la plantilla operativa durant aquest dimecres.
Cellnex i Telefónica reforçaran la connectivitat durant l'eclipsi solar amb monitoratge d'infraestructures i feines de parametrització
Però més enllà de la seguretat, hi ha altres infraestructures necessàries que també cal tenir en compte davant d’aglomeracions anòmales com les que es produiran aquest dimecres, com és el cas de la connectivitat. En aquest sentit, tant Cellnex com Telefónica han anunciat un pla per reforçar la continuïtat de les seves xarxes a la Península Ibèrica. L’operadora independent potenciarà el monitoratge d’infraestructures, mantindrà preparats equips i protocols d’actuació per actuar amb rapidesa i té ja instal·lades solucions de suport energètic davant de possibles variacions del subministrament elèctric local. Per la seva banda, Telefónica, que va començar fa cinc mesos la planificació del dispositiu per a l’eclipsi, ha analitzat la cobertura dels més de 400 punts d’observació notificats per les comunitats autònomes i durà a terme feines de parametrització específica en 2.756 ubicacions repartides en 31 províncies, entre elles les catalanes.
Una oportunitat única per a la recerca catalana
Queda clar que l’eclipsi d’aquest dimecres serà una experiència singular per a multitud de catalans i catalanes, però també serà una oportunitat única per al món de la recerca, ja que són ínfimes les oportunitats per dur a terme investigacions en aquestes condicions tan concretes.
Una de les institucions que millor exemplifica aquest fet és el ja mencionat Observatori de l’Ebre, des de les instal·lacions del qual la Generalitat retransmetrà en directe l’eclipsi. El centre, especialitzat en l'estudi de la ionosfera i el magnetisme, té previst analitzar la corona solar, la temperatura, la radiació, el magnetisme i la ionosfera durant el fenomen, com també mesurar amb gran precisió els temps de contacte entre la lluna i el sol. De manera paral·lela, es farà un seguiment meteorològic des de l’estació de l’Observatori i es monitorarà el camp magnètic terrestre per detectar possibles variacions associades a la desaparició temporal de la radiació solar. Tota aquesta informació es compararà amb les dades registrades d’eclipsis anteriors i amb les condicions normals per identificar-ne les diferències.
Solaris és un projecte de ciència col·laborativa que busca estudiar la resposta biològica del cos humà als efectes d'un eclipsi solar total
Però no seran els únics. El departament de Recerca i Universitats, en col·laboració amb el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), han impulsat Solaris, una iniciativa de ciència col·laborativa amb què es vol estudiar com el cos humà reacciona a un eclipsi solar total. Per a aquest projecte, les entitats organitzadores han demanat la participació activa de la ciutadania: cal baixar una aplicació mòbil, disponible per a Android i iOS, comptar amb un rellotge intel·ligent que registri la freqüència cardíaca, omplir dades bàsiques (alçada, pes, edat, gènere i ubicació) i donar permís per recaptar les dades durant el període de l’eclipsi. De moment, ja s’hi han sumat és d’un miler de voluntaris.
També el Servei Meteorològic de Catalunya durà a terme un experiment durant l’eclipsi solar. Des del mateix Observatori de l’Ebre, el Meteocat enlairarà tres globus sondes per recollir dades meteorològiques abans, durant i després del fenomen. A més, també s’adaptarà el funcionament de cinc estacions meteorològiques automàtiques (a Tarragona, Constantí, Lleida, Amposta i Gandesa) perquè prenguin dades amb més freqüència de l’habitual.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat