Siguin granets de sorra per construir un castell o gotes d’aigua per omplir una galleda, la metàfora és clara: les petites aportacions individuals de prou gent, sumades i amb un objectiu comú, poden assolir fites molt més grans. Sota aquest pensament, ja fa anys que plataformes com Goteo o Verkami a casa nostra, o Kickstarter a escala internacional, promouen el denominat micromecenatge com a mètode de finançament puntual per a projectes o esdeveniments únics, com el rodatge d’una pel·lícula o l’edició d’un llibre. Però existeix també una alternativa més perenne, la del micromecenatge continu: petites aportacions mensuals per mantenir l’activitat continuada d’un projecte o creador en el temps. Una tendència que, a internet, Patreon ha popularitzat arreu del món, i que a Catalunya té la seva pròpia versió, l’única a Europa, amb L’Aixeta.
Impulsada el 2019 per l’escriptora, editora i traductora Liz Castro, L’Aixeta neix originalment com una plataforma per donar suport econòmic a “projectes i propostes vinculades a la cultura i la llengua catalana”, segons explica a VIA Empresa l’actual director del projecte, el cantautor i escriptor Cesk Freixas. La proposta era clara: els artistes i creadors de contingut s’obrien una pàgina des de la qual els seus seguidors, anomenats mecenes, feien unes petites aportacions econòmiques mensuals, de dos euros, cinc, deu o la quantitat que fos, a canvi (o no) de contingut exclusiu. El sistema estava funcionant als Estats Units i aquí hi havia sectors necessitats d’un suport extra que no es limités exclusivament a projectes puntuals. I més encara quan, tot just un any després de començar, la pandèmia va bloquejar la presencialitat a tot el món cultural.
És en aquest context aparentment desfavorable que L’Aixeta va començar a “agafar volada” i a visibilitzar-se com una possible font d’ingressos alternativa “per a molts creadors que, en aquell moment, veient el canal digital com a única finestra de relació possible”. El mateix Freixas va sumar-se a la plataforma primer com a creador, en les versions beta de 2019, una experiència que li ha servit en la gestió del projecte a partir de 2023, quan va prendre el relleu de Castro. En aquesta nova etapa liderada per Freixas, l’equip s’ha centrat a invertir els ingressos que rep de les comissions de gestió a millorar internament la plataforma, amb noves funcionalitats i canvis suggerits pels mateixos creadors i una nova identitat visual, a l’hora que afinava la “pedagogia” necessària per donar a entendre el projecte.
L'Aixeta té més de 13.000 usuaris i supera els 860.000 euros recaptats per projectes i creadors des del 2019
I, de moment, sembla que funciona. Avui, L’Aixeta té més de 13.000 usuaris registrats, més de la meitat (uns 6.900) mecenes actius d’algun dels 251 creadors que operen a la plataforma. Des del seu llançament, L’Aixeta ha recaptat més de 860.000 euros de micromecenatge continuat, un volum que s’ha anat incrementant progressivament any rere any i que el 2025 ja va concentrar 200.000 euros. “Aquest any segurament serà una miqueta més; possiblement no el doble, però ens hi acostarem, perquè ja portem uns 150.000 euros recaptats”, desvela Freixas. En les aportacions dels mecenes, L’Aixeta aplica una comissió del 5% per finançar la plataforma, que en campanyes puntuals (un format secundari més similar al que proposen Goteo o Verkami) es redueix fins al 2,5%.
Territori, associacionisme i sense ànim de lucre
Hem mencionat Patreon com a principal referència d’aquest model de negoci, i els promotors de l’Aixeta no s’amaguen a l’hora d’identificar-la com a principal “competència” en termes de model de finançament. Però el projecte també marca distàncies amb la proposta estatunidenca a partir de tres idees clau.
La primera és una forta vinculació a la llengua i el territori catalans, una “comunitat lingüística i cultural que, tot sembla indicar i les dades ho demostren, no té organismes i administracions que donin un ple suport”. La segona és que no són una empresa, sinó una associació cultural sense ànim de lucre, de manera que el seu objectiu, “pels mateixos estatuts, mai serà l’econòmic”. I la darrera és la seva voluntat de teixir aliances amb associacions, entitats i cooperatives vinculades a l’economia social i solidària (ESS), “ens de qualsevol classe que treballin per fer del nostre país un lloc més habitable, útil i just”.
