Els centres tecnològics s’estan dibuixant com una peça clau del sistema d’innovació, en un moment en què Espanya i Catalunya busquen guanyar pes industrial, millorar la sobirania tecnològica i accelerar la transferència de coneixement. Així ho explica el director general del centre tecnològic Eurecat, Xavier López, en aquesta entrevista, en la qual destaca que la feina dels centres tecnològics “es desenvolupa en el lloc on la ciència, la tecnologia i les necessitats de les empreses es troben per generar nous productes, processos més eficients, inversió privada i ocupació qualificada”.
Quin és el paper dels centres tecnològics des del punt de vista tecnològic i empresarial?
Els centres tecnològics no són simples intermediaris entre la investigació i l’empresa. Són infraestructures estratègiques que ajuden que la innovació arribi al teixit productiu, especialment a les pimes i a les empreses industrials. El seu valor està en una combinació difícil de replicar, que aglutina capacitats científiques, coneixement tecnològic, laboratoris, experiència sectorial i proximitat real a les necessitats empresarials.
La seva singularitat s’assenta en la seva orientació pràctica, ja que generen coneixement, però no es queden aquí, sinó que el porten a plantes pilot, prototips, assajos, certificacions, projectes col·laboratius, contractes d’R+D i serveis avançats per a empreses. Allà on una idea necessita convertir-se en una solució aplicable, els centres tecnològics actuen com a laboratori, planta pilot i aliat expert. A més, aquest enfocament al mercat no rebaixa la seva exigència, sinó que, al contrari, l’eleva i l’orienta.
“Allà on una idea necessita convertir-se en una solució aplicable, els centres tecnològics actuen com a laboratori, planta pilot i aliat expert”
De quina manera genera impacte un centre tecnològic com Eurecat?
Transferir tecnologia requereix talent especialitzat, infraestructures actualitzades, coneixement propi i una relació estreta amb les empreses. Per això, els centres tecnològics espanyols operen de forma comparable a les RTO (Research and Technology Organizations) europees més rellevants, connectant coneixement, capacitats i infraestructures per produir innovació amb impacte econòmic i social, industrial i territorial. Eurecat ha tancat el seu últim exercici amb 74 milions d'euros d'ingressos, completant un cicle de més de deu anys de creixement continuat des de la seva creació. Durant aquest període, hem duplicat els nostres ingressos i hem generat un impacte positiu superior als 1.250 milions d'euros en la facturació d'empreses i entitats catalanes, amb especial atenció a les pimes.
Com es mesura aquest impacte dels centres tecnològics en el teixit empresarial i industrial?
La Federació Espanyola de Centres Tecnològics (Fedit) ha elaborat un informe que permet mesurar aquest impacte. Sumant l'efecte de les seves despeses de funcionament i l'augment de vendes que les empreses atribueixen a la seva col·laboració amb els centres, la contribució total assoleix els 7.560 milions d'euros de renda aportada al PIB, 123.981 ocupacions equivalents a temps complet i 3.894,2 milions d'euros d'ingressos públics. El multiplicador és significatiu, atès que, per cada euro que costa la xarxa Fedit, es generen 11,6 euros de renda i, per cada milió d'euros de despesa de funcionament, es creen o mantenen 191 ocupacions.
Com es beneficien les pimes de treballar al costat d'un centre tecnològic?
Les companyies que innoven amb els centres tecnològics mostren nivells elevats de satisfacció i destaquen el compliment d'objectius, la qualitat de la relació professional, la confiança generada i la complementarietat de coneixements i recursos. Els efectes més visibles es tradueixen en més capacitat d'R+D+I, xarxes de col·laboració més àmplies i una millora de la competitivitat. Per a les pimes, aquesta funció resulta crucial, ja que moltes no tenen equips d'investigació, laboratoris propis o prou especialistes per afrontar processos d'innovació complexos. Els centres tecnològics redueixen aquesta distància i permeten accedir a capacitats avançades, compartir riscos, cooperar amb altres agents i convertir una necessitat de mercat en un projecte tecnològic viable.
Quin enfocament seria necessari per continuar donant suport a l'impacte dels centres tecnològics?
Espanya necessita una política de desenvolupament de capacitats tecnològiques que complementi el finançament per projectes i que multipliqui la rendibilitat de la inversió realitzada en capacitats i infraestructures científiques. Els projectes són necessaris, però acotats en el temps. En canvi, el talent, els laboratoris, les plataformes, el coneixement acumulat, les xarxes empresarials i les metodologies de transferència requereixen continuïtat. Si la innovació ha d'arribar a més empreses, en especial a les pimes industrials, els centres tecnològics necessiten una base estable per anticipar reptes, invertir abans que existeixi una demanda consolidada i respondre amb rapidesa quan sorgeixen oportunitats estratègiques.
"Espanya necessita una política de desenvolupament de capacitats tecnològiques que complementi el finançament per projectes"
El finançament de capacitats tecnològiques no s'hauria de llegir com un cost pressupostari, sinó com una inversió amb retorn econòmic, social, industrial i fiscal. En un país que vol augmentar la seva intensitat tecnològica, reforçar cadenes de valor i autonomia estratègica i, en definitiva, millorar la competitivitat de les seves empreses, pocs instruments mostren una connexió tan directa entre suport públic, transferència i impacte empresarial com els centres tecnològics.
