Avui, al moment en què escric, molts pagesos europeus han portat els tractors a les carreteres per protestar contra el possible acord Unió Europea (UE) amb Mercosur. Sota aquest acrònim s’identifica l’acord comercial de lliure comerç entre l'Argentina, el Brasil, el Paraguai i l'Uruguai amb la UE. Un pacte que afecta més de 700 milions de persones. El tractat, tal com està establert, suposa la supressió de barreres aranzelàries, de barreres a la inversió directa i obriria l’accés a la contractació pública. Tot plegat, però, limitat a uns contingents determinats que podrien ser revisats en el futur. Així mateix, l’aliança considera la necessitat de reduir emissions de gasos efecte hivernacle i atendre consideracions mediambientals.
Un acord amb mala premsa
S’ha dit que tot plegat no és més que un intercanvi entre cotxes i vaques. L’acord ha rebut crítiques d’arreu. Diferents organitzacions ecologistes, entre elles Greenpeace, Via Campesina i altres han fet el crit al cel davant d’aquesta suposada “barbaritat” que suposarà, segons ells, un impuls a l’agricultura intensiva, la desforestació i més canvi climàtic. Fins i tot, algunes organitzacions de consumidors han expressat els temors davant el fet que els hi arribin productes de més baixa qualitat.
Aquest estrall de mala premsa s’ha situat còmodament a l’imaginari col·lectiu. Així, Mercosur, per diversos col·lectius, és un concepte que genera acríticament rebuig. Els arguments que expressaven aquest dijous els pagesos al costat del tractor a la carretera eren en part fruit d’aquest missatge negatiu generalment acceptat. Tanmateix, fa molts anys que comprem productes a aquests països, amb una agricultura avançada. Alhora, el canvi climàtic o la desforestació no dependrà d’aquest acord. Altrament, tal com veurem, els acords són molt més que cotxes intercanviats per vaques.
Però en les posicions crítiques paralitzants hi ha països importants de la UE que dificultaran l’acord. En aquest procés, França hi té l'opció més bel·ligerant, la qual cosa complica molt l’adopció del pacte.
Les necessàries clàusules mirall, tan reclamades
En qualsevol cas, hi ha un argument que és indiscutible: cap pagès pot entendre que arribin al mercat productes estrangers que han requerit uns processos diferents, mediambientalment més permissius, per a la seva producció que els exigits per la Unió Europea. Un fet que suposa una competència clarament deslleial, totalment inadmissible.
Aquesta disfunció ja fou advertida des de l’inici del Green Deal Europeu. Ja llavors, els ministres d’agricultura alertaren d'una producció sostenible a costa d’unes importacions insostenibles. Cal tenir en compte que pels acords de l'Organització Mundial de Comerç, els canvis normatius unilaterals no són acceptables. Calia, per tant, harmonitzar els criteris comercials mitjançant acords bilaterals, tal com seria l’acord amb Mercosur.
Balanç d’impactes
L’apartat més negatiu, tal com s’ha dit, és la possible competència deslleial per comercialització de productes que han tingut unes exigències de salut o mediambientals més favorables i, corresponentment, menys costoses. Així i tot, el tractat considera en una clàusula genèrica la necessitat de respectar aspectes de salut i medi ambient, quelcom que obrirà la porta a negociar la lletra petita.
L’acord pot ser positiu per diferents sectors agrícoles, sobretot els més vinculats a la qualitat com a factor diferencial. Aquí podríem incloure productes tals com l’oli, vi, fruita i horta. També favorable com menys cost per a productes com els cereals i la soja, de la que en som grans importadors. Així mateix, obre un espai comercial a productes transformats de la nostra potent indústria alimentària.
L'acord és positiu per sectors agrícoles, amb productes com l’oli, vi, fruita i horta; d'altra banda, el boví de carn rebrà un impacte negatiu
En contra, clarament, hi ha el boví de carn. Tanmateix, és un impacte negatiu abordable amb estratègies vinculades a una comercialització diferenciada però sobretot vinculada a la defensa del territori, els boscos, prats i paisatge, quelcom susceptible d’una valoració concreta.
Interès geoestratègic de l’acord Mercosur
Més enllà dels impactes concrets, positius i negatius, en l'àmbit sectorial, el valor més gran de Mercosur és la seva importància estratègica en un nou escenari geopolític sota la pressió de poder des dels EUA, amb un president Trump capaç de qualsevol atreviment disruptiu.
Donald Trump es burla de la democràtica i mediambientalment preocupada Europa i manifesta obertament les seves pretensions de control a Groenlàndia i Sud-amèrica. Enfront d'això, Europa solament mostra la seva debilitat.
