Cada any, per Sant Jordi, es repeteix el relat: un drac que amenaça, un cavaller que lluita i una victòria que restableix l’ordre. És una història que simplifica un conflicte: hi ha un risc identificable i una acció clara per afrontar-lo. En el cas de les persones autònomes i les microempreses, el drac existeix, però no sempre és visible ni fàcil d’identificar. Sovint, no és únic. I la victòria no és ni simple ni directa.
En aquest context, el concepte de burnout ajuda a posar nom a una part del problema. Es tracta d’una síndrome derivada de l’estrès laboral crònic, caracteritzat per esgotament físic, mental i emocional, i pèrdua d’eficàcia. No és un episodi puntual ni una percepció subjectiva, sinó el resultat d’una exposició a unes condicions continuades d’estrès.
En aquesta línia, la Guia Burnout elaborada per la Fundació Pimec -amb la col·laboració de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, MGC Mútua i Fundación Salud y Persona- incorpora un test de cribratge per mesurar el nivell de burnout entre persones empresàries i autònomes. Sobre una mostra de 962 respostes, més del 70% presenta nivells de burnout de moderats a greus, un resultat que apunta a una incidència elevada d’aquest fenomen en el teixit empresarial en general i en el de petita dimensió en particular.
A diferència del relat clàssic, aquí el cavaller i el regne coincideixen en una mateixa figura: l’autònom. És qui genera ingressos, gestiona l’activitat, assumeix el risc i respon davant de qualsevol incidència. Aquesta concentració de funcions fa que qualsevol factor de pressió tingui un impacte directe i acumulatiu.
El 80% del col·lectiu autònom treballa més de 40 hores setmanals, i l’estrès apareix de forma recurrent com un dels principals problemes
Les dades ho corroboren. Segons enquestes de Pimec Autònoms, el 80% del col·lectiu treballa més de 40 hores setmanals. L’estrès apareix de forma recurrent com un dels principals problemes, associat també a dificultats de descans, temps per a les relacions socials, conciliació o manca d’hàbits saludables. En aquest escenari, el burnout no és una excepció, sinó una conseqüència probable d’una exposició sostinguda a nivells elevats d’estrès amb capacitat limitada de recuperació.
Ara bé, qui és el drac?
En un entorn canviant i incert com l’actual, l’estrès sovint s’atribueix a la incertesa del mercat. Quan es pregunta als mateixos autònoms pels principals factors de preocupació, els primers llocs no els ocupa la facturació, sinó elements com la càrrega fiscal, les cotitzacions, la jubilació, les prestacions o la burocràcia. És a dir, factors institucionals i normatius. El fet que aquests factors apareguin de manera sistemàtica en les primeres posicions indica que no es perceben com a elements accessoris, sinó com a elements centrals en el funcionament del negoci.
De fet, el 82% dels autònoms manifesten tenir dificultats per mantenir-se al dia de la normativa. Cada setmana, un autònom dedica entre tres i quatre hores a tasques burocràtiques i de compliment normatiu, sovint gestionant informació que l’Administració ja té. A més, aquesta mateixa burocràcia es percep com una de les principals barreres al creixement.
Cada setmana, un autònom dedica entre tres i quatre hores a tasques burocràtiques i de compliment normatiu, sovint gestionant informació que l’Administració ja té
Això redefineix la naturalesa del risc: no es tracta només d’un entorn econòmic exigent, sinó d’un sistema que afegeix complexitat, consumeix temps, introdueix incertesa i genera por a l’incompliment per error, amb impacte directe en el benestar de la persona i en la presa de decisions.
En termes de metàfora, no es tracta d’un únic drac, sinó d’un ecosistema de pressions que actuen de manera simultània i sostinguda. Aquesta situació es fa especialment evident en microempreses d’entre un i tres treballadors, on els nivells de pressió són més elevats. En aquests casos, la persona autònoma no només sosté l’activitat, sinó també la gestió i la responsabilitat sobre les persones que té contractades, fet que incrementa la pressió de manera significativa.
Un altre indicador clau és la relació amb la malaltia. Les persones autònomes agafen menys baixes que les assalariades (onze per cada 1.000 persones, davant de 54), però quan ho fan, la durada és molt superior (87 dies de mitjana davant de 27). Això apunta a una dinàmica clara: l’activitat no s’atura fins que el deteriorament és significatiu. El resultat és un desplaçament del problema en el temps. Passa en el cas de les malalties en general i de l’estrès i del burnout en particular.
Davant d’aquest escenari, la idea d’un Sant Jordi individual que “venç el drac” esdevé insuficient. La gestió personal de l’estrès és necessària, però no prou per abordar l’arrel del problema. Des d’una perspectiva analítica, el repte és identificar correctament el drac. Si una part rellevant de la pressió prové de factors normatius i administratius, les respostes han d’incidir també en aquest àmbit: simplificació de processos, reducció de càrrega burocràtica, millora dels sistemes de protecció i adaptació a la realitat de la microempresa, amb mecanismes orientats a la protecció de la persona i a la continuïtat del negoci.
Quan el risc és crònic i acumulatiu, la solució no passa per un acte heroic puntual, sinó per reequilibrar les condicions en què es desenvolupa l’activitat
En un teixit productiu on les empreses de petita dimensió són nou de cada deu, la salut de la persona autònoma no és només una qüestió individual, sinó un factor de sostenibilitat econòmica del teixit econòmic i social.
Potser, en aquest cas, la metàfora s’ha d’actualitzar. No es tracta tant de matar el drac com de reduir-ne la pressió constant. Perquè quan el risc és crònic i acumulatiu, la solució no passa per un acte heroic puntual, sinó per reequilibrar les condicions en què es desenvolupa l’activitat.
En aquest sentit, el president de la Fundació Pimec, Josep González, recorda que liderar també és cuidar-se.
Perquè això sigui possible, cal que el sistema ho faci viable.