Les dones cobren un 30% menys que els homes i això, segons les expertes, és violència de gènere econòmica | iStock
Les dones cobren un 30% menys que els homes i això, segons les expertes, és violència de gènere econòmica | iStock

Violència econòmica de gènere, una realitat silenciada

El Fòrum Hipàtia debat sobre la diferència salarial entre dones i homes i sobre com això afecta a la llibertat femenina

Les dones catalanes tenen un 30% menys de possibilitats de ser contractades i, si ho són, probablement cobraran un 30,1% menys que els homes. I no només això. El 67% de les empreses catalanes no tenen dones en el seu equip directiu. Una xifra que es confronta clarament amb el 10% de companyies que no compten amb homes a la seva direcció i, per tant, amb el 33% que, com a mínim, compten amb almenys una figura femenina per liderar un departament de l'empresa. Es parla molt de violència de gènere quasi sempre aplicada a la violència física o psicològica, però poques vegades s'ha utilitzat el terme per parlar sobre economia. Segons l'Institut d'Estudis Catalans, "violència" és l"abús de força". I, per abús de força es pot entendre la superioritat de l'home a l'hora d'ocupar llocs de poder i guanyar més diners que una dona, sovint, a més, per realitzar una mateixa tasca.

Més info: El segle XXI serà femení o no serà

Aquest és el tema que ocupa una de les taules rodones del Fòrum Hipàtia, una trobada de reflexió organitzada per l'Associació 50 a 50 juntament amb una desena d’associacions de dones directives, empresàries i professionals. Sota el lema Per la paritat, fets i no paraules, la vicepresidenta de 50 a 50, Mar Gaya, vol deixar ben clar el concepte que impera en la societat en què vivim: "Quan un sector o una feina està feminitzada, té menys valor, no parlo de prestigi, parlo d'economia". El pitjor de la situació, però, és que, segons posa damunt la taula Gaya, "quan es prestigia un sector o una feina es masculinitza: abans la dona feia les truites de patates, ara, que hem esferificat els ous, ho fan els homes".

Si les diferències salarials ja demostren una bretxa important només pel fet de ser dona, la maternitat eixampla més aquest abisme. Segons l'Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere, la bretxa salarial arriba fins el 37% en el moment en què s'és mare perquè és ella qui generalment acaba assumint una reducció de jornada. És el peix que es mossega la cua. Si les dones ja cobren menys de per se, seran elles qui demanin treballar menys hores per necessitats familiars perquè d'aquesta manera es manté el sou elevat.

Un cercle viciós que coarta la llibertat

"Això és violència econòmica". Les xifres no enganyen. La vicepresidenta de 50 a 50 -que modera el debat- té clar que aquesta situació forma part d'un "cercle viciós" perquè, per exemple, "quan parlem de la reducció de jornada és causa i és efecte alhora [...] i situa les dones en risc de pobresa". De fet, l'Idescat posa de relleu que el 20% de les dones de Catalunya estan en situació de risc de pobresa, una dada a la qual s'hi ha de sumar el 33% de bretxa salarial que hi ha entre dones i homes quan entrem dins del terreny de les pensions.

Més info: Els 10 millors països del món per ser dona

És violència econòmica de gènere tot plegat? Segons Gaya, "una bretxa salarial minva l'autonomia d'una persona i sense autonomia no es poden prendre decisions. Si tu no ets capaç de prendre decisions en la teva vida, no ets lliure i, per tant, si estem parlant de decisions, estem parlant de llibertat". Les tres ponents van a l'una, però tenen certes discrepàncies entre elles. Mónika Blasco, presidenta de l'Associació de Dones Directives, Empresàries i Professionals (ADE) del Vallès, surt a la càrrega assegurant que "hi ha molta resistència a conèixer què és la bretxa salarial perquè no interessa". Blasco, que denuncia que la diferència salarial és d'un 4%, però que a mida que avancen els anys s'incrementa fins el 23%, reclama un "canvi en la legislació" actual per fer front a tot plegat.

