Ramon Talamàs, president de la Cambra de Comerç de Terrassa, no ha volgut guardar res per al final: “Les memòries d'activitat no les llegeix ningú”, ha reconegut sense embuts en encetar el discurs de la tradicional trobada anual amb els mitjans de comunicació. Ha explicat que, si arriben al juny o al juliol, “queden en un calaix” i que, tot i així, “s’hi gasten molts calés en la seva confecció”.
L'entrada, lluny de ser una simple anècdota, ha servit al president de la corporació terrassenca per marcar el to i anticipar la línia del balanç, que es desmarca de la paperassa i s’orienta decididament cap a la digitalització. Aquest canvi de rumb arriba en un moment especialment oportú: enguany la Cambra de Terrassa celebra 140 anys, una efemèride que, segons Talamàs, “té molt valor, però també molta crosta”. La fita, ha defensat, només tindrà sentit “si fem un canvi de xip i som més proactius”.
El Digital Impulse Hub ha destil·lat 160 projectes, dels quals 40 es van presentar formalment i 28 van obtenir finançament
En aquest marc, el 2025 ha estat un any positiu per a la Cambra, amb un volum d’activitat de 3,9 milions d’euros -un increment de l’11,2% respecte al 2024-. El director gerent, Josep Prats, n’ha desglossat les principals magnituds per evidenciar un exercici marcat pel Digital Impulse Hub. L’aliança, creada el 2021 i reconeguda com a European Digital Innovation Hub, ha permès desplegar serveis de digitalització avançada per a les pimes i ha estat el motor de l'etapa 2021-2025, la qual ha destil·lat "160 projectes, dels quals 40 es van presentar formalment i 28 van obtenir finançament", explica Prats.
De cara a la nova etapa (2025-2028), la Cambra ha tornat a presentar propostes i ha ampliat l’ecosistema de coneixement amb la incorporació de la Universitat de Girona (UdG) i la Universitat Ramon Llull (URL). Tot plegat arriba en un moment en què els fons Next Generation "s’esgoten" i en què, segons Prats, cal reforçar l’acompanyament a les empreses per competir en un entorn europeu que torna a programes més clàssics i menys excepcionals. Per això, el director gerent ha defensat la necessitat de mantenir el segell d’excel·lència amb projectes com l’Step Seal i de consolidar una oferta de serveis capaç de guiar les pimes en la digitalització avançada, la sostenibilitat i la internacionalització.
Rodalies i la Llei de Cambres, a l'ordre del dia
Aterrats els assoliments més destacables del balanç, Talamàs no ha volgut "posar més sal a la ferida", però tampoc ha donat l’esquena a l'actualitat, i ha lamentat l’impacte que els desajustos constants de la crisi de Rodalies tenen en la ciutadania i en l’activitat econòmica, el qual ha admès que “serà difícil de quantificar”. “Si et diuen que hi ha trens, vas a l’estació i a les vuit del matí ja no en surten, això provoca un desgavell”, ha assegurat. Més enllà de la mobilitat, el president ha posat el focus en la imatge que es projecta a l’exterior, especialment davant les empreses que estudien invertir a Catalunya: “El fet reputacional és tant o més important que la pèrdua econòmica”, ha sentenciat.
Talamàs: "El fet reputacional és tant o més important que la pèrdua econòmica, i no donem bona imatge a les empreses que estudien invertir a Catalunya"
També ha situat el problema en un marc més ampli: la manca de finançament històric, el dèficit fiscal i la baixa execució d’inversions. Ha recordat que Catalunya té vuit milions d’habitants i va camí dels deu, i que sense inversions sostingudes “és difícil mantenir les connexions i evitar situacions com la caiguda d’un mur a la xarxa ferroviària”. En aquest context, ha remarcat que la manca de pressupostos -tant a l’Estat com a la Generalitat- complica encara més la gestió i condiciona també el finançament cameral: “Tenim un pressupost equilibrat, però una llista de temes importants, i el finançament depèn que s’aprovin els pressupostos”.
En paral·lel, Talamàs ha avançat que “aquest dimarts o dimecres” el Consell General de de Cambres de Catalunya farà públic un posicionament conjunt sobre la proposta de finançament del govern central. El comunicat, ha revelat, inclourà una referència explícita a “la situació crítica dels costos d’inversió pública”. “És especialment rellevant el que es projecta, però també és important el que es fa”, ha assenyalat.
