Es requereix persona amb àmplia experiència en el sector, per desenvolupar una activitat de forma continuada.
Probablement, una oferta laboral com aquesta tindria dificultats per trobar candidats. Però aquesta és, en gran part, la realitat habitual de moltes persones autònomes a Catalunya.
Els estudis sobre treball autònom que elabora anualment Pimec Autònoms descriuen un col·lectiu que treballa jornades molt superiors als estàndards, amb ingressos irregulars i un elevat nivell d’incertesa. Vuit de cada deu persones autònomes treballen més de 40 hores setmanals i quatre de cada deu superen habitualment les 50 hores. Les vacances són més curtes que les del règim assalariat en la majoria dels casos i el treball en caps de setmana és recurrent, fins i tot quan l’activitat no ho exigeix formalment.
A aquesta situació s’hi suma la irregularitat dels ingressos. Només el 37% de les persones autònomes afirma cobrir perfectament les seves necessitats econòmiques, mentre que gairebé una de cada quatre necessita complementar els ingressos o directament no arriba a cobrir-les amb la seva activitat. Alhora, més del 40% considera que guanya menys del que cobraria treballant per compte d’altri. L’estrès és el principal problema associat al treball autònom, seguit de la dificultat per garantir el temps de descans i la conciliació familiar.
"Només el 37% de les persones autònomes afirma cobrir perfectament les seves necessitats econòmiques, mentre que gairebé una de cada quatre necessita complementar els ingressos"
La percepció sobre la protecció social tampoc és positiva. Una gran majoria considera insuficients les prestacions que rep. I, probablement, un dels elements més reveladors és la relació amb les baixes laborals. Els autònoms agafen menys baixes que els treballadors assalariats, però quan les agafen acostumen a ser més llargues. En aquests casos, a la preocupació per la salut s’hi suma la inquietud per l’impacte econòmic i la continuïtat de l’activitat.
Tot i aquestes dificultats, les persones autònomes continuen valorant especialment aspectes com ser el mateix cap, poder organitzar la feina, dedicar-se al que els agrada i disposar de més flexibilitat. De fet, un 60,8% afirma que no preferiria treballar per compte d’altri.
Aquesta és probablement la gran paradoxa del treball autònom: combina nivells elevats d’exigència, incertesa i fragilitat amb una percepció de llibertat i autonomia que continua compensant, per a molts, les dificultats objectives de les condicions laborals. Els autònoms no volen deixar de ser-ho. El que volen és deixar de treballar en condicions tan fràgils.
I és precisament aquí on els estudis de Pimec Autònoms també apunten una idea rellevant: més de la meitat dels autònoms volen fer créixer el seu negoci durant els pròxims cinc anys. Les principals motivacions són guanyar més diners i l’ambició personal, però també millorar l’eficiència del negoci o preparar-ne un futur traspàs. Aquesta dada és rellevant perquè les condicions laborals del col·lectiu només poden millorar si els negocis són rendibles i eficients i, sovint, aquestes dues qualitats passen per una major facturació.
Per això, les demandes del col·lectiu van més enllà de pagar menys impostos: menys burocràcia, més simplicitat administrativa, incentius reals al creixement, millor protecció social i una administració més orientada a acompanyar que no pas a fiscalitzar.
"Potser la pregunta no és només com fomentar l’emprenedoria, sinó com ajudar a consolidar negocis d’autònoms i autònomes"
I aquí apareix probablement la qüestió de fons. Potser la pregunta no és només com fomentar l’emprenedoria, sinó com ajudar a consolidar negocis d’autònoms i autònomes. Perquè només fent créixer i consolidant aquests negocis es poden millorar les seves condicions de treball.
Unes condicions que difícilment acceptaríem en qualsevol altra oferta de feina, però que, en canvi, s’han acabat normalitzant en el cas dels autònoms.
Interessats/des, aplicar a: alta d’autònoms.