El dimarts passat vam saber que s’acabava de certificar la defunció de 8tv, el canal de televisió privat de Nicola Pedrazzoli, després d’una agonia que va començar el juny d’aquest any. Ni s’ha produït cap pacte, ni ha arribat cap oferta aparentment estrangera -com es va arribar a comentar- que hagi permès salvar la cadena. Fins fa poques setmanes, alguns periodistes estretament vinculats al canal manifestaven en privat que tenien la certesa que s’arribaria a un acord polític per poder donar continuïtat al projecte, circumstància que finalment no s’ha produït. Segons es comentava per les xarxes aquesta setmana, a les 0:04 hores del 17 d’octubre el número vuit de color verd representatiu de la cadena va donar pas a una pantalla negra que confirmava la mort del canal.
Ara fa quatre mesos, en aquest article vam explicar la situació límit en què es trobava 8tv, després de declarar-se el preconcurs de creditors davant de la impossibilitat de l’empresa de fer front als compromisos financers. La desaparició de 8tv ha propiciat també que s’extingeixi el múltiplex (paquet de quatre canals de definició estàndard de TDT) que en el seu dia va pertànyer al Grup Godó i que fa dos anys va ser traspassat a una entitat de Borja García-Nieto Portabella i Pedrazzoli amb el curiós nom de Ganso 2022 (tot i que no consta al Registre Mercantil cap societat amb aquesta denominació i que el titular de les freqüències és Emissions Digitals de Catalunya). El motiu és que 8tv era la darrera cadena que emetia per aquest paquet de freqüències, atès que en un lapse curt de temps havien anat caient Fibracat (vinculat a una companyia de telefonia catalana que va ser venuda a una firma espanyola), Barça TV (en el marc de les retallades que està aplicant la junta directiva de Laporta o eventualment els homes de negre de Goldman Sachs) i Verdi Classics (un canal per a cinèfils que projectava films antics).
Aquest buidatge d’emissions, juntament amb la liquidació de 8tv ha provocat que el CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya) hagi revocat la concessió de la llicència que estava en mans d’Emissions Digitals de Catalunya, la societat de Pedrazzoli i García-Nieto. El CAC és el regulador independent català que figura a l’òrbita del Govern i que va ser creat el 1996. Actualment, el presideix el periodista Xevi Xirgo Teixidor, antic director del diari El Punt Avui. Quan el CAC apareix als mitjans normalment és per destacar els noms dels seus membres, que solen ser polítics o gent vinculada als partits que estan en procés de desballestament i que troben allà un refugi discret i ben pagat per exhaurir les darreres gotes del biberó de la política, amb el cas paradigmàtic de Daniel Sirera Bellés, que hi va ser entre el 2012 i el 2022.
Caldrà veure si Pedrazzoli -que es considera a ell mateix un deixeble del desaparegut magnat Berlusconi- torna a trobar algú que li financi els seus experiments televisius
En tot cas, l’aventura televisiva del tàndem Pedrazzoli-García Nieto haurà passat a millor vida després d’una trajectòria irrellevant que, això sí, haurà costat un bon grapat de calés al segon del tàndem i també a l’erari públic, perquè només el 2022 van rebre més de mig milió d’euros d’una subvenció pública nova de trinca que depenia del Departament de Presidència. Ara caldrà veure si Pedrazzoli -que es considera a ell mateix un deixeble del desaparegut magnat Berlusconi- torna a trobar algú que li financi els seus experiments televisius, en general no gaire rendibles. Fer televisió és car, molt més que fer ràdio, i aconseguir-se fer-se un forat avui en dia en un panorama saturat de canals (a Barcelona, més de cinquanta) on, a més, hi ha la competència d’altres plataformes i formats, és extremadament difícil. Gairebé una aventura suïcida.