Pel que fa a la Llei de Cambres, Talamàs ha recordat que el text consensuat entre les tretze cambres i validat per Pimec i Foment del Treball va arribar al Parlament amb el suport dels grups parlamentaris (PSC, Junts, ERC i PP). Ara bé, "les patronals i els sindicats van presentar un escrit posterior amb discrepàncies en alguns punts del redactat". El president ha defensat que les modificacions introduïdes "no alteraven l’esperit del pacte" i s’ha mostrat confiat que la norma pugui quedar aprovada abans de l’estiu.
Consolidació, estructura i activitat
La fotografia interna de la Cambra també ha incorporat la mirada de l’equip directiu. El vicepresident primer, Jordi Rodríguez, ha reivindicat el paper de l’entitat en la captació i gestió de projectes europeus, un àmbit en què la corporació administra actualment quatre iniciatives que superen conjuntament el milió d’euros. Entre els programes destacats hi ha l’Erasmus for Young Entrepreneurs, que permet que joves emprenedors comparteixin experiència i coneixement amb empresaris sèniors d’altres països, reforçant vincles i generant relacions de confiança que sovint deriven en col·laboracions estables.
L'Erasmus for Young Entrepreneurs permet que joves emprenedors comparteixin experiència i coneixement amb empresaris sèniors d’altres països
Rodríguez ha situat aquesta activitat en la necessitat d’estar atents a les grans tendències europees en innovació, economia circular i intel·ligència artificial aplicada a la indústria i als serveis. Només en aquest darrer àmbit, la Cambra gestiona més d’1,5 milions d’euros en projectes orientats a millorar processos, automatitzar tasques i reforçar la competitivitat de les pimes. El vicepresident també ha recordat que la Unió Europea mobilitzarà 451.000 milions d’euros per impulsar la innovació, la resiliència i les tecnologies de doble ús, i que les empreses del territori han de saber posicionar-se per captar aquests recursos amb projectes concrets i ben orientats.
Per la seva banda, la responsable d’Estratègia de Projecció, Iolanda Pujol, ha posat l’accent en l’activitat que la Cambra desplega sobre el territori i en la capacitat d’activar iniciatives amb impacte immediat: des de campanyes comercials amb ajuntaments fins a la digitalització de tràmits d’exportació. Pujol ha avançat que, després de la bona acollida de la recuperada fira d’ocupació ActiVallès, enguany se’n faran dues edicions -el 25 de maig i el 12 de novembre-, i que l’acceleradora Impulsa Startup també doblarà convocatòries.
Un cop exposada la dimensió projectual, la mirada interna de la Cambra ha virat cap a un altre element que, segons la direcció, condiciona directament la capacitat de créixer i d’atraure activitat econòmica: l’estat i la disponibilitat de sòl industrial. El vicepresident segon, Nacho Navarro, ha estat especialment contundent en aquest diagnòstic i ha advertit que “a Terrassa tenim un problema greu amb l’estat dels polígons industrials i amb la no execució dels nous polígons que haurien d’estar ja en marxa”. Segons ha explicat, la ciutat no és avui tan industrial com sovint es percep: el pes del sector és inferior a la mitjana catalana i comarcal, i revertir aquesta tendència exigeix disposar d’espais adequats i competitius.
Navarro ha distingit dos fronts oberts. D’una banda, la modernització dels polígons existents -majoritàriament dels anys 60 i 70-, que no responen a les necessitats actuals de les empreses i requeririen inversions molt elevades per posar-se al dia. De l’altra, el bloqueig administratiu dels nous desenvolupaments, com Can Guitard o els Bellots II, que acumulen anys de tràmits i continuen sense calendaris clars. “S’estan perdent oportunitats segur”, ha admès Talamàs.
En definitiva, el 2025 dibuixa, doncs, un balanç de consolidació, estructura i activitat, però també amb deures pendents: l'adaptació a la digitalització, els polígons i les connexions seran determinants per mantenir el pols econòmic del Vallès. I la Cambra de Terrassa ha demostrat aquest dilluns que no vol limitar-se a observar, sinó a empènyer el territori perquè no perdi pistonada.