La xocolata també sedueix el consum responsable

Segells com UTZ i Fairtrade, i propostes com la d’Intermon Oxfam, marquen les regles d’un mercat que reclama unes condicions dignes

La xocolata també pot estar en una cistella de consum responsable | Pixabay La xocolata també pot estar en una cistella de consum responsable | Pixabay

Comprar xocolata de km 0 és impossible a Catalunya. La seva producció es concentra en les zones tropicals d'Amèrica, Àfrica, Oceania i Àsia, així que aplicar-hi la filosofia de consum de proximitat no està a les nostres mans, però sí que ho està fer-ho amb responsabilitat. Aquest dolç ens arriba als nostres comerços a través de les poques multinacionals que operen en aquest mercat mundial, un intercanvi que sovint ha posat sobre la taula les males condicions laborals dels seus productors.

Les xifres més recents del Fòrum Internacional per als Drets Laborals (ILRF) situen la procedència del 70% del cacau en la Costa de Marfil i Ghana, el qual es destina principalment al mercat europeu i nord-americà. Però lluny de generar riquesa plena, aquesta explotació, segons va denunciar la Unicef fa més de 20 anys, ha provocat un sistema de mà d'obra barata i explotació infantil.

En aquestes dues dècades, han sorgit iniciatives com l'organisme Iniciativa Internacional del Cacau (ICI), amb seu a Ginebra i impulsat pels principals fabricants de xocolata, per garantir unes condicions laborals justes, l'escolarització dels nens i millorar l'accés a la sanitat i l'aigua. Treballen directament amb Costa de Marfil i Ghana per abolit l'esclavitud, però diverses organitzacions han posat en entredit la seva feina.

Un exemple és la Universitat de Tulane a través d'un estudi que va concloure que entre 2013 i 2014 no només no es va reduir el nombre d'infants en el conreu i collita de cacau, sinó que va augmentar un 50% respecte del 2009 i un 10% en condicions d'esclavitud.

Un mercat oligopolístic

El 2018, el Cocoa Barometer va posar sobre la taula un altre aspecte en aquest segment productiu: els agricultors reben menys del 7% del preu final del producte que comercialitzen les grans companyies. I és que es tracta d'un oligopoli on el 60% del processament de cacau mundial es troba en mans de tres empreses: Barry Callebaut (Suïssa), Cargill (EUA) i Olam (Singapur). En canvi, en el sector de transformació d'aquest ingredient, dominen Mars (EUA), Mondelez (EUA) i Nestlé (Suïssa).

En el cas de l'Estat espanyol, el líder és la valenciana Idilia Foods, sorgida de l'escissió de Nutrexpa. El 2018 va facturar 173,8 milions d'euros amb les marques Colacao, Nesquik, i Paladín amb el cacau com a base, i amb Okey i Mesura.

Catalunya i el País Valencià lideren la comercialització de cacau al mercat espanyol

El podi es completa al País Valencià, amb Natra (València) i amb Valor (Alacant). La primera ha fet créixer el seu negoci en els últims 10 anys exponencialment gràcies al fet de ser proveïdor de les marques blanques de cadenes com Mercadona, Carrefour, Alcampo o El Corte Inglés. L'any anterior va facturar 151,6 milions d'euros. En el cas de la segona, també amb producció per a Hacendado, va facturar 122,73 milions d'euros.

En quarta posició se situa la catalana Nederland, nascuda a Barcelona el 1935 i distribueix pasta i mantega de cacau, i també cacau en pols. El 2018 va facturar 118, 59 milions d'euros. La segueix la valenciana Sanchis Mira, amb la marca Antiu Xixona i Hacendado de Mercadona. Situada a Alacant, va facturar 103,16 milions d'euros en el mateix període.

Bon Preu és l'única cadena amb xocolata de marca blanca elaborada per empreses catalanes

Ibercacao és una altra especialitzada a transformar cacau per a les rajoles de marca blanca. Es troba a Toledo i és proveïdor, entre altres, de Bon Preu, Alcampo i Carrefour. El 2018 va tancar l'any amb 63,5 milions d'euros en guanys. Les dues cadenes franceses treballen també amb Elgorriaga (Navarra) i Cantalou (França), mentre que la catalana té també en la llista de productors la gironina Torras i la barcelonina Blanxart. Per la seva banda, El Corte Inglés ha escollit Valor com a productor de les seves xocolates.

Segells responsables i sostenibles

Tenint en compte que no podem trobar xocolata de proximitat, fer un consum responsable suposa anar a buscar marques que n'acrediten un cultiu, collida i manipulació sostenible i d'acord amb unes condicions de treball dignes. En aquest sentit, trobem organitzacions com Intermon Oxfam que a través de la gamma Tierra Madre ofereix derivats del cacau, cafè i sucre que compleixen aquests requisits.

UTZ i Fairtrade són dues certificacions internacionals que avalen la sostenibilitat i condicions laborals dignes en l'obtenció del producte

El segell UTZ és una altra opció. Prové de l'expresió Utz Kapeh ("bon cafè" en Maia) i va néixer el 2002 per aplicar uns estàndards de sostenibilitat entre les empreses que operen al voltant del negoci d'aquest producte. Amb els anys ha emparat altres productes com el cacau, el te i les avellanes i s'ha convertit en un dels programes més estesos arreu del món. Es pot trobar en prop de 120 productes diferents arreu del món. Fairtrade és una altra certificació que ens permet identificar els productes sostenibles. Es va crear fa més de 25 anys i ja es pot trobar en una seixantena de països.

Altres casos poden ser els programes propis de les companyies, com és el cas del Cocoa Life de Mondelez. Mitjançant aquest segell, l'empresa es compromet a arribar al 100% de l'ús de cacau sostenible en els seus productes el 2025.

Més informació
Pera de Lleida, la reina del mercat espanyol
Pinyons, els reis dels panellets i la castanyada
La llet que mamen els catalans
Avui et destaquem
Comentaris (1)
Pep Fa 12 dies
Hi falta Simón Coll !!!! excelent xocolata!!!!!!

El més llegit