Davant d'aquest diagnòstic, quin és el suport als centres tecnològics?
La fotografia del sistema revela debilitats, ja que el suport als centres tecnològics no és homogeni a tot el territori. Algunes comunitats autònomes compten amb finançament basal lligat a indicadors i resultats; altres donen suport a plans d'actuació o projectes concrets, i algunes depenen gairebé exclusivament de convocatòries competitives o ajudes puntuals per a equipament. La diversitat autonòmica explica part d'aquesta realitat, però els seus efectes poden ser importants, ja que les empreses, especialment les pimes, no accedeixen a les mateixes capacitats tecnològiques segons el lloc on operen.
És evident que, quan el finançament estructural és insuficient o inestable, resulta més difícil sostenir laboratoris, atraure i retenir talent, invertir en noves plataformes tecnològiques o desenvolupar línies de coneixement a mitjà termini. La transferència no s'improvisa, depèn de capacitats i inversió acumulades, per la qual cosa, sense una base estable, el risc és finançar projectes sense cobrir prou allò que els farà possibles i eficients. Per això, la pregunta de fons no hauria de ser si els centres tecnològics han de rebre suport públic, sinó quin tipus de suport en maximitza l'impacte.
"La pregunta de fons no hauria de ser si els centres tecnològics han de rebre suport públic, sinó quin tipus de suport en maximitza l'impacte"
Quin tipus de polítiques serien clau per a enfortir les infraestructures i capacitats tecnològiques?
Els grans referents europeus mostren que el finançament basal o institucional de les RTO sol situar-se entre el 20% i el 40% dels seus ingressos, vinculada a missions, acompliment i resultats i amb una característica fonamental, la plurianualitat. No es tracta de finançar estructures sense exigència, sinó de donar estabilitat a capacitats estratègiques avaluades amb criteris clars: impacte en empreses, fons competitius, col·laboració europea, transferència efectiva, ocupació qualificada i contribució a prioritats tecnològiques de país.
De quina manera haurien de contribuir les administracions per a ajudar a ampliar les capacitats tecnològiques a la disposició de les empreses i aconseguir una dinàmica ascendent?
El finançament públic té un efecte directe en la capacitat dels centres tecnològics per créixer, atraure fons competitius, transferir coneixement i mobilitzar inversió privada. Entre 2017 i 2023, la seva despesa en R+D+I va créixer amb força. El 2023, els contractes de projectes i serveis d'R+D+I signats amb empreses van assolir els 457,8 milions d'euros, pràcticament el doble que el 2019. D'acord amb l'anàlisi del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats realitzat a partir de dades del Sistema d'Innovació sobre Ciència, Tecnologia i Innovació (SICTI) i de l'INE, un de cada vuit euros del retorn espanyol del programa Horizon Europe procedeix dels centres tecnològics. En només tres anys, han duplicat el retorn obtingut durant els tres primers anys del programa Horitzó 2020. La dada no només parla de captació de fons, sinó que mostra la competitivitat internacional de l'R+D que realitzen i la seva capacitat per connectar les empreses espanyoles amb xarxes internacionals, consorcis europeus i agendes tecnològiques estratègiques.
El mapa d'instruments de transferència i valorització elaborat pel Ministeri aporta, a més, una visió de conjunt de les polítiques públiques estatals i autonòmiques. La seva utilitat no és només ordenar programes, sinó mostrar complementarietats, diferències i possibles buits. La transferència necessita instruments diversos que abastin projectes col·laboratius, proves de concepte, valorització de resultats, infraestructures tecnològiques, suport a la propietat intel·lectual, finançament de capacitats i mecanismes de cooperació entre empreses, centres, universitats i administracions.
En un context tan complex com l'actual, quin paper seguiran jugant els centres tecnològics perquè les empreses innovin de manera sostinguda i avancin en eficiència i competitivitat?
Els centres tecnològics són una peça essencial de la competitivitat espanyola perquè ocupen un espai que cap altra institució cobreix amb la mateixa intensitat: convertir coneixement en innovació empresarial. Encara que s'ha anat avançant i és destacable l'esforç realitzat per diferents estaments públics estatals i autonòmics, el repte, ara, és passar de l'evidència i accions puntuals a les decisions i instruments estables i sistèmics.
"Invertir en centres tecnològics és invertir en la capacitat del país per transformar coneixement en prosperitat compartida"
Espanya disposa d’una xarxa de centres tecnològics amb capacitat demostrada, proximitat a les empreses i reconeixement europeu. Aquest és un actiu distintiu del nostre sistema d’R+D+I. Per a aprofitar-lo plenament, és important consolidar instruments de finançament estables, avaluables i orientats a impacte; reduir desequilibris territorials; reforçar la col·laboració amb empreses, universitats i organismes públics; i situar la transferència tecnològica en el centre de la política industrial i d’innovació. En plena transició digital, energètica i industrial, invertir en centres tecnològics és invertir en la capacitat del país per a transformar coneixement en prosperitat compartida.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat