Han estat 25 anys de negociacions. Amb molts entrebancs, però la Unió Europea i el bloc format pels quatre països de Mercosur (Argentina, Brasil, Uruguai i Paraguai) han signat el major acord comercial de la història dels 27. Hi ha opinions a favor i en contra d’un pacte que ha estat polèmic des que es va començar a discutir.
Amb la firma de l’acord, la Unió Europea i el Mercosur formaran el bloc comercial més gran del món amb 270 milions de consumidors, amb l’eliminació de més del 90% de tots els aranzels (entre ells, els cotxes europeus, actualment del 35% o el vi, del 27%), amb un intercanvi comercial que representarà un total del 20% del PIB mundial. La Comissió Europea defensa els beneficis del pacte: els exportadors europeus podran estalviar 4.000 milions d’euros en aranzels, les empreses europees podran accedir a contractes públics en les mateixes condicions d’igualtat que les companyies del bloc americà i tindran accés a matèries primeres, entre elles minerals.
Precisament, el sector de l’automòbil és un dels principals que es frega les mans amb l’acord. El bloc de Mercosur, a diferència de l’europeu, està en creixement i venen més cotxes del que produeixen. Aquí és on el 27 tenen la vista posada: especialment al Brasil, el major mercat del bloc de Mercosur. També és especialment important pel sector europeu, per posicionar-se front l’automòbil elèctric xinès —hormonat en subvencions que la Unió Europea considera ajudes il·legals—.
Quant a matèries primeres, el pacte també és especialment important per a la Unió Europea, per accedir a minerals com el liti, essencial per les bateries dels telèfons mòbils, ordinadors I, sobretot, els sistemes dels vehicles elèctrics I híbrids. La Unió Europea intenta allunyar-se de la seva dependència de la Xina i veu en l’acord amb Mercosur una oportunitat.
La Unió Europea intenta allunyar-se de la seva dependència de la Xina i veu en l’acord amb Mercosur una oportunitat
L'Argentina té una de les majors reserves de liti d’Amèrica Llatina (un 24% del total), i juntament amb Xile (amb qui la UE ja hi té un acord, que va entrar en vigor ara fa un any) poden convertir-se en proveïdors importants pels 27. També, de nou, és una altra forma de plantar-se enfront de la Xina, molt present en la regió també en l’explotació de minerals, I que ha fet importants inversions que superen els 5.000 milions de dòlars.
L’acord, però, també ha tingut importants detractors. El sector de l’agricultura és el que més soroll ha fet, pels seus temors a les conseqüències que pot tenir el pacte. El sector fa anys que adverteix dels efectes nocius que pot tenir el pacte i preocupa l’impacte de l’arribada de productes agrícoles d’aquests països: amb més oferta es pot produir una baixada de preus. Una qüestió que preocupa al sector agroalimentari és que els nous productes que entrin a la Unió Europea no compleixin els mateixos estàndards. Així i tot, des que es va arribar a un principi d’acord el 2019, sempre s’ha subratllat la inclusió de les conegudes com a clàusules mirall: els productes que es vulguin vendre en el mercat europeu han de complir els mateixos requisits de seguretat.
També, des que es va signar l’acord, la Unió Europea va pressionar perquè els productes sensibles com la carn de vedella, l’aviram i el sucre tinguessin un accés limitat al mercat europeu, amb quotes estrictes. Amb tot, amb l’objectiu de convèncer els països més reticents, especialment França, però també Polònia, Irlanda i Àustria es van afegir noves salvaguardes.
En els nous pressupostos europeus, s’ha proposat la creació d’un fons de 6.300 milions d’euros pel sector de l’agricultura
Es va aprovar un instrument legal nou, que mai s’ha aplicat en cap altre acord, en què la Comissió Europea es compromet a vigilar de prop l’evolució dels mercats. En cas d’una baixada pronunciada dels preus de forma sostinguda en productes sensibles o si hi ha una gran arribada d’aquests productes en el mercat europeu, la Unió Europea podrà suspendre els beneficis aranzelaris. A més, en els nous pressupostos europeus, s’ha proposat la creació d’un fons de 6.300 milions d’euros pel sector de l’agricultura.
Brussel·les confia que l’empenta que es pot veure en l’exportació de diversos productes agrícoles (que actualment representen un valor de 3.300 milions d’euros) pot significar un canvi, especialment en els formatges, oli d’oliva, vins I begudes espirituoses. Productes que, actualment, estan subjectes a aranzels d’aproximadament del 15% per part dels Estats Units, així que l’esperança és que aquest pacte es pugui obrir al bloc de Mercosur ara que té tancat el nord-americà.
Si s’analitzen les dades sobre el benefici del pacte, si bé podran augmentar les exportacions per a la Unió Europea, no tindran el mateix impacte per a tots els països. I, en general, serà modest. Segons càlculs de la Comissió Europea, es preveu un augment del 0,1% del PIB europeu d’aquí al 2032 a escala comercial. Països com Espanya i Itàlia (amb fortes exportacions de productes agrícoles, com l’oli, formatges i vins) tindran increments majors. Pels països de Mercosur, l’acord pot significar un augment del 0,3% del seu PIB en el mateix període.
Segons càlculs de la Comissió Europea, es preveu un augment del 0,1% del PIB europeu d’aquí al 2032 a escala comercial
Però l’acord també va més enllà de l’aspecte purament econòmic. El món del 2019, quan es van tancar les negociacions, és molt diferent del 2026. Amb un Donald Trump desbocat, que aposta directament per la destrucció de la Unió Europea tal com defensa el seu document d’estratègia de seguretat nacional. Europa ara necessita més aliats que mai I aquest acord es veu com l'oportunitat també d’advertir a Trump que el bloc farà negocis i cooperarà amb qui vulgui, tot i que Wasghinton consideri Amèrica Llatina el seu pati del darrere.