Fibracat, un desenllaç sorprenent

Ara fa poc més d’any i mig escrivíem aquest article sobre el canvi de propietat de la companyia de telefonia Fibracat, on explicàvem que l’empresa Alta Tecnologia en Comunicacions, SL (Altecom, la firma que hi ha al darrere de la marca comercial Fibracat) havia estat adquirida per part d’una empresa competidora anomenada Avatel, amb seu a Alcobendas (Madrid), però amb orígens i clientela al sud de la península. Consultant registres oficials, vam comprovar que els únics administradors de l’empresa manresana eren José Ignacio Aguirre Álvarez i Víctor Rodríguez Filgueira, precisament els executius i propietaris d’Avatel, l’empresa compradora. A més, de tots els apoderats informats, en cap cas hi figuraven Josep Olivet Torras o Meritxell Bautista Quiñones, que sí mantenien els seus càrrecs executius; el primer com a director general, director tècnic i director de compres, mentre que la segona com a responsable comercial i de màrqueting

Arran del canvi de titularitat, a la premsa catalana es va generar un debat sobre si Fibracat mantenia la seva catalanitat amb els nous accionistes. No ens vam voler mullar en el debat i ens vam limitar a oferir dades públiques del Registre Mercantil. En concret, la nostra declaració en tancar l’article va ser “concloure si la firma continua essent catalana o no, ja és un assumpte més complicat, perquè caldria consensuar com es determina la naturalesa nacional d’una empresa: depèn de la seu social? De la seu efectiva? Del mercat on opera? De la nacionalitat dels seus accionistes? No sembla pas fàcil posar-s’hi d’acord.

Malgrat el to neutre i ajustat als fets del nostre article, els gestors sortints de Fibracat es van mostrar molt molestos amb el contingut del text, i així ho van comunicar a VIA Empresa. Una resposta tan vehement -per no dir agressiva- davant d’un article tan ponderat semblava fora de lloc i addicionalment transmetia que potser havíem tocat algun punt sensible. Fins i tot, per no tirar més llenya al foc, vam obviar que un dels nous accionistes de Fibracat, José Ignacio Aguirre Álvarez, també era propietari d’una societat anomenada Arriba España Telecom, SL, una denominació de la que fàcilment se’n podria desprendre la seva orientació política.

La polèmica pel cas Fibracat no va passar de l’estiu, però ara, vint mesos després ha esclatat la gran bomba: fa pocs dies diverses capçaleres catalanes (Nació, El Món i Principal, entre d’altres) van publicar que els propietaris de Fibracat havien traslladat la seu de l’empresa manresana a Alcobendas (Madrid) i havien fet fora els dos fundadors, els abans esmentats Olivet i Bautista. Efectivament, si comparem la informació del Registre Mercantil del 2021 amb la que hi apareix avui, comprovem que Fibracat (denominada oficialment Alta Tecnologia en Comunicacions, SL) ja no té la seu al número 23 del carrer Bisbe Torras i Bages, de Manresa, sinó a l’Avenida de La Transición Española, número 26, d’Alcobendas (Madrid).

"Els dos fundadors se senten estafats per l’empresa compradora"

Però aquí no acaba la cosa, perquè segons informen els mitjans referits anteriorment, els dos fundadors se senten estafats per l’empresa compradora perquè, segons defensen, no ha complert les condicions del pacte de compravenda ni des del punt de vista quantitatiu ni qualitatiu. Les primeres són referides a imports econòmics a abonar, que segons diuen, continuen pendents; les segones tenen vinculació a acords sobre ubicació de la seu social, inversions a territori català i qualitat del servei. Ara el tema està a punt de judicialitzar-se, de manera que algun dia sabrem la veritat de tot plegat.

En vista d’aquests fets, sembla que tot el que vam informar en el seu dia pren sentit i confirma que quan s’escriu amb dades a la mà, s’està triant el camí correcte, més enllà d’amenaces i queixes no argumentades. I si en aquell article del juliol del 2021 no volíem fer afirmacions contundents sobre la catalanitat o no de l’empresa sota els nous propietaris, sembla clar que ara ja tenim pou elements per afirmar amb rotunditat que Fibracat, malgrat el nom, ja no és ni de bon tros una empresa catalana.

Més informació
La guerra pel control de Celsa, un imperi de 6.000 milions
Fèlix Millet Tusell, l’última baula d’una nissaga burgesa
Credit Suisse planteja acomiadar treballadors després de la fusió amb UBS
Avui et destaquem
El més llegit