El 18,2% de l’ocupació total de Catalunya. Aquest és el percentatge que representen les empreses estrangeres al Principat, una xifra amb què el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Miquel Sàmper, ha demostrat la seva importància pel territori. “Cada projecte que ens arriba ens aporta treball de qualitat, més activitat econòmica i reforça el teixit de la producció local”, ha reivindicat el conseller a tall de justificació per donar entrada a la nova estratègia d’inversió estrangera del Govern per al quinquenni 2025-2030, presentada aquest dimecres en un acte institucional als Tinglados de Barcelona.
“The land of the game changers”, que es podria traduir com “la terra dels qui canvien les regles”, és el lema que s’ha escollit al vídeo promocional amb què es volen vendre les virtuts de Catalunya a les empreses internacionals. Un espot que, fent bandera d’Antoni Gaudí i Ferran Adrià, remarca el caràcter innovador del territori i els beneficis que ja ha aportat a les companyies que hi han apostat, com HP, Sony o Chery. Tres empreses que representen les “relacions fortes i a llarg termini” que, segons Sàmper, es volen establir, sempre sota un “arrelament territorial, que és fonamental”. Aquesta cerca del compromís té la seva explicació: dos de cada tres projectes d’inversió captats a Catalunya provenen d’entitats que ja hi estan establertes. “Tan important és la nova captació com la retenció”, ha remarcat.
En aquest context, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha destacat en la clausura de l’acte que “necessitem ambició i estar disposats a escoltar i ser molt flexibles”, cosa que “no vol dir renunciar a allò que som”, en referència al model social català i al marc regulador europeu. Dins d’aquestes condicions, els números que s’autoimposa el Govern demostren aquesta ambició: 6.000 milions d'inversió estrangera fins al 2030, un increment del 60% dels recursos, i la creació de 45.000 nous llocs de treball derivats.
La nova estratègia es marca l'objectiu d'atreure 6.000 milions d'euros estrangers i crear 45.000 nous llocs de treball en cinc anys
Per aconseguir aquests objectius, el Govern ha encarregat a Acció, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball, la preparació de l’estratègia dels pròxims cinc anys. El nou pla no deixa de ser una continuació de la feina feta en els darrers 40 anys per l’entitat, corresponsable de la captació de 1.600 projectes internacionals, 13.300 milions d’euros mobilitzats i de l’aterratge de companyies com AstraZeneca o Microsoft. De fet, el 2024 es van superar els 1.000 milions d’inversió estrangera a Catalunya, i en el darrer lustre, ei creixement ha estat del 15%.
Aquesta nova estratègia es pot dividir en tres grans aspectes: els mercats geogràfics que es volen prioritzar, els sectors econòmics que més interessen i els vuit eixos que conformen el modus operandi que se segueix amb cada empresa. “Si volem arribar a l’objectiu del Govern de tenir 3.000 startups el 2030, les inversions estrangeres hi poden ajudar”, ha assegurat el secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat i conseller delegat d’Acció, Jaume Baró.
Prioritats territorials i sectorials
Territorialment, Baró ha distingit tres grups de mercats que són considerats com a prioritaris. El primer és el conformat per les dues grans potències mundials, els Estats Units i la Xina. El nord-americà és, encara avui, el país amb més delegacions estrangeres a Catalunya, mentre que amb el segon hi ha la “voluntat d’estrènyer llaços”. El següent nivell de prioritat va dirigit al mercat europeu, concretament a Alemanya, França, el Regne Unit, Països Baixos i Bèlgica. “Junts, representen el 43% de les filials a Catalunya”, ha recordat Baró, qui també ha destacat que, a diferència dels dos primers, comparteixen “uns mateixos valors” europeistes que en faciliten la relació. Finalment, el tercer bloc de països està format per tres que són considerats nous mercats: l’Índia, el Japó (tot i que s’hi mantenen relacions comercials des dels anys 80) i Corea del Sud.
Malgrat que no es descarta en cap cas acostar-se a altres mercats si sorgeixen les oportunitats, aquests deu són els països on es volen destinar més esforços. El mateix succeeix amb els sectors econòmics: s’han identificat quatre àmbits considerats estratègics, però el pla està obert a l’arribada de tota mena d’empreses. Baró ha resumit amb una frase aquests quatre sectors prioritaris: “Volem una Catalunya industrial, digital, líder en salut i en sostenibilitat”.
