Els 27 estats membres de la Unió Europea (UE) van augmentar un 19% la despesa en defensa el 2024, fins als 343.000 milions d'euros, segons ha compartit l'Agència Europea de Defensa (AED). La xifra suposava l'1,9% del producte interior brut (PIB) comunitari, a tocar del 2% que l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) reclama per a la UE a finals d'aquest any.
Les previsions de l'AED indiquen que se superarà l'exigència de l'organisme militar, amb 392.000 milions d'euros, equivalents al 2,1% del PIB conjunt dels socis europeus. En el cas de l'estat espanyol, l'any passat la despesa en defensa va arribar gairebé a l'1,5% del seu PIB, una xifra que aquest 2025 ja s'ha incrementat fins al 2%, segons afirmava la mateixa UE la setmana passada.
Els registres que consten a l'AED mostren que l'any passat 25 estats membres van incrementar la despesa en defensa “en termes reals” en relació amb l'exercici anterior, un més que el 2023, mentre que dos socis comunitaris van “disminuir lleugerament” la despesa, Portugal i Irlanda. 16 països de la UE van augmentar el pressupost per a defensa més d'un 10%, un dels quals l'estat espanyol, davant dels onze que ho havien fet el 2023. En un dels casos, l'increment va superar el 60%.
Tots els paràmetres que baralla l'AED registren increments de pressupostos el 2024, com per exemple la despesa per soldat o la inversió per soldat. En el primer cas, la xifra és de 249.000 euros, davant dels 211.000 del 2023. 10 anys abans, el 2014, la UE destinava 138.000 euros al mateix concepte. La despesa en defensa per càpita també ha assolit un màxim el 2024, des dels 642 euros dels 2023 als 764 de l'any passat (gairebé el doble dels 426 del 2014). Per la seva banda, la xifra de soldats dels 27 estats membres de la UE ha crescut un 1% el 2024 en relació amb l'any anterior.
Encara per sota dels EUA
Amb tot, l'AED també remarca que l'augment de la despesa militar de la UE continua per sota de la que fan els Estats Units, que “de manera consistent” superen el 3% anual del PIB en defensa des de l'any 2008. L'any passat, el país nord-americà va invertir 845.000 milions d'euros en defensa, davant dels 343.000 del club dels 27.
A banda de la despesa inferior, l'AED també subratlla que mentre els EUA destinen el pressupost a un “bloc unificat i centralitzat”, en el cas de la UE es tracta de 27 actors que decideixen de manera individual els seus pressupostos, “fet que pot dur a una fragmentació major, a una duplicació d'esforços i una eficiència menor en la despesa de defensa”.
Com a exemple, l'informe assenyala que els països de la UE disposen de “xifres superiors” de tancs, sistemes d'artilleria i vehicles de combat que els EUA, però són sistemes “altament fragmentats en diversos models”, en contrast amb els que utilitza l'exèrcit nord-americà, “basats en un nombre més limitat de plataformes, fet que facilita la logística, l'entrenament i la coordinació operativa”. La fragmentació de la defensa europea afecta, igualment, als sistemes navals i aeris.
Una situació similar es produeix en la comparació entre els sistemes defensius de la UE, de Rússia i de la Xina. L'AED constata que “en termes pressupostaris” la despesa europea és superior a la dels altres dos actors: 343.000 milions davant dels 107.000 de Rússia i dels 250.000 de la Xina —xifres que cal “interpretar amb cautela” atesa la “transparència limitada”—. Tanmateix, la ràtio cost-efectivitat és “probablement major” en les dues altres potències a causa dels “preus domèstics inferiors, especialment en termes de resultat operatiu a causa d'una planificació integrada, una fragmentació menor i uns equips i estructures més reduïdes”.
La geopolítica com a incentiu per a la despesa en defensa
L'informe de l'AED analitza també l'escenari marcat pels “desenvolupaments geopolítics recents”, que poden incloure des de la invasió russa d'Ucraïna a la inestabilitat de l'Orient Mitjà, passant per l'arribada al govern dels EUA de Donald Trump. L'estudi indica que aquest context ha “urgit” diversos estats membres a “intensificar” els esforços per arribar al 2% del PIB en defensa marcat per l'OTAN i a “advocar” per una superació prompta d'aquest llindar.
Així, a la cimera de l'OTAN de la Haia del juny passat, i davant les pressions de Trump perquè la resta de socis de l'organització militar gastessin més, els aliats van acordar augmentar la inversió fins al 5% de cara al 2035, un 3,5% en despesa militar directa i un 1,5% en àrees com la seguretat o la indústria. En aquest sentit, l'AED alerta que augmentar el 2% actual al 3,5% “requerirà inversions substancials” de diversos estats membres, atès que la xifra de 343.000 milions d'euros hauria d'arribar als 635.000.
Unes inversions que, d'altra banda, no compten ara com ara amb el beneplàcit de tots els socis comunitaris. El mateix president de l'estat espanyol, Pedro Sánchez, va rebre les crítiques àcides del seu homòleg nord-americà després de la cimera de l'OTAN a la Haia, quan el socialista va fer públic el posicionament contrari a augmentar la despesa en defensa fins al 5% reclamant per Trump.