En aquesta travessia, L’Aixeta ha finançat la seva activitat principalment amb finançament privat, a través de Caixa d’Enginyers, que els han creat línies de crèdit “adaptades a la nostra realitat”. En aquest sentit, Freixas lamenta les dificultats per accedir al finançament públic català: “Ens hauria agradat que l’administració d’aquest país entengués que L’Aixeta no deixa de ser una eina de país, una infraestructura que vol ser útil”. El projecte ha rebut algunes subvencions de la Generalitat, però l’actual director identifica més dificultats d’ençà de l’entrada de l’actual govern.
De la divulgació de nínxol als pòdcasts i creadors audiovisuals
Però quin és el perfil del creador que fa servir L’Aixeta i ha aconseguit crear-hi una comunitat fidel? Freixas explica que la varietat de propostes és molt gran -s’hi poden trobar des d’artesans tradicionals a clubs esportius-, però identifica una tendència en els formats més populars. Als inicis de la plataforma, el tipus de creador que més reeixia era el dels divulgadors en català sobre temàtiques nínxol com la ciència, la tecnologia o l’educació. En canvi, la nova fornada de creadors aposten més pels formats audiovisuals, en plataformes com Instagram o TikTok, o bé pels pòdcasts.
Dins d’aquestes tendències destaquen alguns dels noms més reconeguts de la plataforma, que han aconseguit arreplegar “centenars” de mecenes mensuals. Hi trobem, per exemple, el grup de música folk El Pony Pisador, que sustenta “una part important del projecte amb les aportacions de L’Aixeta”; o bé el creador audiovisual Enric Luzan, que està finançant la volta al món a peu amb el micromecenatge de la plataforma. També destaquen el col·lectiu de periodisme i economia Cuellilargo, que va abandonar Patreon per portar la seva comunitat a L’Aixeta; l’editorial de ciència-ficció i fantasia en català Raig Verd; i pòdcasts com Mossega la Poma, Gent del Barris o L’Arrabassada. “Són perfils molt diversos que funcionen molt bé en els seus àmbits”, resumeix Freixas.
El grup de música folk El Pony Pisador, l'editorial Raig Verd o el pòdcast 'Mossega la poma' són alguns dels principals projectes actius a L'Aixeta
Aquesta diversitat ja apunta cap a un ecosistema que va més enllà del que entenem tradicionalment com a cultura, i el director del projecte deixa clar que no posen portes al camp: “La nostra lògica és que ho acceptem tot; volem que sigui útil per a tot el que es creï a casa nostra”. L’única limitació que imposa l’equip director, i que fan servir per determinar si un projecte pot estar disponible o ha de ser sancionat, és el respecte a la carta dels drets humans. “És l’únic filtre que apliquem”, remarca Freixas.
Dins d’aquesta visió expansiva, la plataforma està habilitada en tres idiomes -català, castellà i anglès- i vol tenir una “voluntat molt internacional”. Amb tot, la mida actual de l’equip i les exigències que ja suposa actualment limiten una expansió internacional que, a mitjà termini, aspira a habilitar la plataforma tant a Andorra com a la totalitat d’estats membres de la Unió Europa. I és que, com a únic servei d’aquesta tipologia natiu del continent, l’equip ha rebut “moltes peticions d’altres països” europeus els creadors dels quals també volen participar-hi. De moment, L’Aixeta ha habilitat recentment la possibilitat de crear continguts no només des de l’estat espanyol, sinó també des de França i Itàlia, i entre els seus plans té previst incorporar el gallec i l’èuscar com a llengües disponibles a la plataforma.
Freixas: “Volem que, quan la gent ens vulgui triar, vegi que a L’Aixeta no hi hagi res que no puguem oferir-los”
Amb aquesta voluntat clara, L’Aixeta afronta la segona meitat de 2026 amb una col·lecció de plans de futur i una idea ben clara: ser una alternativa real a Patreon per als creadors i creadores catalanoparlants. “Volem que, quan la gent ens vulgui triar, vegi que a L’Aixeta no hi hagi res que no puguem oferir-los. A escala de funcionalitats ja estem molt a prop, i d’aquí a poc podrem tenir funcions que Patreon encara no té”, s’aventura Freixas, en referència a recursos per facilitar la facturació i la fiscalitat dels creadors. Uns desitjos que només seran possibles si l’aigua continua rajant, gota a gota, sense aturador.