El 82,4% dels habitants de Catalunya opinen que el català és "bastant o molt important" per al progrés professional. Ho indica l'estudi InformeCAT del 2025, que elabora anualment la Plataforma per la Llengua Catalana per oferir una visió general de l'estat del català. Una altra dada que posa en relleu la investigació és que l'ús del català ha retrocedit en els darrers anys, especialment entre els residents nascuts a l'estranger. D'aquests, el 8,6% parlen habitualment en català, mentre que el 72,9% ho fan en castellà. La mateixa enquesta indica que entre el 2018 i el 2023 la població que s'identificava com a bilingüe va augmentar 7,7 punts, mentre que la que s'identificava només amb el català es va reduir 6,3 punts.
En l'àmbit empresarial, el català és la llengua més utilitzada en l'atenció al públic entre les petites i mitjanes empreses de Catalunya. No obstant això, la disponibilitat lingüística en català ha baixat "significativament" en ciutats com Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona entre el 2015 i el 2022. Les grans cadenes de menjar ràpid com McDonald’s i Burger King han incorporat el català als seus webs i aplicacions, però altres empreses han eliminat l'opció en català.
La tecnologia també té un paper important en la promoció del català. L’oferta de tecnologies lingüístiques en català ha augmentat un 16% des del 2020. Les xarxes socials són un altre espai on el català està present, on destaquen creadors de contingut valencians en català. A mitjan 2024, els cinc creadors de continguts valencians en català més seguits d'Instagram sumaven més de mig milió de seguidors.
Situació d'emergència lingüística
La percepció d'emergència lingüística és alta entre la població catalana, amb un 62,4% que considera que la llengua i la cultura catalanes estan en perill. Però l'estudi també manifesta que gairebé un milió de persones nascudes fora de Catalunya consideren que no han tingut prou oportunitats per aprendre català.
El 36,5% dels catalanoparlants afirmen, segons l'estudi, que no són atesos en català en els establiments comercials sovint o mai. El 69,6 % diu que han hagut de parlar en castellà al metge en alguna ocasió. Entre el 2019 i el 2023, els casos de discriminació lingüística que han arribat a coneixement de Plataforma per la Llengua s'han multiplicat per set.
L'entitat explica el "retrocés" del català per les "transformacions demogràfiques" als territoris catalanoparlants les darreres dècades, que "expliquen en part" la reducció de les identificacions exclusives amb el català i els problemes creixents per accedir a determinats serveis en la llengua pròpia. També expliquen que el català "se senti menys en molts espais de la vida social".