En un moment en què molts sectors econòmics ja es preparen per a les vacances, com plantegen els autònoms aquest període vacacional?
Per al col·lectiu del treball autònom, facturar és primordial per al dia a dia del negoci i la necessitat d’estar a disposició del client acostuma a ser elevada. En aquest entorn, fer vacances pot semblar un contrasentit. No obstant això, aturar-se i desconnectar durant un període més llarg, més enllà del descans diari o dels caps de setmana, és una necessitat per al benestar personal. Com es compatibilitzen, doncs, la necessitat de descans de l’autònom i la sostenibilitat del negoci?
Segons els estudis que fem anualment a Pimec Autònoms, gairebé la meitat del col·lectiu fa un màxim de dues setmanes de vacances durant tot l’any, amb una concentració més elevada en la franja d’entre una i dues setmanes. Gairebé tres de cada deu persones autònomes fan tres setmanes anuals, dues de cada deu arriben als trenta dies i només un 4,8% supera aquesta xifra.
A la durada limitada de les vacances s’hi afegeix la dificultat per escollir quan fer-les. Segons l’enquesta de qualitat i condicions de treball, feta per la Generalitat de Catalunya el 2021, l’última edició que incorpora dades específiques sobre les vacances, un 46% dels treballadors autònoms té dificultats per fer-les quan voldria.
Un 46% dels treballadors autònoms té dificultats per fer les vacances quan voldria
La rellevància d’aquest descans es fa més evident quan s’observen alguns indicadors dels estudis realitzats per Pimec Autònoms. L’estrès és un dels problemes més habituals entre les persones autònomes: la seva puntuació en grau d’importància augmenta de 4,02 a 4,25 sobre cinc entre 2023 i 2025. En el mateix període, la dificultat per disposar d’un temps de descans adequat passa de 3,42 a 3,62 punts sobre cinc.
De fet, una investigació de la Fundació Pimec, amb la col·laboració de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, MGC Mútua i Fundación Salud y Persona, evidencia que set de cada deu empresaris i empresàries tenen un grau d’afectació per burnout entre moderat i greu. Es tracta d’una síndrome derivada de l’estrès laboral crònic amb efectes en la salut física i emocional. Els resultats mostren, doncs, la rellevància d’aquest fenomen en el conjunt del teixit empresarial i, particularment, entre les empreses de petita dimensió.
A la vista d’aquestes dades, les vacances no es poden considerar únicament una preferència personal ni un temps disponible si les circumstàncies del negoci ho permeten. Dins dels diferents temps de recuperació, proporcionen una interrupció de l’activitat més prolongada que el descans diari o setmanal. Fer vacances forma part de les condicions necessàries per preservar la salut física i emocional de la persona, així com la seva capacitat de mantenir l’activitat empresarial al llarg del temps.
En el treball autònom, però, aquesta necessitat entra en tensió amb la sostenibilitat del negoci, que ha d’atendre necessitats econòmiques i operatives a curt termini, mentre que el descans contribueix a preservar la capacitat de la persona per mantenir l’activitat al llarg del temps.
La possibilitat de reduir o interrompre l’activitat empresarial està vinculada a les condicions econòmiques i operatives del negoci, així com al funcionament del sector. En alguns casos, el negoci pot continuar perquè disposa d’un equip o perquè els ingressos no depenen exclusivament de la intervenció directa de l’autònom. En d’altres, el sector redueix l’activitat durant unes setmanes o els clients poden assumir una aturada temporal.
Fer vacances també requereix que el negoci hagi generat prèviament els recursos necessaris per atendre les despeses i els compromisos econòmics durant períodes en què es treballa menys o no es treballa. Aquesta necessitat és especialment rellevant en els negocis que depenen directament del temps de treball de la persona, ja que una setmana sense activitat pot representar també una setmana sense nous ingressos.
Set de cada deu empresaris i empresàries tenen un grau d’afectació per 'burnout' entre moderat i greu
No es tracta, per tant, que tots els negocis hagin de funcionar sense la persona autònoma, sinó que puguin continuar o aturar-se temporalment sense comprometre la seva viabilitat. La manera d’aconseguir-ho varia segons el sector, el model de negoci, la relació amb els clients i els recursos generats durant la resta de l’any.
Les dades sobre vacances no informen únicament sobre els dies de descans del col·lectiu, també aporten informació sobre les condicions en què es desenvolupa l’activitat i sobre la seva capacitat per absorbir una pausa. Que gairebé la meitat del col·lectiu no superi les dues setmanes de vacances al llarg de tot l’any i que un 46% tingui dificultats per fer-les quan voldria posa de manifest les limitacions que una part rellevant de les persones autònomes troba per assumir aquesta pausa.
L’equilibri entre la sostenibilitat del negoci i el descans de la persona és, per tant, una qüestió estructural del treball autònom. L’activitat empresarial necessita la persona per sostenir-se, però la persona també necessita descansar per poder sostenir l’activitat.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat