Xavier Ginesta (Barcelona, 1967) és president de Voxel Group i director de la Fundació Capitalisme Conscient. Primera part: empresa especialitzada en factures electròniques i pagaments B2B dins el sector turístic. Segona part: moviment internacional made in USA impulsat per Raj Sisodia i John Mackey que vol remoure els fonaments del capitalisme de tota la vida amb un propòsit, cultura i intel·ligència. Treballar també és créixer, com a professional i com a persona. En el seu cas, treballar també és crear "teixit empresarial feliç". La Fundació Capitalisme Conscient que té a Barcelona la seva única seu arreu d'Europa, ja ha treballat el seu pla estratègic de la mà de grans empreses com HP, Cisco, Holaluz, Esade, Valkiria, DKV, Veritas, Havas Media, GVC Gaesco o Grupo Tragaluz, entre d'altres. Pròxima parada: Barcelona, capital del capitalisme conscient. "Actuar amb consciència és prendre decisions intel·ligents amb perspectiva", assegura.
Quan descobreix el capitalisme conscient?
Vaig estudiar telecos a Barcelona, me'n vaig anar a fer el doctorat als Estats Units i quan vaig tornar em van fitxar a La Salle per crear un departament de multimèdia. Així és com va néixer la primera carrera d'enginyeria multimèdia d'Europa. També vam crear una spin-off el 1998. Era el boom de les .com i vam crear un celler virtual de vins i caves.
Va funcionar?
Era una mica aviat per crear aquest tipus de servei. Malgrat que no va funcionar com esperàvem, ens va donar l'experiència del món empresarial i amb una mica de màgia ens vam acabar convertit en allò que som avui. A Voxel Group ens dediquem a la facturació i el pagament electrònic dins el sector turístic. Vam passar de vendre vins a la gent a vendre vins a restaurants, connectar cellers amb restaurants i hotels. Ens vam preguntar: per què no ho fem servir per a tots els nostres proveïdors? Llavors, vam crear una plataforma B2B electrònica dins el sector de l'hostaleria i va arribar un dia que els hotels ens van demanar si ho podíem fer servir també amb les agències de viatge. Vam fer el salt al turisme i després hi vam incorporar el pagament electrònic.
"Per què teníem tant èxit? Més cultura que tecnologia"
Pivotar i evolucionar.
És la nostra història i un dia ens vam preguntar per què teníem tant èxit. La resposta? Més cultura que tecnologia. Vam anar teixint unes aliances col·laboratives que van fer que els nostres clients preferissin apostar per nosaltres que els inspiràvem més confiança que pels grans players del sector. Ens vam preocupar molt pel benestar laboral de la nostra empresa: gimnàs, massatge o pack de serveis orientat al benestar.
El benestar del client al treballador, i viceversa.
Exacte. Es tracta de veure persones abans que clients, treballadors o proveïdors. Fa quatre o cinc anys, érem 100 persones aproximadament i vam trobar gent que creava turbulències i no acabaven d'encaixar amb la nostra cultura i valors. S'estava corrompent la nostra essència. Vam fer un procés col·laboratiu per veure quin era el nostre ADN, què ens havia portat fins aquí i identificar què érem.
I, què són?
Van sortir 100 senyals identitaris i els vam agrupar en clústers fins que van quedar quatre grans valors: people freaks (les persones que formen part del nostre ecosistema), challenge maniacs (bogeria pel repte i per la innovació), change lovers (amor pel canvi) i funtastic tema playes (equip col·laboratiu, d'alt rendiment i que ens agrada passar-nos-ho bé a la feina). Ens hi sentim identificats i a diferència d'altres empreses, tothom coneix els nostres valors.
Fotografia d'Àngel Bravo.
Les persones abans que la tècnica?
La tècnica té un impacte directe en el compte de resultats. La cultura té un impacte subtil a curt termini i contundent a llarg termini. O neixes així de base o canviar quan tens l'aigua fins al coll no és fàcil. Tothom es mou per diners, i nosaltres paguem preus superiors als de mercat i així podem fidelitzar els treballadors. Hi ha una part del nostre salari que és emocional i complementari.
Com, per exemple?
Fa poc, es va reincorporar un treballador que va marxar fa tres mesos quan una empresa el va fitxar a cop de talonari i ara, ha tornat perquè el talonari no compensa. Ens van donar el premi al Best place to work i tot plegat comença a generar una massa crítica que exerceix un poder gravitatori sobre un determinat tipus de talent.
El talent es capta o es reté?
Totes dues coses! Quan no tens talent l'has de captar, però quan el tens si no el saps retenir llavors volarà. La retenció és molt més difícil que la captació, perquè has d'estar constantment fent coses per tal que el talent se senti content formant part de la teva empresa.
"Tenim quatre grans valors: people freaks, challenge maniacs, change lovers i funtastic tema playes"
Darrere del salari emocional, també hi ha certa precarització?
Una cosa no treu l'altra. Cal un salari que permeti a gent cobrir les seves necessitats de forma digna, i això no es pot substituir amb un salari emocional. Però, sí que cal un salari emocional que a banda del sou permeti gaudir de la vida i no viure per treballar. Amb el salari emocional, pots arribar a pensar que no estàs ni treballant, sinó que estàs exercint el teu propi talent i t'ho estàs passant bé. Aquest és l'objectiu.
