Tant és si parlem d’emulació quàntica, monitoratge de maquinària, telerehabilitació o panells fotovoltaics: sigui quina sigui la tecnologia, si té presència a Catalunya, probablement ha estat treballada per Eurecat. L’entitat, nascuda el 2015 després de la integració de diversos centres tecnològics avançats catalans, celebrava tot just fa un any el primer decenni amb una motxilla de 15.800 projectes i 230 patents. Una història viscuda en primera persona per Xavier López, director general d’Eurecat des de l’any de fundació, que visita L’empresa al dia en el darrer episodi de la tercera temporada per ubicar Catalunya en mapa mundial de la innovació.
I on es troba, dins d’aquest mapa? López ha pres les dades del Regional innovation scoreboard 2025 (RIS 2025) de la Comissió Europea, que analitza 241 regions de països europeus, per contestar: “Catalunya és una regió considerada strong innovator, la segona categoria de les quatre que hi ha”. Una bona notícia, segons el director general d’Eurecat, a la qual se li suma el fet que “en l’última edició, Catalunya és considerada la regió més innovadora del conjunt de l’estat espanyol”. Això sí, quan hi acostem la lupa, els matisos guanyen presència.
Així, davant la pregunta del director de VIA Empresa, Carlos Rojas, sobre si a Catalunya innovem bé o no, López en desgrana les fortaleses i debilitats. En el cantó positiu, el director general d’Eurecat qualifica el Principat com “una potència a escala internacional en producció científica i infraestructures científiques”, un valor “fruit d’una política molt intel·ligent i molt ben implementada en el temps”. Però, al mateix temps, també alerta d’una baula que cal refinar: “El que encara hem de millorar és com fem que cada cop més empreses, no només pimes, adoptin la innovació com una estratègia clau per a la seva competitivitat”.
López: “Catalunya és una potència a escala internacional en producció científica i infraestructures científiques”
I és que segons López, les empreses són “els actors principals” de la transferència de coneixement, ja que són els agents “que acaben convertint el coneixement científic, tecnològic o de mercat en valor econòmic”. És per aquesta raó que el directiu considera que “el model lineal de transferència de coneixement”, la via tradicional que va des de l’acadèmia fins al món empresarial, “no funciona”: “El que interessa és que les empreses innovin més, i perquè això passi, s’han de relacionar amb tot un conjunt d’agents d’aquest ecosistema”.
Dins d’aquest conjunt d’actors també es troben les administracions públiques, un estament que, a parer de López, té la missió de “fer més eficient aquest ecosistema d’innovació”. “Si les administracions van entendre que la base i la producció científica de Catalunya era molt important, ara el que han d’entendre és que s’ha de promoure la innovació per part de les empreses”, es referma el director general d’Eurecat.
En qualsevol cas, un dels primers passos que López creu que cal fer és trencar la concepció que la petita dimensió que tenen gran part de les companyies que conformen el teixit empresarial català és un obstacle per a la cultura innovadora. “La nostra experiència ens diu que aquesta relació no és sempre certa”, assegura l’expert: “Hi ha empreses molt petites, també empreses mitjanes, que tenen una excel·lent cultura innovadora i, en canvi, n'hi ha altres, que són més grans en dimensions, que no tenen aquesta cultura”.
Una “cultura” que López identifica amb el fet d’haver “interioritzat la innovació com una estratègia clau de la seva competitivitat”, i que no es limita exclusivament a l’ús de noves tecnologies, sinó a tots aquells “canvis basats en el coneixement, científic o no, que acaben generant valor econòmic i, també, si és possible, social”.
La IA, entre les presses i les incògnites del seu impacte
D’entre totes aquestes transformacions tecnològiques, era impossible no esmentar la intel·ligència artificial, un canvi de paradigma sobre el qual Rojas li ha plantejat dues incògnites: Ens estem deixant portar per les presses? Quin serà l’efecte que tindrà sobre l’ocupació?
Sobre la primera qüestió, López coincideix a percebre “un sentiment d’urgència” entre les corporacions catalanes. Davant d’aquest context, la crida d’Eurecat és aturar-se i reflexionar: “Abans de fer les coses de manera desorganitzada, analitzem els processos, productes, models de negoci i cadenes de subministrament”. Només després d’aquesta anàlisi interna es poden identificar “en quines d’aquestes fases té més sentit plantejar un desenvolupament amb intel·ligència artificial”, que només es tirarà endavant si permet “guanyar productivitat o eficiència”. L’experiència de López li ha deixat una cosa clara: “Els intents de transformació digital desordenats i sense relació amb els processos i grans objectius normalment no acaben bé”.