Mar Gaya, Mónika Blasco, Fina Rubio i Lola Sánchez a la taula 'Bretxa salarial, violència econòmica?' | MEM

Mar Gaya, Mónika Blasco, Fina Rubio i Lola Sánchez a la taula Bretxa salarial, violència econòmica? | MEM

Mentrestant, la directora de la Fundació Surt i presidenta de la Xarxa de Dones Directives i Professionals de l'Acció Social, Fina Rubio, afirma que aquesta situació "és clarament violència" perquè, a parer seu, "la bretxa salarial ens impedeix el lliure exercici dels nostres drets i ens posa en una situació de desaventatge". La seva teoria és que les dones "assumim que ens toca a nosaltres pagar aquests rols i ho fem per amor, pero ho fem".

Per la seva banda, la presidenta de l'Associació de Dones Emprenedores de Barcelona (Asodame), Lola Sánchez, afegeix un punt més a la qüestió i recorda que "fins fa 20 anys, quan un home es casava o tenia un fill rebia un increment salarial, mentre que la dona deia em casaré i el cap ja estava pensant a buscar altres dones per substituir-la". El problema és que, tot i que potser les formes no són les mateixes, continuem arrossegant aquest model i, a les dones, "ens fan pagar per avançat aquesta situació [matrimoni, fills...]".

El sostre de vidre i el terra enganxós

Sumar forces per acabar amb la bretxa de gènere (o per afrontar-la juntes). Segons la directora de la fundació Surt, "totes les dones, quan entrem al mercat laboral, entrem en condicions de desavantatges i el sostre de vidre i el terra enganxós ens uneix molt". La qüestió és: a banda d'unir-nos, serveix també per erradicar les desigualtats? Rubio considera que assumim que "som el salari d'ajuda, pensem que l'home és el guanyador del pa, que ell és el responsable i nosaltres som el complement i, mentre pensem així, estarem en clares condicions de desavantatge". I, això, "impedeix que la vida avanci", sentencia.

La solució, segons el seu judici, és clara i justament per això insisteix en la necessitat de què s’estableixi un règim sancionador perquè la llei s’apliqui, a més de fer-ne un seguiment i controls d’avaluació i auditories d’igualtat, donat que “la bretxa és violència perquè ens col·loca en situació de vulnerabilitat”.

Més info: Bretxa salarial: trencar el sostre de vidre des de dalt

Sánchez aprofita el moment per abaixar una mica el to i preguntar-se "per què hem de pagar la bretxa salarial abans, si les dones comencem a donar a llum a partir dels 40?". I afegeix un nou apunt: "Per què un operari que condueix una màquina té un plus de perillositat i/o nocturnitat i les dones que cuidem nens i que els criem, no tenim índex de perillositat?".

El Davos de les dones

L'objectiu de la trobada és unir les associacions de dones directives, professionals i empresàries per avançar juntes cap al compliment de l’Objectiu 5 de l’Agenda 2030 de Nacions Unides, que versa sobre la igualtat de gènere i que té per objectiu "posar fi a totes les normes de discriminació de les dones i nenes [...], cosa crucial per accelerar el desenvolupament sostenible".

Però, per què el primer fòrum que reuneix diverses associacions de dones s'anomena Hipàtia? Hipàtia és el primer nom que es recorda d'una dona matemàtica i astrònoma. Nascuda cap a l'any 350, va ser una filòsofa provinent d'Egipte, i va ser assassinada als 45 anys linxada per una turba de cristians. De fet, els moviments feministes sempre han reivindicat la seva figura com a paradigma de dona alliberada.

Anna Mercadé: "Mentre els homes fan el fòrum de Davos, nosaltres fem Hipàtia"

La presidenta de 50 a 50, Anna Mercadé, remarca que, "mentre els homes fan el fòrum de Davos, nosaltres fem aquest", al mateix temps que subratlla que "el feminisme d'aquesta nova fornada és per canviar la societat, per una societat equitativa, democràtica i igualitària per a tothom, on realment es reparteixin les responsabilitats de la societat".

"El patriarca va atiar gent estúpida com ell avisant-los del perill: que Hipaties era un esguerro i que portaria malalties i dissort […]. Cremar vives dones cultes i llestes és una tradició antiga, és la mort que propicia el fanatisme emboscat en el cor fosc dels prepotents", escrivia Isabel-Clara Simó.

Més Informació
Sumar forces per acabar amb la bretxa de gènere
Joves per trencar la bretxa de gènere
Les dones tenen un 30% menys de possibilitats de ser contractades
Les dones cobren un 30% menys que els homes
Les dones guanyen 6.000 euros anuals menys que els homes
Només el 19% dels alts càrrecs directius són ocupats per dones
Avui et destaquem
Comentaris