Què tenen en comú el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Park Güell, la Sagrada Família, la Catedral de Sant Jaume de Compostel·la i l’Alhambra? Que, més enllà de ser grans atraccions culturals turístiques, totes les seves botigues-llibreries són gestionades per la mateixa entitat. Parlem de Laie, una veterana llibreria del cor de Barcelona que, amb més de quatre dècades i mitja a l’esquena, no només s’ha posicionat com un comerç de referència a l’Eixample barceloní, sinó també com una de les principals gestores de comerços d’entitats culturals de Catalunya i l’Estat.
Fundada fa 46 anys per un grup d’amigues encapçalades per Montse Moragas i Conxita Guixà, Laie va néixer al carrer de Pau Claris com una de les primeres llibreries internacionals d’humanitats de la ciutat comtal, una ubicació i enfocament que es mantenen vigents. “Estem convençuts que la cultura ha d’arribar a tothom i que és una eina que pot canviar el món”, reivindica el director literari de Laie, Damià Gallardo, una idea que deixen ben clara amb el lema “cultura responsable” que sempre acompanya el nom de la llibreria.
Independència editorial i fons de catàleg, les claus de gairebé mig segle d’història
L’especialització en humanitats continua sent un dels pilars de la llibreria mare, tot i que les seccions han anat canviant amb el pas dels anys. “Ara ja no tenim enciclopèdies; de diccionaris o guies de viatges, molt poquets; l’antropologia abans era enorme…”, exemplifica Gallardo. Això sí, “l’essència és la mateixa”, diu, i se sintetitza en una frase contundent: “La feina més important del llibreter és escoltar el client”.
És sota aquest dogma que el director literari de Laie compara el funcionament d’una llibreria amb la d’una xarxa social: “Cada compra és un like, i com més likes té un llibre, més números té de passar al fons de la llibreria”. Un fons que suposa la major part de l’oferta literària de Laie Pau Claris, que opta activament per no treballar alguns dels gèneres més en auge comercial, com el romantasy (històries d’amor en ambientacions de fantasia) o el manga (còmic d’origen japonès). “I no perquè hi estiguem a favor o en contra”, puntualitza Gallardo, “sinó perquè no encaixen i demanen moltíssim espai, i ja hi ha llibreries especialitzades a Barcelona que ho fan molt millor que nosaltres”.
Una de les claus que permeten mantenir aquesta filosofia és l’estabilitat que ha caracteritzat la propietat de Laie durant tota la seva trajectòria. “L’estructura accionarial de la SL s’ha mantingut invariable tots aquests anys. Això fa de la Laie una llibreria absolutament independent, que no depèn de cap gran editorial”, reclama Gallardo. “No destaquem llibres amb piles enormes i displays, sinó que l’equip té la llibertat absoluta per destacar allò que creu que pot ser interessant per als lectors”, assegura el director literari de la llibreria.
A l’aposta per una oferta àmplia, internacional i validada pel gust dels lectors i el criteri dels llibreters se li suma a la presència d’una cafeteria-restaurant a la planta superior de la llibreria, una combinació poc comuna al centre de la ciutat. “Això va convertir la Laie en un punt neuràlgic de la vida cultural de la ciutat i del món de la comunicació i la política”, assegura Gallardo. “La gent venia a trobar-se, a fer reunions de negoci… Hi ha molts llibres que s’han contractat en les taules de la llibreria”, deixa caure el director literari.
