Entrevistem l'amable Roser Ramos en la sala contigua al showroom que el clúster català de la moda, MODACC, del que és portaveu, ha instal·lat aquesta setmana en paral·lel a les desfilades de la nova edició del 080 Barcelona Fashion Week que aquesta tarda tancarà Custo Barcelona. Una sala en què els agents comercials vinguts de països com Regne Unit, la Xina, Polònia, Bèlgica o Singapur, entre altres, intercanvien impressions amb els responsables de vendes de les firmes de roba catalanes. Estan Naulover, Lola Casademunt o Ester Ferrando… i a fora, tot el modernisme de Barcelona.
El Recinte del Sant Pau completa l’oferta ja de per si atractiva d’unir la capital catalana i la moda, un tàndem que coneix molt bé la també directora general de Cóndor. “Quan venen aquí, tothom s’enamora”.
Quina és l'aposta que fan les marques que participen?
Les marques presenten la seva col·lecció, tot i que no el 100% d'ella perquè a vegades tenen fins a 600 referències. El que fem aquí és tancar acords, tenint un primer contacte per veure si realment aquell client està interessat en la marca, si li encaixa l'estil, els materials, el preu... i a partir d'aquí, negociem. Des de MODACC demanem un retorn cada temporada al cap del temps i hem vist que, més o menys, es tanca negoci per valor d'uns dos milions d'euros cada temporada, però aquesta edició, en què estem tenint molt d'èxit, penso que possiblement superem els dos milions.
I és aquest l'objectiu?
Donem una xifra perquè quan diem que ens ha anat regular, bé o molt bé, volem saber quant, per això posem xifres. Realment del contacte que es pugui arribar a fer aquí, el que vol cadascuna de les empreses és tenir una certa continuïtat: que vingui un agent, un comprador d'uns grans magatzems però que, a més, la marca pugui entrar en un país que no hi és ara mateix i fer negoci per aquest any, però també per l'altre i l'altre. Això és al màxim que aspira tothom, a la continuïtat.
Aquesta edició el showroom s'hi ha especialitzat en la dona. Per què? És la millor compradora de moda?
Bàsicament perquè és on més marques tenim. A Catalunya tenim moltíssimes més marques de dona de tots els nivells, preus i per a tots els gustos. D'home en tenim menys, i en criatures hi ha també però normalment aquestes marques ja tenen específicament les seves pròpies fires o showrooms on el públic que hi va és especialitza. Aquí alguna vegada ho hem provat però amb el pressupost que tenim, que ens dóna la Generalitat, no tenim capacitat perquè vinguin molts clients perquè escollim que vingui una selecció de clients que tinguin interès en allò que els hi mostrarem aquí.
Fotografia: Àngel Bravo
Cita el pressupost que els dóna la Generalitat. A què el dediquen?
La Generalitat ens dóna un pressupost perquè puguem comprar bitllets d'avió perquè vinguin els clients, una vintena o trentena màxim, i nosaltres posem la feina. MODACC posa les hostesses, traductores -perquè ve gent de molts països- i l'organització. I el 080 ens deixa l'espai, perquè també els que venen puguin anar a veure les desfilades a l'entorn que estem ara del Recinte del Sant Pau, que és fantàstic i tothom es queda enamoradíssim. Ahir em deia una senyora de Suïssa que s'estiraria a terra i només es dedicaria a mirar els sostres i ja seria feliç.
L'entorn, per tant, us facilita la feina.
Si, l'entorn que t'envolta avui dia és important. Vendre alguna cosa al món de la moda és més que vendre un producte, és vendre una marca, una sensació, un estil de vida, és vendre sensacions. No és vendre només un jersei de llana o cotó, les marques busquen la màxima expressió artística quant a un tipus de producte que el puguis portar. Les marques comercials ens dediquem a fer producte que veuràs al carrer i trobaràs en una veïna o sopant en un restaurant, però aquestes marques també tenen l'obligació d'explicar una història amb els seus productes i és el que fem. Per tant, quan tu fas un regal, embolicar-lo, posar-li un llaç, és part de l'experiència... i el Recinte de Sant Pau és aquest embolcall. No seria el mateix anar a un hotel perquè no tindria aquesta part de sensació que li dónes a la gent quan entra aquí i es queda amb la boca oberta.
