El tsunami que ha suposat l’arribada de la intel·ligència artificial al món laboral —especialment, la variant generativa— ha estat rebut amb molts ulls escèptics. Què prevaldrà, el nombre de professions que la nova tecnologia engolirà, o bé els nous perfils que farà ressorgir? L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) calculava el 2023 que un 27% dels llocs de treball que hi havia en aquell moment (un 28% a Espanya) tenien el perill de ser automatitzats o semiautomatitzats en els pròxims anys. Per la seva banda, un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) del 2024 apuntava que la IA obligarà a reestructurar gairebé un de cada quatre llocs de feina en els pròxims cinc anys.
Més recentment, el Fòrum Econòmic Mundial publicava l’informe Future of Jobs Report 2025, un text en el qual posava noms i cognoms als sectors més afectats: logística, comerç i assessors administratius. Amb tot, el mateix estudi també assenyalava el sorgiment de fins a 78 milions de noves oportunitats laborals fins al 2030, liderades pels agricultors, ramaders i altres treballadors del sector primari.
Tot aquest context ens ajuda a imaginar cap a on anirem en els pròxims anys, però el que sí que ja podem corroborar és com estan canviant les professions en l’actualitat. I un bon indicador per fer-ho és el llistat Empleos en auge de LinkedIn, un estudi de la principal plataforma digital laboral que analitza quines són les posicions que més han crescut a Espanya en els darrers tres anys. Una de les dades que criden l’atenció és la preeminència, però no acaparament, de la tecnologia: 10 de les 25 professions amb més puixança tenen un alt component tecnològic, especialment vinculat a l’enginyeria; però això no és obstacle per al creixement d’altres professions vinculades a la gestió econòmica, a la formació, a la sostenibilitat o a àmbits més analògics, com els bombers. De totes elles, aquestes són les cinc amb millors perspectives:
Agents de viatges
La professió que registra un millor ritme de creixement en els darrers tres anys és la dels agents de viatge, el que en anglès denominen travel advisors. Es tracta d’un perfil que va més enllà de la “venda de bitllets i paquets”, ja que la seva funció principal és ajudar els clients a planificar els viatges d’inici a fi, incloent-hi vols, hotels, tours i altres experiències. Per una banda, s’encarreguen de les parts més feixugues d’aquests processos, com són la gestió de les reserves, les confirmacions, els pagaments i l’aportació de documentació; per l’altra, es posen a disposició dels viatgers per a qualsevol consulta, dubte o contratemps que puguin sorgir.
Les empreses busquen en els agents de viatges persones amb coneixements especialitzats en el món del turisme, tant pel que fa als destins com a l’operativa de tot el sector. També es valoren altament habilitats toves vinculades a la comunicació, la gestió de problemes i el treball autònom, i s’aprecien les acreditacions professionals i afiliacions a associacions professionals. De manera més concreta, un requisit altament sol·licitat és el de tenir coneixements en l’eina informàtica Amadeus, una de les plataformes més esteses dins del sector per organitzar els viatges i contactar amb proveïdors de tota mena.
Les xifres que aporta LinkedIn assenyalen que es tracta d’una professió altament feminitzada: fins al 82,4% dels professionals són dones, per un 17,6% d’homes. Barcelona, juntament amb Madrid i Sant Sebastià, són les ciutats que concentren més contractacions d’aquest perfil a l’Estat, que de mitjana tenen quatre anys d’experiència. Es tracta d’una professió amb un percentatge de teletreball lleugerament elevada, amb un 38,1% de posicions plenament remotes i un 14,3% en format híbrid.
Especialistes de programari
La plata de les professions en auge a L’estat espanyol se l’enduen els especialistes de programari o software, un perfil ampli que engloba totes aquelles persones que desenvolupen aplicacions digitals i en solucionen els problemes derivats. Podem parlar de desenvolupadors, avaluadors o capacitadors que, al mateix temps, també poden especialitzar-se en un ampli ventall de tecnologies: sistemes operatius, aplicacions, bases de dades, xarxes, serveis web…
La diversitat dels especialistes de programari és molt àmplia, però en tots els casos se’ls exigeix un alt coneixement informàtic. Per una banda, domini de codis de programació, que en funció de l’àmbit en què treballi l’empresa poden ser Java, Python C#, SQL, HTML, CSS, JavaScript o una combinació de diversos d’ells. Per l’altra, cal que tinguin coneixements en els principals entorns de treball (frameworks) de desenvolupament, com poden ser Agile, Scrum o Waterfall. Els especialistes de programari també han de dominar les normes de seguretat i qualitat vinculades al software, així com demostrar habilitats toves transversals com la comunicació interpersonal, el treball en equip, l’autogestió del temps o la capacitat d’aprendre ràpidament, entre altres.
Barcelona es troba novament dins de la tríada de ciutats amb més contractacions de perfils informàtics, juntament amb Madrid i Bilbao. Una professió que, en aquest cas, inverteix els percentatges de gènere dels agents de viatges, ja que aquí són els homes qui són majoria, amb un 79,3%, per un 20,7% de dones. La mitjana d’anys d’experiència és similar, de 4,1 anys. En canvi, s’observa un predomini dels llocs de treball híbrids per sobre de les altres modalitats: fins a un 46,8% de les ofertes es basen en aquesta opció, per un 26,2% de posicions íntegrament remotes.