Jaume Baró (Acció): “Volem una Catalunya industrial, digital, líder en salut i en sostenibilitat”
Entrant més en detall, dins del sector industrial s’identifiquen quatre especialitzacions concretes: l’automoció, l’alimentació, els semiconductors i la química. En els quatre casos, l’objectiu és trobar inversions que complementin el teixit que ja opera al territori: empreses que reforcin la transició cap al vehicle elèctric i autònom o tecnològiques que agilitzin la indústria alimentària i produeixin proteïna vegetal -amb apostes com la fa poc anunciada inversió de 200 milions d’Elian al Port de Barcelona-. Menció especial al sector químic, al qual el secretari d’Empresa i Competitivitat ha recordat que cal ajudar “en la reinversió i descarbonització” per convertir el pol de Tarragona “en un dels principals pols de prosperitat química de tot Europa”.
Pel que fa al sector digital, l’interès es concentra principalment en les tecnologies profundes, una especialització en què a Catalunya ja operaven 340 startups el 2024. La intel·ligència artificial, la nova economia de l’espai i la quàntica són els elegits, tres sectors emergents en què es vol posicionar el Principat com un territori de referència. Amb tot, l’estratègia no s’oblida del sector TIC, de l'electrònic i de l’audiovisual, amb els quals es vol aprofitar l’impuls aportat per esdeveniments com el MWC i l’ISE, i tampoc dels videojocs, “un mix de la creativitat de Catalunya amb l’àmbit digital” que té en la nova seu de Scopely inaugurada el passat juliol a Barcelona un “emblema d’una inversió típica del nou 22@”.
El tercer pol, el de la salut i les ciències de la vida, no és cap sorpresa. Ho ha deixat clar Baró amb un símil futbolístic: “Estem jugant a la Champions”. Aquí, són tres els vectors prioritaris, la biomanufactura, les plantes de medicaments crítics i les tecnologies sanitàries. Finalment, en sostenibilitat, també es posa l’accent en tres especialitats: les energies renovables, l’economia circular i la descarbonització.
Una estratègia de vuit eixos
Per acostar-se a aquests mercats i sectors i convèncer les empreses per invertir a Catalunya, l’estratègia dissenyada per Acció contempla vuit eixos principals. Els quatre primers se centren en les fases que componen el procediment, mentre que la segona meitat paren atenció a qüestions més estructurals.
Així, la primera fase de totes és la promoció, en la qual l’equip d’Acció s’encarrega de “definir el missatge i de com volem posicionar Catalunya al món”, segons ha explicat el director de la Unitat d'Inversió i Empreses Estrangeres de l’agència, Jordi Ortiz. Una tasca que duen a terme, principalment, a través de la presència en fires, del canal audiovisual, de la premsa tradicional i, “cada cop més”, de les xarxes socials. El següent pas és la captació, moment en què ja s’asseuen amb el possible inversor per “escoltar-lo, entendre què els fa moure i per què volen obrir una filial a l’estranger”. Ortiz ha assenyalat que “en aquesta fase, l’empresa rarament sap on vol anar”, de manera que Catalunya competeix “amb moltes localitzacions”.
La tercera fase és la de l’aterratge, en el qual cada projecte captat -en aquests moments, Acció té oberts més de 400- rep un acompanyament amb finestreta única, amb un únic interlocutor que l’ajudarà en qüestions els tràmits burocràtics, administratius i logístics i resoldrà tots els dubtes que sorgeixin. Finalment, quan l’empresa ja s’assenta definitivament al Principat, entra en joc la quarta fase, la de retenció d’inversions, en la qual es busca “garantir la satisfacció, intentar evitar que tanquin i treballar perquè continuïn creixent”.
La localització d'espais disponibles, la identificació del talent o la facilitació administrativa són alguns dels eixos de l'estratègia d'Acció
Els altres quatre eixos són més transversals, ja que són actuacions necessàries per assegurar el bon funcionament de tota la cadena. El primer d’ells, o cinquè en global, és l’eix dedicat al sòl industrial i als subministraments, el qual s’encarrega d’identificar aquells terrenys i edificis que més endavant oferiran a les empreses, tenint en compte l’equilibri territorial i l’accés a l’energia. El sisè punt és el de la facilitació administrativa, que s’especialitza a reforçar els anomenats “fast tracks”, aquells projectes “estratègics pel país pels seus impactes directes i indirectes” en què el Govern s’ha compromès a facilitar-los tràmits administratius com la valoració ambiental o la llicència d’obres.
A continuació, trobem el setè eix, dedicat al talent, el qual s’encarrega de connectar l’oferta de treballadors locals i internacionals amb les necessitats dels inversors. En aquest àmbit, Acció col·labora estretament amb el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) per mirar de donar oportunitats a aquells treballadors en atur de llarga durada. Finalment, el darrer dels vuit eixos de l’estratègia d’Acció és el dels incentius econòmics, en el qual l’equip ajuda a identificar les línies de finançament, subvencions o oportunitats de crèdit a escala catalana, estatal i europea de les quals poden beneficar-se les empreses que arribaran.