Josep Sánchez Llibre, de 73 anys, inicia aquest dilluns el seu segon i últim mandat com a president de Foment del Treball. I, per segona vegada consecutiva, ho fa sense rival, sense que ningú s’hagi atrevit a desafiar-lo en unes eleccions.
No té ni ha tingut oposició interna. S’ha envoltat de 14 vicepresidents, per acontentar el màxim de dirigents patronals i sectors empresarials, un número que ja ha anunciat que incrementarà en aquest segon mandat. Però, malgrat l’amplitud del comitè executiu de Foment, hi ha dins d’aquest grup qui qualifica la gestió de Sánchez Llibre de “presidencialista” perquè, en realitat, “mana un petit grup i no són els vicepresidents”.
De la política a la patronal
A diferència dels anteriors presidents de Foment, Sánchez Llibre és un polític de llarga trajectòria que ha acabat a la gran patronal. Fill de Daniel Sánchez Simón (1920-2002), fundador de Conservas Dani, i germà gran de Daniel Sánchez Llibre, president d’aquest grup, ell en figura com a vicepresident si bé, més que a l’activitat empresarial, s’ha dedicat a la institucional i, més concretament, a fer de lobby. No se n’ha amagat mai.
Ni Joaquim Gay de Montellà, ni Joan Rosell, ni Antoni Algueró, ni Alfred Molinas, ni Carles Ferrer Salat es van centrar en la política abans de presidir Foment del Treball. Un exdirectiu patronal apunta que l’antecedent més proper seria Miquel Mateu (1898-1972), pare de la també difunta Carme Mateu i sogre d’Artur Suqué (Grup Peralada), que va ser alcalde franquista de Barcelona (1939-1945) abans de presidir Foment del Treball durant més de dues dècades (1952-1973). En aquest període a la patronal també va ser conseller de Falange i procurador a Corts. En tot cas, les situacions històriques no són comparables.
Sánchez Llibre va entrar a la patronal -primer a la CEOE abans que Foment– després d’abandonar la política activa. Ja en la seva joventut, es va vincular a formacions democristianes, primer amb Anton Cañellas i Centristes de Catalunya-UCD abans d’acabar a Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Fidel als seus orígens, sempre ha defensat la figura d’Adolfo Suárez, al qual li va dedicar una sentida necrològica a La Vanguardia arran de la seva mort el 2014.
A Unió, va ocupar diversos càrrecs electes com els de diputat al Parlament (1988-1993), senador per designació autonòmica (1992-1993) i diputat al Congrés (1993-2016), etapa en la qual va exercir de portaveu adjunt de CiU. Era un dels ponts entre el món de l’empresa i la política. Però també va ocupar alts càrrecs orgànics en el partit com el de secretari d’Organització, fet que el va convertir en mà dreta de Josep Antoni Duran Lleida. Tot i que algun dels acusats en els diversos casos de corrupció de l’òrbita d’Unió van intentar esquitxar Sánchez Llibre, en va sortir indemne.
A Foment, Sánchez Llibre ha incorporat diversos exdirigents d’Unió si bé també ha donat joc a altres formacions polítiques
Arran de la desaparició d’Unió el 2017, després de quedar-se sense representació parlamentària i en situació de liquidació (prèviament, en concurs de creditors), Sánchez Llibre va participar, amb discreció, en el sorgiment d’Units per Avançar i, fins i tot, en l’acord electoral que aquesta nova formació va tancar amb el PSC.
A Foment del Treball, Sánchez Llibre ha incorporat diversos exdirigents d’Unió en l’estructura executiva (Jordi Casas, cap de gabinet de presidència; Benet Maimí, cap de relacions amb les administracions públiques; i Salvador Sedó, cap de desenvolupament sostenible), en les comissions (Fèlix Riera, per la de Cultura) i en altres posicions (com Montserrat Surroca, adscrita a l’àrea de relacions amb administracions públiques).
No obstant, com a president de Foment ha obert joc a totes les formacions polítiques, amb l’excepció de la CUP i Vox. Així, va fitxar com a consellers de presidència a l’exministre Valeriano Gómez (PSOE) i als exdiputats Vicente Martínez-Pujalte (PP), Enrique Lacalle (PP), Carles Campuzano (Convergència), Àlex Sáez (PSC) i Manuel José Silva (Unió). A més, a l’Institut d’Estudis Estratègics hi figuren com a vocals, entre altres, Gemma Ubasart (exdirigent dels comuns), Ricardo Fernández Deu (PP), Felip Puig (exconseller de la Generalitat per Convergència), Jordi Hereu (exalcalde de Barcelona pel PSC) o Javier Villamayor (figura emergent en l’actual aparell del PSC).