"Vendre al món de la moda és més que vendre un producte... és vendre un estil de vida, vendre sensacions"
El 080 també té espai per a la Jornada Connecta't, centrada en els emprenedors. Cap a on caminen les startups del sector moda?
Cap a tot arreu. És algo totalment obert. Molta gent ens diu que fem apps de moda, però és que el món de la moda és molt ampli: comporta logística, transport, equipaments... hi ha moltes coses que no són només el tèxtil perquè tot està dins. Els projectes que es presenten són molt variats i alguns molt revolucionaris. Tots no tindran èxit, perquè és normal, la gent inventa coses i abans els dèiem inventors i ara els diem emprenedors, però són gent que tenen idees genials. Desgraciadament no tots tenen els mitjans econòmics per tirar endavant les seves idees i el que fem és acompanyar-los dintre del nostre sector.
La inversió. Una de les claus de la recuperació d'aquest sector ha estat el focus enfora que han posat les empreses. L'exportació els ha salvat?
Jo ho dic molt, el món s'ha fet petit perquè és molt més fàcil d'arribar-hi. Abans intentar vendre als Estats Units era ciència-ficció, era impossible per totes les barreres que hi havia, pel desconeixement... però avui dia anar als Estats Units, no et diré que sigui relativament fàcil perquè els meus companys em mataran, però un cop hi ets, tu treballes i pots ser-hi. Per a nosaltres, per a la marca Còndor, els Estats Units és el nostre primer país d'exportació, per exemple.
Desfilades a la setmana de la moda 080 | Àngel Bravo
Les exportacions catalanes del sector tèxtil-moda van representar més de 4.500 milions d'euros el 2016, un augment del 5,8%. Quins són els seus baluards?
És important la no-negació de què tu pots exportar. El nostre sector, a part dels grans grups empresarials, està envoltat de molta pime, empreses que facturen entre 4 i 20 milions d'euros són la majoria del tèxtil català. Aleshores és creure-t'ho, aixecar-te al matí dient-te que vols fer-ho. Ha costat molt perquè moltes empreses pensaven que no podien, que seria molt difícil i que els costaria molts diners, però és que costaria diners segur perquè fer un pas endavant val diners, viatjar val diners, anar a una fira també, però has d'apostar i has d'invertir amb un equilibri. A més, les associacions com MODACC compartim moltíssim les nostres experiències, i si tu estàs pensant a fer-ho però després veus una empresa del sector que ho fa i li va bé, també t'anima. Jo animo a tots que surtin d'aquí perquè això és molt petit; abans sortir de Catalunya i anar a vendre a Espanya -en l'època dels meus pares- era molt difícil, però ara has de sortir fins i tot d'Europa perquè també se't queda petita. Hi ha moltes marques però nosaltres hem de buscar els nostres elements, fer branding i vendre....
"Abans els dèiem inventors i ara els diem emprenedors, però són gent que tenen idees genials"
Per altra part, quines són les amenaces del tèxtil català?
La gran agressió que pot tenir avui dia el nostre mercat són les aturades de consum i això ja ho hem vist. Quan hi ha hagut una crisi important, el primer que fa la gent és frenar perquè avui dia la gent consumeix de tot i molt perquè estem en una societat de consum; en el moment que es frena perquè hi ha alguna cosa, com la Borsa, que baixa o puja segons si Trump obre o tanca la boca, és per la confiança. Però clar, si estàs venent el 50% a Europa i l'altre 50% a Amèrica i la crisi és a Europa, doncs tot això que tens de bo, perquè no tens tots els ous posats en la mateixa cistella, com diuen els avis. Si hi ha una crisi a l'Estat espanyol, difícilment no li tocarà a Bilbao i a Sevilla perquè serà per a tots, llavors vendre fora et permet tenir una fugida. Després influeix el factor temps, si fa fred quan no toca, si la calor no arriba... totes aquestes coses també ens afecten. El que ens dediquem a la moda som com els pagesos, mirem a veure el temps quan sortim de casa, igual. La resta és competència, i la tens de tota mena.