El viatge de l'assistència sanitària: un dia a urgències

No fa falta parlar de 'high tech', sinó de tecnologies bàsiques a l’abast de tots nosaltres, però amb un gran impacte

Un pacient entra per urgències a un hospital català | iStock Un pacient entra per urgències a un hospital català | iStock

Fa pocs dies, per problemes de salut, vaig haver d'anar a urgències i vaig estar-hi més de set hores en total. Ara bé, sense entrar al detall de l'alta tecnologia vinculada a la salut, denominada health tech, de la que ja s’ha parlat i hi ha grans especialistes, si que voldria aportar alguns elements de millora. Considero que són relativament fàcils i que farien que el viatge de l’assistència sanitària diària fos molt millor, de la mà de la tecnologia més bàsica. Aconseguir més satisfacció, eficiència i eficàcia està a l’abast. I sé que alguns hospitals o serveis mèdics segurament ja estan aplicant alguns elements, però crec que és urgent generalitzar-ho de cara a l’optimització, satisfacció i confort de la majoria dels pacients. Anem a fer aquest viatge.

Una vegada sabem que haurem d'anar a urgències, es podria fer algun tràmit previ, com ara una petició de servei que agilitzi la nostra arribada, introduint o confirmant les nostres dades

Feia dies que no em trobava bé, però "anava trampejant". Al final veus que no te’n surts i acabes decidint que has d’anar al servei d’urgències. En aquest moment seria interessant poder consultar com estan les urgències, la durada mitjana i per especialitats, inclús si tinguéssim un sistema d'informació en xarxa que ens recomanes quines urgències estan menys saturades, segons la tipologia de malaltia o afecció, per exemple. O, fins i tot, introduir una teleassistència, com un cribratge previ, amb un servei mèdic en línia, que ens podria orientar i inclús evitar potser anar urgències, segons cada cas.

Més info: Healthtech: la revolució tecnològica de la salut

Una vegada sabem que haurem d'anar a urgències, es podria fer algun tràmit previ, com ara una petició de servei, a través d'algun tipus aplicació que agilitzi la nostra arribada, introduint o confirmant les nostres dades. També el servei, si el sabem per especialitat, els símptomes, etc. Això també facilitarà als professionals la previsió de la seva demanda.

Una vegada arribem a lloc, només ens caldria identificar-nos, ja que existeix la nostra petició al sistema. Per tant, ja sortirà la nostra arribada, el motiu i la nostra salut amb tota la documentació prèvia activada. I, sobretot, ens assignarà en el nostre mòbil un codi que serà el que traçarà tot el nostre recorregut pel servei.

Un médico consultando con un paciente en la sala de espera de un hospital | iStock
Un metge consultant amb un pacient a la sala d'espera d'un hospital | iStock

Quan ens cridin pel cribratge inicial, els serveis d’assistència ja tenen tota la nostra informació recarregada, tant el nostre historial com la informació que hem subministrat en fer petició de servei d’urgències a l’inici. Per tant, els serveis d’infermeria de cribratge ja tenen gran part dels detalls i, a partir del reconeixement personal, poder ser assistit per alguna intel·ligència artificial (IA), per tenir un prediagnòstic i assignar-nos a l’especialista o servei adequat per la nostra malaltia.

Més info: El cop sobre la taula de les startups de 'digital health': "De Barcelona al món"

Darrere d’aquest procés, els serveis de gestió de l’hospital tenen una millor previsió de la demanda, per especialitats, per horaris aproximats, etc. Per tant, poden fer una gestió òptima de recursos necessaris. I a més, poden gestionar, fer prediccions i millorar els temps d’espera i reacció.

Una vegada transcorregut aquest punt i, entenent que les gestions anteriors hauran fet més àgil tot el procés i els gestors hauran pogut ajustar demanda i oferta, segurament el temps d’espera per l’atenció per part del servei mèdic serà molt més curt. En el moment del servei, que si o si ha de ser molt més eficient per tota la prèvia feta, amb assistència de la IA, pot ser que ens derivin a proves mèdiques especialitzades. Aquí, per la meva experiència, els temps d’espera estan més vinculats a les capacitats de trasllat intern, que els mateixos serveis especialitzats que normalment són força àgils i tenen uns temps de resposta compromesos quan es tracta de pacients derivats dels serveis d’urgències.

Globalment, hem millorat la satisfacció i el confort del pacient, que a més, en aquell moment es troba més sensible

Amb tota la informació prèvia redactada, l'emprada amb el servei mèdic i les proves recollides, segur que la IA ja té ràpidament un primer diagnòstic que pot ajudar el servei mèdic a agilitzar la seva diagnosi final, la personalització i la prescripció en el cas de medicaments, l’alta o l’ingrés del pacient.

Finalment, com a resum, cal recopilar totes les dades, que ens hauran de servir primer per millorar i personalitzar l’atenció i assistència sanitària del pacient. En segon lloc, des de la perspectiva mèdica, recopilar aquest cas i agregant fer millores en diagnosi, prescripció, patrons, etc. I, per acabar, en l'àmbit de la gestió de totes aquelles dades, temps, o respostes.

Com a conclusió, hem millorat la satisfacció i el confort del pacient, que a més, en aquell moment es troba més sensible. Per altra hem millorat els serveis mèdics, tenim més dades i més capacitat de diagnosticar, personalitzar i predir. I a escala de gestió optimitzem els recursos i augmentem la satisfacció del nostre pacient. I no hem parlat de high tech, sinó de tecnologies bàsiques, molt a l’abast de tots nosaltres, però amb un gran impacte.

Més informació
Des de Londres: la salut i innovació catalanes, un model per als britànics?
Pitjant l'accelerador de la innovació empresarial a Catalunya. Suficient?
Avui et destaquem
El més llegit