L’onada de calor dels darrers dies i les prediccions dels meteoròlegs pel que encara ha d’arribar ens deixen clares dues coses: que ens hauríem de prendre el canvi climàtic més seriosament i que l’estiu ja és aquí. I mentre donem voltes a com solucionar la primera qüestió, la segona ens fa pensar irremeiablement en el turisme. Amb l’arribada de la temporada alta, molts ciutadans ja tenen reservats vols i hotels a indrets d’arreu del món, al torn que les ciutats i pobles catalans es preparen per rebre onades de turistes internacionals.
Però amb un estret d’Ormuz que suma ja tres mesos tancat, les problemàtiques associades del conflicte d’Orient Mitjà en subministrament de combustible i aeroports d’escala condicionaran una temporada d’estiu que probablement serà més anòmala del que ens té acostumats. En l’àmbit de les arribades, els Informes de Tendència que publica periòdicament Turespaña apunten a una temporada marcada per “la prudència del consumidor europeu, la incertesa geopolítica i l’encariment dels costos de viatge”. A la pràctica, això es tradueix en una demanda estable de part dels principals països del continent emissors de turistes a l’Estat, com el Regne Unit, França o Alemanya, però amb una despesa més limitada; mentre que regions com Itàlia, Països Baixos, Bèlgica o Portugal mostren increments, però més tímids.
Com a contrapès, Turespaña sí que identifica un creixement del que denomina “mercats en auge”, caracteritzats per un “turisme de qualitat” més elevat, és a dir, de més despesa per persona i centrat en experiències culturals o gastronòmiques. Aquí és on s’encabeixen els Estats Units, “el gran motor amb rècord de despesa”; Suïssa, el Canadà, Brasil o la Xina. D’altra banda, d’acord amb les xifres de cerca de vols recollides per Kayak, els països que més han incrementat el seu interès pels destins de l’Estat són el Canadà (24%), Estònia (23%) i el Brasil (23%), seguits per Colòmbia (22%), Irlanda (21%) i l'Equador (20%).
Els Estats Units, Suïssa o el Canadà es troben entre els "mercats en auge" de "turisme de qualitat" que creixeran a l'Estat aquest estiu
Quan invertim l’òptica i analitzem els comportaments previstos pels viatgers espanyols, algunes d’aquestes tendències encara es mantenen, però també n’observem de noves. L’onzena edició de l’Informe de Viajes Sostenibles de Booking assenyala que un 47% dels turistes de l’Estat vol evitar destins massificats aquest estiu, onze punts més que l’any passat, mentre que un 43% té previst viatjar fora de temporada alta i un 27%, cercar localitzacions amb temperatures més suaus.
Per la seva banda, Kiwi.com recull que les reserves en dates entre juliol i agost de 2026 fetes fins a mitjan maig per usuaris espanyols s’han incrementat un 148,4% respecte al mateix període de 2025. Arran d’aquestes xifres, el cercador de vols i hotels conclou un increment notori dels viatges, però amb reserves molt més anticipades i una preferència per destins menys tradicionals.
L’aposta nacional, impulsada per l’eclipsi
D’acord amb les dates de Kiwi.com, Espanya es manté com a principal destí turístic per als viatgers nacionals. La importància del sector ja l’avançaven les xifres d’ocupació del mes de març, on fins i tot abans de començar la temporada alta, l’hostaleria ja s’incrementava en 81.759 persones més que el mes de febrer, un 2,8% més que el mateix mes de 2025. A principis de maig, l’agència de viatges eBooking.com preveia un augment de viatgers a Espanya durant l’estiu a causa dels conflictes bèl·lics a l’Orient Mitjà, especialment a la Costa Brava, les Balears i les Canàries. “A menys que la guerra acabi aviat, a l’estiu Espanya atraurà bona part dels turistes europeus més prudents que vulguin un destí segur i que no s’atreveixin a viatjar lluny”, apuntava el conseller delegat d’eBooking.com, Toni Raurich-Marcet.
Però més enllà del context geopolític i dels habituals atractius de l’Estat com a destí turístic estiuenc (sol, platja, gastronomia, cultura i preus), enguany se suma un nou argument inèdit: el turisme astronòmic. L’eclipsi solar previst per al 12 d’agost, visible només des d’Espanya, Islàndia i alguns indrets de Portugal, actuarà com a gran efecte tractor de visitants d’arreu del món. L’esdeveniment coincideix, a més, amb el període de màxima activitat dels Perseids, una de les pluges de meteors més populars entre els afeccionats.
