L'1 de maig és una festa commemorativa del moviment obrer a escala mundial en què, depenent de l'any, s'aprofita per fer diferents reivindicacions socials i laborals. De fet, la setmana passada els principals líders sindicals de Comissions Obreres (CCOO) i la Unió General de Treballadores i Treballadors (UGT) van presentar les manifestacions pel primer de maig a 50 ciutats catalanes i espanyoles. Unes protestes que enguany estaran centrades en l'aplicació de la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores i el rebuig a les polítiques de Donald Trump. A continuació, un recull de les principals reivindicacions laborals del país:
1. La reivindicació de l'aplicació immediata de la reducció de jornada
Sense cap mena de dubte, el tema estrella d'aquest any és la reducció de jornada. El secretari general d'UGT, Pepe Álvarez, ha reclamat que s'aprovi de forma "imminent" per complir els terminis promesos, és a dir, que les 37 hores i mitja entrin en vigor el 2025, mentre que el Govern "no va complir el pas intermedi de les 38 hores i mitja el 2024".
Per altra banda, la secretària general de CCOO de Catalunya, Belén López, reclama que s’actualitzi el marc normatiu per adaptar-lo a les noves realitats laborals. A més, també sol·licita que hi hagi un control eficaç del registre horari i la desconnexió digital. I tenir en compte, sobretot, la regulació de la bossa d'hores.
2. Internacionalització de l'odi
Els líders dels dos sindicats han explicat en una roda de premsa que demanen "a les persones treballadores del país que surtin al carrer perquè la internacional de l'odi odia tot allò que volem nosaltres. Odien la igualtat, odien els drets LGTBI+, odien els migrants, odien els nostres drets socials".
Paral·lelament, Unai Sordo, líder de CCOO a Espanya ha destacat que els Estats Units corren cap a una autocràcia. "Al pas que va la burra anem a un model difícilment equiparable a una democràcia liberal a l'ús. Això va d'un senyor que ha decidit anar pel seu compte i trencar les regles comercials, com un abusananos en un pati. És una ruptura de la multilateralitat". Sordo ha advertit que "una part de les dretes econòmiques d'Europa estan comprant el discurs de Trump", una circumstància davant la qual reclama "peu a paret".
3. Encara hi ha presència de la sinistralitat laboral
Els dos sindicats també han denunciat l'augment de la sinistralitat laboral, amb un 10% més de morts el 2024 fins a 796 decessos a Espanya, i han reclamat una millora de la prevenció en riscos laborals, que s'està negociant amb el Govern. Pel que fa a l'àmbit català, CCOO considera "preocupants" les xifres de 108 persones mortes a Catalunya per accidents de treball l'any 2024.
A Catalunya hi ha hagut 108 persones mortes a Catalunya per accidents de treball l'any 2024
Entre les xifres de l’informe Balanç de salut laboral 2024 també destaquen que els accidents laborals s’han xifrat en 206.980 a Catalunya, la qual cosa suposa una lleugera reducció del 0,60% respecte al 2023. El sindicat demana la internalització de la prevenció i una actualització del marc normatiu.
La incidència del total d’accidents en jornada ha disminuït en tots els sectors excepte en la construcció i l’agricultura. En el camp de l’agricultura mostra el “pitjor” comportament respecte del 2023, amb un augment de la incidència total (+2,92 %) i en els greus (+21,42 %). De fet, des del sindicat indiquen que els dos sectors comparteixen els factors que provoquen que tinguin “més probabilitats” de patir accidents de treball. Es tracta de la temporalitat, la subcontractació, l’àmplia presència de persones autònomes i persones migrants i la provisionalitat dels centres de treball.
A més, també demanen que es legisli de manera concreta sobre els riscos psicosocials per adequar l’organització del treball o que s’actualitzi el quadre de malalties professionals, entre altres reclamacions.
4. L'eterna polèmica del cost de l'acomiadament
El cost de l’acomiadament és polèmic a Catalunya i Espanya perquè, tot i que hi ha una indemnització per acomiadaments improcedents, molts experts i sindicats consideren que és insuficient. Actualment, la indemnització és de 33 dies de salari per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats. Aquest límit es va reduir amb la reforma laboral de 2012 (abans era de 45 dies per any). Tot i que sembla una xifra raonable, en la pràctica moltes empreses la consideren assumible, i això facilita que puguin prescindir de treballadors sense un motiu greu.
Si es compara amb altres països de la Unió Europea, Espanya es troba per sota en protecció real contra l’acomiadament. En països com França, Alemanya o Itàlia, els costos són més elevats o existeixen mecanismes més garantistes, com l’obligació de justificar l’acomiadament de forma més estricta o la possibilitat que el jutge obligui l’empresa a readmetre el treballador. Això fa que, a parer dels sindicats, Espanya sigui percebuda com un país on acomiadar és relativament barat i senzill, cosa que debilita la posició dels treballadors davant de possibles abusos.
A parer dels sindicats, Espanya és percebuda com un país on acomiadar és relativament barat i senzill
A més, el fet que l’empresa pugui acomiadar pagant simplement una indemnització "crea una certa impunitat", segons els sindicats. Encara que el jutge declari l’acomiadament com a improcedent, la majoria d’empreses opten per pagar i no readmetre el treballador. Això converteix l’acomiadament en una mena de “multa” econòmica, però no en una sanció real que dissuadeixi comportaments "injustos". És per això que sindicats i juristes reclamen reformes que tornin a donar sentit a la protecció contra l’acomiadament, més enllà de convertir-lo en una simple qüestió econòmica.