El projecte Mercosur, en un moment conjunturalment tan agut, podria ser dinamitzador de les aspiracions vers una Europa forta, estratègica i necessàriament aliada amb Sud-amèrica com a contrapès als blocs dominants. Una opció on l'estat espanyol juga un paper singular, amb una Europa que hauria de tenir en l’horitzó real i tangible la unitat política. En cas contrari, Europa s’aboca a la irrellevància.
Les opcions de la pagesia
Les protestes pageses, en bona part, tenen la seva motivació com a expressió del cansament dels agricultors, per múltiples raons. Per l’esforç per atendre el repte mediambiental al si d’una cadena alimentària desequilibrada; per les diverses dificultats a l’àmbit sanitari amb una concentració casual de malalties acompanyades d’una gestió insuficient de la fauna salvatge; per les creixents pèrdues produïdes pel canvi climàtic; per la impossible assumpció que al mercat s’hi trobin productes de fora conreats o criats en condicions diferents de les exigides a Europa, per la burocràcia infinita per atendre la Política Agrària Comuna (PAC).
Aquest garbuix de raons pel malestar s’ha focalitzat contra una única icona: Mercosur. Al meu entendre, és una simplificació excessiva i desorientada. En primer lloc, els impactes per països són ben diferents, però, sota el lideratge de França, s’han diluït aquestes diferències dins d’un relat únic que no s’adiu amb aquesta realitat diferenciada. Així, a Espanya i a Catalunya els impactes negatius queden molt localitzats, mentre que n’hi ha de clarament positius. En segon lloc, raons geoestratègiques de primer nivell aconsellen aquest acord.
En aquest sentit, les declaracions de rebuig sistemàtic del pacte no la considero una línia d’actuació afortunada. Ans al contrari, la resposta espanyola i catalana a Mercosur hauria de ser proactiva vers un bon acord.
Avui tots celebrem que formem part de la Unió Europea. Tanmateix, per arribar-hi varen caldre moltes discussions, moltes cessions i prendre compromisos que no agradaven a tothom. Amb Mercosur passa una mica el mateix. És una meta que pot esdevenir molt positiva, però requerirà ajustos i generositat des de totes les parts.
La nostra agricultura hauria de confiar una mica més en la seva capacitat competitiva. Hi ha moltes proves d’aquesta: és una agricultura moderna i cada cop més tecnificada, estretament vinculada a una potent indústria que aporta fortalesa al sector agroalimentari en conjunt. Però la nostra agricultura ha de ser conscient que s’estan produint canvis molt importants a l’escenari geoestratègic amb un important rol transformador de les noves eines tecnològiques. Apostar per avançar i fer-se forts en aquesta nova realitat és el camí de futur.
La nostra agricultura ha de ser conscient que s’estan produint canvis molt importants a l’escenari geoestratègic; apostar per avançar i fer-se forts en aquesta nova realitat és el camí de futur
Mercosur és un acord al qual caldrà fer molts ajustos, un d’ells essencial és el de l’equivalència de condicions productives. A més, caldrà adoptar estratègies singulars per donar resposta positiva als serrells més negatius, tal com el possible impacte al boví de carn. Entre aquestes estratègies hi ha la diferenciació i la valoració del producte local, ben apreciat pel consumidor d’aquí. Entre les estratègies, també, hi ha de figurar la valoració econòmica dels béns públics que aporta el sector ramader extensiu en la defensa territorial, el manteniment dels prats, la defensa dels boscos i la qualitat del paisatge.
Les organitzacions agràries haurien d’implicar-se a fons en la millora de l’acord Mercosur, però amb l’objectiu d’assolir un bon acord. Aquell tracte que no satisfà a ningú, però que és el millor de tots els possibles.
Es comenta sovint que Mercosur és l’acord de les multinacionals i, per tant, no és una eina per la petita i mitjana empresa agrària. Un argument que justificaria el rebuig sense més complicació. Contra aquesta opinió hi ha la realitat. Aquesta realitat ha canviat, de poc serveix no veure-ho. Certament, hi ha oportunitats en els mercats globals per a petites empreses que han sabut trobar petits nínxols de mercat. Però també és cert que, majoritàriament, el comerç global es mou a partir d’empreses de certa dimensió, amb una escala suficient per atendre la complexitat del comerç internacional.
Enfront d'aquesta realitat, l’opció excel·lent és ser-hi en lloc de renunciar-hi. Amb aquesta finalitat hi ha l'opció a la integració empresarial. En aquest sentit, el cooperativisme aporta una eina valuosa per convertir el petit en gran. Recentment, he participat en converses amb el cooperativisme del Brasil. A la vista del seu treball, de la seva dimensió i de la seva vocació emprenedora no he pogut evitar el sentiment d’enveja. Fora bo transformar l’enveja en fets. És a dir, canviar l’enveja per l’orgull d’estar al davant del camí de futur.