Tècnics de manteniment d’aeronaus
La tercera posició amb un creixement més elevat en el darrer trienni sorprèn pel seu alt grau d’especialització: els tècnics de manteniment d’aeronaus. Tècnics en masculí, en aquest cas, per una enorme majoria: només el 6,4% dels professionals contractats en aquesta especialització (que hagi identificat LinkedIn) són dones.
Aquests perfils són els que s’encarreguen d’inspeccionar, reparar i mantenir els avions i altres vehicles aeris per assegurar-ne la seguretat, unes tasques per les quals és imprescindible una formació especialitzada. La via principal és fer-ho a través d’un programa d’una Escola Tècnica en Manteniment Aeronàutic homologat, que ofereixen formacions de 18 a 24 mesos de durada que cobreixen el manteniment general, el buc i la planta motriu. Però amb els estudis no n’hi ha prou: tot professional d’aquesta branca ha d’aprovar els exàmens escrits, orals i pràctics necessaris per aconseguir les acreditacions professionals per treballar-hi.
Un cop dins del sector, el tècnic de manteniment es veurà obligat a mantenir-se actualitzat amb cursos i tallers a mesura que avança la tecnologia aeronàutica, al mateix temps que va trobant el camp d’especialització que més li escau, que pot anar des dels sistemes electrònics dels avions als motors de pistons o els helicòpters.
Madrid, Sevilla i Barcelona són les poblacions amb més contractacions a l’Estat, les quals destaquen per tenir una quantitat mitjana d’anys d’experiència força baixa, d’1,9 anys. La presencialitat és, evidentment, indispensable en aquest sector, però això no impedeix que un 19% dels llocs de treball siguin en format híbrid.
Enginyers d’intel·ligència artificial
El tsunami d’algoritmes que mencionàvem al principi també s’està fent un lloc destacat al mercat laboral espanyol, en aquest cas, amb el sorgiment d’un nou perfil d’enginyers especialitzats en intel·ligència artificial. En aquest cas, parlem de professionals similars als especialistes de programari, però amb uns coneixements molt més especialitzats en l’àmbit de la IA.
Un professional d’aquest àmbit ha de conèixer els diferents tipus d’intel·ligències artificials amb què es treballa, que abracen des de les xarxes neuronals fins als arbres de decisió, passant pels populars models de llenguatge, els algoritmes de reagrupament o els d’aprenentatge per reenforçament. Aquests enginyers han de saber com dissenyar i implementar arquitectures en auge com els RAG (Retrieval-Augmented Generation) i estar versats en l’enginyeria de prompting o indicació. També han de demostrar algunes de les capacitats ja citades en els especialistes de programari, com ara domini de llenguatges de programació com Python (especialment utilitzat en la matèria) i capacitat per crear API i serveis web que implementin les solucions d’IA.
Es tracta, novament, d’una posició amb un alt grau de treball en remot: un 34,6% de les posicions s’ofereixen completament en modalitat de teletreball, mentre que un 42,7% aposten pel model híbrid. Barcelona i Madrid repeteixen com a ciutats amb més contractacions, conjuntament amb València, en un sector en què persisteix la bretxa de gènere: només un 17,8% són dones, mentre que el 82,2% s’identifiquen com a homes. Pel que fa als anys d’experiència, la mitjana se situa en els 2,3 anys, i la majoria dels professionals venen de treballar com a enginyers de programari, investigadors en IA o enginyers full stack.
Analistes de centres d’operacions de seguretat
La darrera professió del top 5 l’ocupen els analistes de centres d’operacions de seguretat (SOC), una especialització que torna a destacar pel seu matís tecnològic. No sorprèn la seva presència al llistat si es tenen compte les dades: Catalunya va rebre més de 5.000 milions de ciberatacs el 2023, segons l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, un 14% més que l’any anterior.
L’augment de la virulència informàtica és una de les raons que explica el sorgiment dels SOC, unitats centralitzades que monitoren tots els sistemes i xarxes d’una organització. Els analistes són els encarregats de gestionar aquests centres, des d’on s’encarreguen de recopilar, processar i analitzar dades de registres alertes i informes; identificar patrons, anomalies i possibles infraccions, i donar resposta als possibles incidents que puguin sorgir.
Els SOC estan dissenyats per donar cobertura durant les 24 hores del dia, de manera que els professionals, que en bona part treballen de manera híbrida (55,1%) o en remot (24,5%), s’organitzen per torns per cobrir tot l’espectre. Als coneixements informàtics que comparteixen amb els especialistes de programari cal sumar-hi una llista llarga de competències: coneixement de protocols, arquitectures i dispositius de xarxa; saber fer servir tallafocs, antivirus i escàners de vulnerabilitats, o reconèixer totes les amenaces comunes i els seus vectors d’atac i estratègies de mitigació.
Tornen a repetir Barcelona i Madrid com a principals ciutats, aquesta vegada acompanyades per Saragossa, i amb una mitjana d’experiència de 2,3 anys.