López: “Els intents de transformació digital desordenats i sense relació amb els processos i grans objectius normalment no acaben bé”
Pel que respecta a l’afectació sobre el mercat laboral, el director general d’Eurecat considera que “estaríem enganyant-nos si diguéssim que tenim clar què passarà en els pròxims quatre o cinc anys”. Això sí, malgrat fer pública la seva incertesa, la resposta de López tendeix cap a una visió més optimista. D’entrada, les cites al conseller delegat d’Anthropic, Dario Amodei, sobre la paradoxa de Jevons, que explica que, a llarg termini, la introducció de tecnologies “que incrementen de forma molt intensa la productivitat” acaben generant més demanda i, a conseqüència, més ocupació. També una menció a les declaracions de Jensen Huang, CEO de Nvidia, sobre el seu canvi de posicionament sobre com la IA afectarà la professió dels radiòlegs. Tots dos fan afirmar López que “no queda clar que la destrucció d’ocupació sigui tan important com la que alguns havien previst fa poc temps”.
En tot cas, el director general d'Eurecat té clar que entre amenaça i oportunitat, la intel·ligència artificial “serà les dues coses, i dependrà de com ho governem” perquè s’acabi decantant més per una que no pas l’altra. Una governança que, tot i que “no sembla que el món vagi cap aquí”, López defensa que ha de ser “humanista” i “posant les persones en el centre del desenvolupament tecnològic”.
De robots col·laboratius a un turisme amb canvis urgents
Un altre dels sectors que han guanyat pes en els darrers mesos ha estat la robòtica, especialment per la seva intersecció amb la ja tractada IA. Tant al MWC com a l’Advanced Factories s’ha parlat de termes com robòtica cognitiva, robòtica col·laborativa o intel·ligència artificial física, tres noms per a una mateixa idea que, segons López, “és la següent revolució tecnològica, que ja estem vivint”.
Una transformació que el director general d’Eurecat té clar que pot ajudar a l’objectiu declarat de fer créixer la indústria catalana del 19% al 25% del PIB, i que, a més, ho pot fer amb tecnologia del continent: “A Europa hi ha grans fabricants de robots, amb molta tecnologia, i centres com Eurecat, que treballem en la part més cognitiva de la robòtica dins de l’estat de l’art internacional”. Un context que permet a López pensar en gran: “És una batalla que, des d’Europa, podem afrontar; no amb garanties, però sí amb certes probabilitats d’èxit”.
I si la indústria és un dels grans sectors a la cua dels canvis estructurals, el turisme no se’n queda pas enrere. La recent publicació de l’Informe Fènix el descriu com un dels “sectors subvencionats” i de “baix valor afegit” de l’economia catalana, i López hi coincideix: “El quid de la qüestió és si som capaços de fer una transformació relativament ràpida del nostre model turístic, que, amb excepcions, ja estat molt basat en una estacionalitat molt concreta i una competitivitat en preus”. Així, el director general d’Eurecat defensa que cal “transformar ràpidament” l’actual cap a un model “molt més experiencial i desestacionalitzat, que no generi tantes externalitats negatives i que sigui més respectuós amb el medi ambient”. Una tasca per la qual la tecnologia pot ajudar a “comunicar la proposta de valor als diferents clients potencials” o bé a “avaluar el grau de satisfacció de l’experiència dels turistes”.
Queden clars quins són els àmbits en què han de millorar els principals sectors de l’economia catalana en termes d’innovació, però això no vol dir que el territori no tingui cap as a la màniga. Tant és així que, quan Rojas ha preguntat a López sobre la següent gran innovació que viurà la indústria catalana, el representant d’Eurecat no hagi pogut quedar-se amb una de sola: “Pot haver-hi temes molt vinculats amb aplicacions d’intel·ligència artificial molt sectorialitzadades, com en salut, on tenim un potencial i una realitat molt rellevants; però també la robòtica cognitiva o la tecnologia dels aliments”.
El mateix ha succeït amb les empreses: Avinent, Carinsa o Neos Surgery són alguns dels noms que López ha citat entre els “campions amagats de Catalunya”, empreses “mitjanes, a vegades molt discretes, però que són supercompetitives en segments o nínxols de determinats mercats altament competitius”. Tampoc s’ha oblidat dels grans noms de sectors emergents, com Openchip en el disseny de microxips, Qilimanjaro en l’àmbit de la computació quàntica analògica o Sateliot en el món de les telecomunicacions satel·litàries.
El que queda clar és que, en totes aquestes transformacions i canvis pendents, Eurecat vol continuar oferint la mà a les empreses catalanes, sigui quina sigui la seva mida. És prou contundent López, que estableix el repte de doblar les “més de 3.000 empreses” amb qui ja treballa el centre tecnològic: “La nostra ambició és arribar a més empreses perquè adoptin la tecnologia com a estratègia clau per a la seva competitivitat”.