Així doncs, què és el capitalisme conscient?
Injectar un propòsit conscient dins la finalitat del capitalisme. A Voxel vam adonar-nos que la cultura era important i que allò que ens feia feliços no era fer sistemes de pagament electrònic, sinó exercir la nostra cultura i crear llocs de treball feliços. El nostre propòsit és crear teixit empresarial feliç i fem servir la factura electrònica com a benzina que ens aporta els diners amb els quals moure la maquinària. També ens estem constituint com a llançadora d'empreses amb propòsit perquè volem començar a generar empreses i construir un nou teixit empresarial a partir dels beneficis que creem. El capitalisme conscient ve d'això i és que durant molt temps, el capitalisme tradicional ha viscut del mite de la mà invisible d'Adam Smith.
Només un mite?
És una teoria interessant. La mà invisible diu que quan una persona busca el seu benefici personal en un entorn de lliure mercat, allò que fa per aconseguir-ho redunda en el benefici de la comunitat. Si allò que tu fas, la gent no ho vol, llavors el mercat et penalitza i no t'ho compra.
"Estem substituint l'afany de lucre i els diners per un propòsit superior"
La mà invisible, acompanyada de la teoria dels sentiments morals.
És totalment contraintuïtiu que el teu propòsit aconsegueixi un benefici per al conjunt. A la pràctica, ha resultat ser així però també hi ha un detall: la mà invisible d'Adam Smith també era cega. Potser crees benefici per a la teva comunitat, però sense saber-ho estàs perjudicant el canvi climàtic. Aquesta és la part del capitalisme tradicional que no queda coberta per la teoria de la mà invisible: la inconsciència que miraculosament crea benefici comú. Al final, la inconsciència és inconsciència i portada al límit pot crear greus perjudicis per a la humanitat. La teoria no és perfecta i el capitalisme conscient vol incidir en posar consciència.
Què és la consciència?
Això és molt complicat. Ni la ciència ho sap. Aquest és un terreny molt delicat i entraríem gairebé en el misticisme. No se sap què és la consciència.
I la falta de consciència?
Actuar amb consciència és prendre decisions intel·ligents des d'una forma més àmplia. Quan prens decisions des de la intel·ligència, actuar amb consciència vol dir actuar de forma intel·ligent des d'una perspectiva àmplia. No només valorant el teu compte bancari, sinó veient la teva comunitat, el teu país o el teu planeta. La intel·ligència t'emplaça a no fer mal a aquells que hi ha dins el teu camp visual. Així doncs, s'ha d'incorporar tots els stakeholders, treballadors, clients, proveïdors, medi ambient... Tothom forma part d'un ecosistema i tothom ha de sortir guanyant. No pot ser que uns perdin perquè uns altres guanyin perquè llavors a la llarga perdem tots.
Fotografia d'Àngel Bravo
Quins valors ens fan falta?
Prefereixo parlar d'intel·ligència perquè els valors són una cosa subjectiva que té a veure amb la moralitat i la moralitat evoluciona amb el temps. És molt difícil decidir i actuar d'acord a un cert valor en unes determinades circumstàncies. Per exemple, tens fills?
Encara no.
Quan en tinguis aprendràs que la compassió no és sempre el millor valor, de la mateixa manera que la millor decisió no és donar-los sempre allò que volen. De fet, la compassió vol dir a vegades no donar-li al teu fill allò que vol perquè li estàs fent mal. Un valor del capitalisme hauria de ser la compassió i això es presta a moltes interpretacions i es podria utilitzar de forma perversa.
"Actuar amb consciència és prendre decisions intel·ligents amb perspectiva"
Necessitem una mateixa visió com a societat?
Quan parlo d'intel·ligència, tothom té clar que ser intel·ligent vol dir prendre decisions que no perjudiquin el teu camp visual. Insisteixo, ha de ser prou ampli i tenir una visió global. És prendre més decisions des del cor que decisions egoistes. El benefici de tothom no és donar-li al teu fill allò que vol, sinó ser prou intel·ligent per saber allò que realment li convé. Et pots equivocar, però no per manca de perspectiva sinó de saviesa.
Una decisió intel·ligent.
Actuar amb consciència és intel·ligència amb perspectiva. Amb la mà invisible d'Adam Smith, el capitalisme tradicional entén la competitivitat com el motor i el diner com la benzina, però quan injectes consciència fas un canvi de coordenades i allò que abans era competitivitat passa a ser col·laboració i allò que abans eren diners, es transforma en propòsit. Estem substituint l'afany de lucre i els diners per un propòsit superior.
Quin?
La raó última per la qual existeix el teu negoci des d'un punt de vista holístic. Per què el teu negoci fa un bé a la humanitat? Què estàs fent més enllà de produir un servei que serveix al teu veí? En el cas de Voxel, el propòsit superior és construir teixit empresarial feliç. A Estats Units hi ha una pastisseria que el seu propòsit no és fer pastissos sinó donar feines de segona oportunitat. No fan procés de selecció. Aquesta és la clau: entendre que volem col·laborar i entendre quin és el rol dins la col·laboració. El rol és el propòsit superior.
S'imagina l'Ibex 35 a favor del moviment de capitalisme conscient?
Tan de bo.