A finals d’abril, la gestora de càmpings HolaCamp ja apuntava que els seus destins estratègics per poder veure l’eclipsi registraven ocupacions properes al 100% per a aquella setmana, amb una anticipació de reserves de fins a quatre mesos. Per la seva banda, un estudi elaborat per Afi (Analistas Financieros Internacionales) i encarregat per Airbnb xifrava en 360 milions d’euros la despesa turística prevista entre els viatges allotjats en lloguers de curta durada, especialment en entorns rurals. Per sectors, el comerç i l’hostaleria serien els grans beneficiats, amb fins a 123 milions, mentre que l’oci seria el següent sector més afavorit, amb uns 90 milions. Pel que fa als territoris, el País Valencià (130 milions), Madrid (54 milions) i Castellà i Lleó (37 milions) serien les comunitats autònomes que més despesa captarien, mentre que a Catalunya l’impacte calculat és de 21,58 milions d’euros.
Afi calcula una despesa de 360 milions d'euros per viatgers allotjats a curta durada a l'Estat per l'eclipse solar del 12 d'agost
Itàlia i Portugal, els vells coneguts
Si alguna cosa extraiem de les reserves de Kiwi.com és la preferència del viatger espanyol per destins de proximitat i clima o cultura mediterranis. Més enllà de l’aposta pel turisme intern, Itàlia es posiciona com a segon destí clau durant l’estiu de 2026, una plata que ja mantenia l’any passat. De fet, el país italià comparteix un diagnòstic similar al d’Espanya per a l’estiu: tot i no tenir l’eclipsi com a atractiu, també és percebut com un destí segur per a turistes internacionals.
Per al 2026, l’agència Demoskopika preveia l’arribada de 141,2 milions de turistes a Itàlia, un 2,1% més que l’any passat, i un total de 478,2 milions d’estances, un 0,4% més. De tots ells, s’esperaven uns 76 milions de visitants internacionals. Per la seva banda, el WTTC Report 2026 apuntava a un creixement del 3,8% del sector turístic italià, amb el municipi sicilià de Taormina com una de les destinacions més destacades. Fins i tot amb dues ciutats, Roma i Milà, entre les deu més cares per viatjar a Europa, segons un estudi de Radical Storage, Itàlia es manté com la preferida entre els viatgers de l’Estat.
No es queda enrere tampoc Portugal, que repeteix en tercera posició com a destí nacional més reservat pels turistes espanyols per a aquest estiu. L’estat veí manté la força d’atracció de Lisboa i Porto com a destins urbans i de l’Algarve com a regió de natura i sol i platja. Però no només: fa anys que el país lusità guanya presència com una regió dinàmica en el món de les startups, i fa només una setmana que citàvem Lisboa com la ciutat més ben posicionada del món en el turisme de congressos, segons l’Associació de Congressos i Convencions Internacionals (ICCA).
L’atractiu del Mediterrani oriental
És a partir de la quarta posició on observem un canvi de tendència: l’increment d’atractiu dels països del Mediterrani oriental. En primer lloc, Grècia, un destí que, si bé és habitual en les llistes de destins turístics somniats, enguany també ho demostren amb xifres. Segons les dades de Kiwi.com, les reserves de turistes espanyols s’han incrementat un 200%, i el país ha escalat sis posicions en el rànquing, fins a la quarta plaça. Amb un pes dins del PIB que voreja el 20%, el turisme té una gran importància dins de Grècia, tot i que, des de 2025, el país ha posat limitacions a determinades tipologies, especialment el “turisme itinerant i lliure” vinculat als vehicles habitatge, com bé relatava l’emprenedor Santi Alberich en un Cafè d’Aeroport a VIA Empresa.
Grècia, Albània i Turquia destaquen entre els indrets en què més creixen les reserves dels turistes espanyols
A Grècia l’acompanyen també Albània, país que creix un destacat 302,7% (l’increment més elevat en reserves a Kiwi.com) i que escala onze posicions, i Turquia, que s’eleva un 253,5%. La plataforma també destaca, de manera més conservadora, els creixements de països mediterranis com Croàcia o Malta. En conjunt, indrets que comparteixen característiques amb els ja mencionats: proximitat, seguretat i manca de dependència d’escales internacionals a aeroports de l’Orient Mitjà.
Amb tot, la tendència no sempre és la norma, i tot i que el gruix de viatgers pressiona cap a aquest tipus de turisme, els destins de llarga distància també creixen, especialment a l’Àsia. El Japó, amb un increment de les reserves del 216,7%, és un dels més destacats, però Indonèsia i Filipines també es troben entre els països més populars, mentre que Vietnam i Tailàndia consoliden el creixement experimentat en els darrers anys.