Una xarxa de llibreries que refusa el model Starbucks
La llibreria de Pau Claris és, en paraules de Gallardo, el “vaixell insígnia de l’empresa”, aquell que marca “el caràcter i la manera de fer” de la resta de locals, un total de 35 establiments de 24 institucions culturals repartits en onze ciutats de l’Estat, un terç d’elles a Barcelona. Les primeres concessions que Laie va aconseguir són les de les botigues del Park Güell i la Pedrera, i des d’aleshores ha anat sumant equipaments emblemàtics: el Museu Picasso, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el MACBA, el CosmoCaixa, el CaixaForum, el Recinte Modernista de Sant Pau, el CCCB, la Sagrada Família…
Amb tot, malgrat el volum ja considerable d’equipaments que coordina la companyia, Gallardo deixa clar que “la Laie no és un Starbucks”. I no ho diu per la cafeteria present al local de Pau Claris, sinó perquè no s’identifiquen amb el model de franquícia que adopten companyies com la citada cadena estatunidenca: “Es manté la manera de treballar, però ens adaptem al tipus de públic i al lloc on anem”. Tant és així, que la decisió sobre les novetats i fons literari que manté cadascuna d’aquestes llibreries recau en el responsable de llibres de la botiga, i no en la direcció editorial de l'empresa. “La Laie és un malson per als comercials, perquè no té una central de compres”, fa broma l’encarregat.
Laie gestiona les botigues i llibreries de centres culturals com la Sagrada Família, el CCCB, el CosmoCaixa o el Recinte Modernista de Sant Pau
De fet, el director literari de Laie defensa que tot i que ja supera la trentena de botigues, el creixement de l’empresa “no ha estat una explosió”, sinó que s’ha dut a terme de manera orgànica: “Hem anat assumint els projectes que realment podíem treballar bé”. Per a cada nova botiga, són diversos els departaments que es posen en marxa: el departament de llibres és l’encarregat de fer la proposta bibliogràfica en funció de l’especialitat del centre i les activitats que dugui a terme; el departament comercial és el que s’encarrega de definir l’oferta de marxandatge, un àmbit on prioritzen treballar amb tallers i estudis de disseny de proximitat; i el departament de botigues és el que dissenya els espais, l’organització i la il·luminació.
Tota aquesta tasca reclama una important feina de planificació, ja no només per la posada en marxa de la botiga, sinó també per la seva constant actualització en funció de les activitats del centre. Gallardo posa l’exemple de la botiga del CCCB, la qual va liderar personalment durant molts anys: “Mesos abans d’una exposició ja comencem a visualitzar-ho tot. Amb el marxandatge, la producció local s’ha de fer amb prou antelació per no saturar els tallers o fer tard a l’hora d’aconseguir un material determinat; i amb la bibliografia, normalment parlem amb els comissaris de les exposicions”. Un cas clar és l’actual exposició Rodoreda, un bosc, oberta fins al 25 de maig d’enguany. Una de les claus de la mostra és “exportar la importància de Mercè Rodoreda en la literatura universal del segle XX”, i per fer-ho, a la botiga van coordinar-se per poder tenir disponible una àmplia selecció d’obres de l’autora en moltes llengües diferents, de manera que “el públic no local pugui entendre l’exposició i accedir als textos”.
Per aconseguir mantenir la manera de treballar de Laie en cadascuna de les botigues i, al mateix temps, estar en sintonia amb l’equipament cultural en què es troben, Gallardo defensa dos conceptes clau: l’autonomia dels equips i l’estabilitat de les plantilles. “Si tens un equip estable, que coneix bé el centre i la llibreria, és molt més fàcil que l’oferta respongui a les necessitats del públic”, defensa el director literari, que amb 24 anys d’experiència a l’empresa, on va començar a treballar de caixer, és un exemple clar d’aquest pensament.
Gallardo: “Si tens un equip estable, que coneix bé el centre i la llibreria, és molt més fàcil que l’oferta respongui a les necessitats del públic”
Laie ocupa actualment un total de 320 persones entre el personal de les llibreries, les oficines —acabades de traslladar de la planta superior del local de Pau Claris a un nou espai a Via Laietana— i els magatzems, ubicats a Sant Adrià del Besòs. Amb unes vendes acumulades de 54 milions d’euros el 2025 i un volum de visitants de 37 milions de persones, la companyia es troba a les portes del mig segle d’existència, un moment en el qual està explorant “noves formes de treballar”, sigui amb projectes propis o col·laboracions, “que puguin fer créixer la llibreria en nous àmbits”. Això sí, deixa clar Gallardo, “sense perdre l’ADN de cultura responsable i a l’abast de tothom”.