No es pot parlar de productivitat i autònoms. És una afirmació que apareix sovint quan s'intenta analitzar el rendiment econòmic del treball autònom. L'Anuari de la Pime Catalana 2025, elaborat per l'Observatori de la Pime de Catalunya de Pimec, aporta algunes dades que matisen aquesta idea.
El document analitza la pime catalana des de diferents punts de vista econòmics i inclou les empreses sense personal contractat i microempreses (fins a nou persones contractades), a més de petita, mitjana i gran empresa. El col·lectiu de treball autònom, persona física i societària, es concentra en les dues primeres tipologies. En conseqüència, la seva anàlisi pot ser una aproximació a la productivitat del col·lectiu.
La productivitat no depèn només de l'eficiència individual. També depèn de la capacitat d'organitzar recursos, repartir funcions i generar escala
L'anàlisi de les dades apunta a una conclusió menys evident del que podria semblar a primera vista. Quan es parla de productivitat, els autònoms acostumen a sortir-ne malparats. De fet, les empreses sense personal contractat tenen una productivitat inferior a la de les empreses amb treballadors. La conclusió ràpida seria, doncs, que aquestes empreses unipersonals són menys productives.
Aquesta és, probablement, la lectura més habitual. Però les dades apunten a una explicació diferent: el principal fre dels negocis unipersonals no sembla ser com treballen, sinó fins on poden arribar treballant sols. La productivitat no depèn només de l'eficiència individual. També depèn de la capacitat d'organitzar recursos, repartir funcions i generar escala.
Analitzem, doncs, la dada amb més deteniment: un negoci sense personal contractat genera 52.748 euros de valor afegit per ocupat, mentre que una microempresa genera 69.597 euros per ocupat. El salt és de gairebé el 32% d’increment. Les dades agregades mostren que passar de treballar sol a microempresa multiplica per 3,4 el valor total generat pel negoci.
Quan s'analitza d'on surt aquest increment, només una petita part s'explica per una major eficiència individual. Bona part respon a la major dimensió que adquireix el negoci i a l’efecte multiplicador que aquesta genera. I és que, quan una empresa incorpora els primers treballadors no només guanya mans, guanya capacitat d'organització, especialització i escala. En definitiva, guanya capacitat productiva i generació de valor.
Un negoci sense personal contractat genera 52.748 euros de valor afegit per ocupat, mentre que una microempresa genera 69.597 euros per ocupat
Una sola persona té una capacitat productiva limitada i difícilment, pot especialitzar-se per funcions. Ha de captar clients, produir, gestionar, facturar i planificar alhora. Quan incorpora el primer treballador, no només suma una persona més, sinó que comença a repartir funcions.
L’anàlisi mostra també que no tots els sectors funcionen igual. Per exemple, l’impacte és molt més gran en sectors com la indústria i la construcció, segurament perquè són més intensius en inversió i la primera contractació transforma molt més la capacitat productiva. En sectors com els serveis, el percentatge d’increment és més moderat, ja que moltes activitats professionals poden ser relativament eficients sense estructura.
Més enllà de les diferències sectorials, les dades apunten que el principal salt en la capacitat de generar valor es produeix quan un negoci deixa de ser unipersonal. En aquesta línia, té sentit que les polítiques públiques intentin reduir les barreres associades a la primera contractació.
Les empreses sense assalariats representen el 57,8% de totes les empreses catalanes, però només generen el 6,7% del valor afegit
Els negocis sense assalariats no mostren tant un problema d'eficiència com les limitacions inherents a treballar sol. Aquests límits es trenquen quan incorporen una estructura mínima. Per això, el gran salt empresarial no es produeix tant quan una empresa es fa gran, com quan l’empresari deixa de treballar sol, ja que el primer treballador és un canvi que combina simultàniament més capacitat productiva i més productivitat.
Les empreses sense assalariats representen el 57,8% de totes les empreses catalanes, però només generen el 6,7% del valor afegit. No és una diferència menor. Arribats a aquest punt, el debat no és si es pot parlar de productivitat o no en les empreses unipersonals; el debat és què frena que aquelles que tenen potencial facin el pas que, segons les dades, més transforma la seva capacitat de generar valor: deixar de treballar soles.