Amb l’Institut d’Estudis Estratègics, Foment entra el camp de la reflexió en competència amb el Cercle d’Economia
Amb la intenció de modernitzar la patronal, Sánchez Llibre va impulsar en l’últim mandat l’Institut d’Estudis Estratègics, coordinat per Jordi Alberich, exdirector general del Cercle d’Economia. Amb aquest think tank, Foment entra en el camp de la reflexió estratègica, en el del pensament a llarg termini, uns àmbits en els quals fins ara s’havia mogut el Cercle i no la patronal. Entre Javier Faus, anterior president del Cercle, i Sánchez Lliure han saltat guspires malgrat que han mantingut les formes. I el motiu no era aquest solapament d’activitats, sinó qüestions de sintonia.
En sentit contrari, Foment ha vist com el lobby empresarial Barcelona Global li ha robat protagonisme amb èxits com la Copa Amèrica de Vela, que se celebrarà a Barcelona la tardor de 2024. Curiosament, el nou president del Cercle, Jaume Guardiola, va moure fitxa a l’incorporar a la seva junta el setembre passat, abans de les recents eleccions, a Maite Barrera, nova presidenta de Barcelona Global des del juny.
Sánchez Llibre i Garamendi escenifiquen la distensió en un moment en que ningú a la patronal està per incrementar les tensions internes
Com a president de Foment, Sánchez Llibre també és vicepresident de la CEOE, la gran patronal espanyola que lidera Antonio Garamendi, amb el qual tampoc manté la millor de les relacions segons apunten directius de les dues patronals. Sánchez Llibre assegura que no es presentarà a les eleccions a la presidència de la CEOE previstes per a finals d’any, en les quals, tret d’una sorpresa, Garamendi també serà el candidat únic. Però, a diferència de Sánchez Llibre, al basc porten temps movent-li la cadira.
Les tensions contra Garamendi van arribar al cim el desembre passat arran de la reforma laboral acordada entre el govern de Pedro Sánchez i els sindicats. Dins de la CEOE, la patronal madrilenya CEIM i la catalana Foment es van abstenir, fet que es va interpretar com un vot de càstig a Garamendi per excessiva condescendència amb el govern. En diversos mitjans va aparèixer el nom de Sánchez Llibre com suposat instigador d’una maniobra perquè el madrileny Miguel Garrido aspirés a la presidència, però tot ha quedat en no res. En un moment de crisi econòmica, pendent encara del repartiment dels fons europeus, a la patronal espanyola s’ha optat per ajornar les disputes internes. Per tant, Garamendi renovarà com a president mentre que Sánchez Llibre i Garrido estaran entre els vicepresidents. Per cert, aquestes tensions no impedeixen que Garamedi estigui aquest dilluns en l’acte de proclamació de Sánchez Llibre.
Sánchez Llibre manté oberts els fronts contra Ada Colau: habitatge, mobilitat, urbanisme, ... i, sobretot, per l’aeroport del Prat
A Catalunya, en els últims quatre anys, la principal ase dels cops de Sánchez Llibre ha estat Ada Colau. El president de Foment ha estat proactiu en la crítica cap a la gestió de l’alcaldessa de Barcelona en qüestions com les polítiques d’habitatge, de mobilitat –l’eliminació de l’automòbil del centre de Barcelona–, l’anomenat urbanisme tàctic, la defensa del projecte del museu Hermitage, ... i, sobretot, l’aeroport del Prat.
En el seu segon mandat, Sánchez Llibre mantindrà oberts aquests fronts contra Colau. Després d’insistir-hi, l’alcaldessa el va rebre a l’Ajuntament el 27 d’octubre passat, tres anys després de proclamar-se president de la patronal i una setmana després de la manifestació convocada en defensa del manifest Barcelona és imparable. El van impulsar diverses associacions empresarials que pivoten sobre la plataforma d’eixos comercials Barcelona Oberta i sobre Foment, si bé la patronal no estava entre els signats.
L’enfrontament contra l’Ajuntament s’ha personalitzat en Colau, però no en el primer tinent d’alcalde, el socialista Jaume Collboni, amb el qual ha mantingut una relació més que cordial. Del seu grup municipal també en forma part Units per Avançar.
En el primer punt del seu programa electoral pel període 2022-2026 destaca el retorn de les empreses que, en el context del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, van traslladar la seu social fora de Catalunya. Aquest és un objectiu que Sánchez llibre reconeix que no ha assolit en la primera etapa i, per això, renova el “compromís” conscient que no serà fàcil.