Mig país s’està plantejant observar la posició del sol cap el vespre del 26, 27 i 28 d’abril per saber des d’on veurà millor l’eclipsi el 12 d’agost. Si des de la terrassa pròpia o d’uns amics, dalt de la muntanya o a baix a la platja. O es tracta de llogar la casa. O posar una guingueta per guanyar quatre duros oferint serveis a l’allau de visitants del fenomen. Els dies mirall del darrer diumenge, dilluns i dimarts d’aquest mes definiran l’estratègia i les regles de joc de la franja escapolada que agafa des del mar Barcelona-Alacant fins a Galícia i el País Basc.
Hi ha dos públics motivats per aquest esdeveniment.
El primer són els professionals astrònoms i astrofísics que, segons la Unió Astronòmica Internacional aplega uns 13.000 membres a Occident, però que ben bé podria doblar-se a escala mundial; i els aficionats actius, els astrònoms amateurs. Aquests són una legió de milions de persones afiliades a clubs i associacions: la motivació principal dels seus viatges consisteix a observar regularment els eclipsis, les pluges d’estrelles, els planetes, les galàxies, els forats negres o la radiació còsmica.
Tota aquesta gent la trobem peregrinant pels observatoris xilens -els centres mundials de l’astronomia, Alma, la Silla o Paranal-; per Salt, Sud-àfrica; per Siding Spring, Austràlia; per Roque de los Muchachos, a l’illa de la Palma a Canàries, o Calar Alto, Almeria; o per Mauna Kea o al Palomar, Estats Units. Tots comparteixen unes condicions ideals: cels foscos, baix impacte humà, absència de contaminació lumínica, gran altitud i aire sec i estable.
Airbnb ha detectat un fort augment de les cerques d’apartaments al litoral català, senyal que es produirà un creixement dels que es desplaçaran
El segon públic és els dels curiosos, com la majoria de la població. En saben ben poc del tema, però no es deixaran perdre un cas així que a més a més passa a casa nostra, en l’epicentre Reus-Tarragona, Terres de l’Ebre, Ponent, Litoral Nord i Pirineus. Aquest segon públic ho viurà directament o indirectament i reflectirà les seves opinions als diaris, a les xarxes socials, a les emissores de ràdio i a les televisions.
Quanta gent vindrà? Airbnb ha detectat un fort augment de les cerques d’apartaments al litoral català, senyal que es produirà un creixement dels que es desplaçaran si finalment es confirmen les reserves. Els hotelers de Salou indiquen que l’agost podran apujar els preus, per què els establiments ja han fet ple els darrers anys. A tota Espanya es podria assolir per primer cop els 100 milions de turistes.
És evident que es tracta d’un esdeveniment massiu.
Sense adonar-nos-en, en redactar aquest article ens hem desviat cap a xifres de turistes que poden viatjar a propòsit de l’eclipsi. I hem obviat el més important: si donarem un bon servei, si els retindrem per a altres oportunitats al llarg de l’any, si millorarà la reputació de la destinació i si li traurem millor rendiment econòmic. Tot això és el que importa.
Es tracta de traslladar el focus del nombre de turistes -com més, millor- al valor que ens aporten a llarg termini: si ens associen a la capacitat d’acollida per experiències diverses -avui mirar al cel, demà una altra innovadora-. Aquesta altra visió millora la rendibilitat, baixa, del turisme massiu.
No es tracta d’un espectacle puntual, sinó d’assajar una festa amable i memorable en torn un esdeveniment que durarà uns minuts
No es tracta que ens plantegem l’eclipsi com si fos l’Inti Raymi de Machu Picchu, la Copa del Món de futbol, els Jocs Olímpics de París, el MWC, l’Alimentaria o un dels grans festivals musicals de la Costa Brava.
La gran oportunitat no és només mirar cap al cel al vespre el 12 d’agost, sinó entendre què implica tenir gent que arriba expressament per l’acte i milions de mirades posades sobre el territori alhora, No es tracta d’un espectacle puntual, sinó d’assajar una festa amable i memorable en torn un esdeveniment que durarà uns minuts, però que exigirà coordinar a la perfecció la mobilitat, l’allotjament, els serveis, la informació i la seguretat. Queden alguns mesos per pensar i preparar-ho. Aquells territoris que apleguin les voluntats dels empresaris del sector, de les diferents autoritats i de la ciutadania arribaran més ben preparats i en trauran millor rendibilitat econòmica i social.
En aquest context, l’eclipsi pot esdevenir un accelerador del canvi d’emplenar a l’agost cap a una oferta del territori durant tot l’any. Els milers de visitants que comparteixin en temps real aquesta experiència podran generar una narrativa col·lectiva que projecti la destinació molt més enllà del fenomen. Una bona experiència no es mesura només en el moment, sinó en la memòria i en la capacitat de generar retorn futur: visites repetides, recomanacions i posicionament en l’imaginari internacional.
La gran oportunitat no és només mirar cap al cel al vespre el 12 d’agost, sinó entendre què implica tenir gent que arriba expressament per l’acte
Per això, el repte no és comptar visitants, sinó aprofitar l’eclipsi per replantejar l’estratègia turística del territori. Si som capaços de transformar l’impacte puntual en valor continu, l’eclipsi deixarà de ser només un fenomen astronòmic per esdevenir una palanca de desenvolupament econòmic, reputacional i territorial. Aquesta és, probablement, la veritable ombra que ens interessa observar: la que projecta el futur del model turístic que volem construir.