A la taula de Joaquim Jiménez mai no hi pot faltar un tetrabric de caldo natural Aneto. L’estampat de quadres vichy, que recorda les estovalles tradicionals amb el groc com a color principal, l’acompanya des de l’any 2003, quan va incorporar-se a la direcció de vendes de l’empresa. D'això ja fa més de vint anys, i la seva posició com a actual director general és la crònica de la transformació d’una companyia que va estar en perill d’extinció i que avui cou catorze milions de litres de brou l’any. Fundada el 1965 i establerta a Artés el 1974, la firma té arrels al sector de la xarcuteria i l’elaboració de pernils curats. “El negoci del pernil era complicat i tenia poca rendibilitat”, relata Jiménez a VIA Empresa. Entre els anys 2001 i 2002, l’empresa va tocar fons: “Vam estar gairebé a punt de tancar”, recorda.
Amb una olla de 200 litres i la intuïció que podien “fer alguna cosa diferent”, van decidir aprofitar els ossos de pernil que acumulaven a la fàbrica. Sense pols, sense concentrats i sense additius, només ossos i verdures fresques. Amb els anys, Aneto va abandonar el pernil curat per centrar-se en el xup-xup dels seus brous casolans. “Era un producte molt més modern, amb molta més demanda, i això és el que va salvar l’empresa”, reconeix Jiménez. La proposta d’Aneto rau en “fer caldo com el faria una mare o una àvia, però en olles de 3.000 litres”. En un sector dominat pels “cubitos, les verdures deshidratades i el pollastre en pols”, la firma de la comarca del Bages ha optat per replicar la cuina domèstica a escala industrial. “La recepta no té cap secret. El secret és que som dels únics que encara ho fem així”, destaca Jiménez.
Aneto va abandonar el pernil curat per centrar-se en el xup-xup dels seus brous casolans: “Era un producte molt més modern, amb molta demanda, i això és el que va salvar l’empresa”
Aquesta manera de fer, però, té una dificultat afegida: “La indústria de maquinària alimentària està pensada per barrejar polvitos amb aigua”, explica Jiménez. “Per això a Aneto vam haver de dissenyar les nostres pròpies: sis olles exprés fetes a mida, que treballen en tres torns cada dia, de dilluns a divendres cinc dies a la setmana”, assegura el directiu.
L'origen de l'actual estructura d’Aneto es remunta al 1990, quan el grup Nutrexpa va adquirir la fàbrica després que els fills de l'antic propietari decidissin no continuar amb el negoci familiar. Anys més tard, el 2015, Nutrexpa es va escindir en dos grans grups alimentaris: Idilia Foods -propietària de marques com Cola Cao o Nocilla- i Adam Foods. Aquesta darrera és de la família Ventura i integra firmes com Cuétara, Artiach, La Piara o la mateixa Aneto. Dins del grup, l'activitat s'organitza al voltant de tres direccions generals diferenciades: galetes, aliments i caldos i sopes.
Segons Jiménez, aquest repartiment permet a l’empresa operar amb un nivell d'autonomia molt elevat que s'ha mantingut intacte des dels temps de Nutrexpa: “Per què tocar allò que ja funciona? És el que es diu habitualment”, subratlla l'empresari. Aquesta filosofia de gestió, basada en la confiança de la matriu i en la màxima de no alterar els models de negoci que donen bons resultats, ha estat clau també per observar els nous hàbits de consum.
Entre el preu i l’exigència: dos perfils de consumidor
Precisament d’aquests hàbits, Jiménez en fa una clara distinció. D’una banda, “el consumidor que només busca preu i que no vol perdre temps a l’hora d’escollir el producte”. De l’altra, “el consumidor exigent, que vol saber què menja, que mira les etiquetes i que busca un sabor identificable fet amb ingredients reconeixibles”. Aneto es dirigeix a aquest segon grup, “el que vol caldo de veritat”. La planta funciona amb una plantilla d’un centenar de persones, reforçada amb treballadors temporals a la tardor i a l’hivern. El brou de Nadal, per exemple, comença a preparar-se a l’abril, quan rosteixen les carns que després congelen per cuinar-les a partir del mes d’agost.
Avui, la companyia registra 30 milions d'euros de facturació i afronta tres grans reptes: la “dificultat de captar talent jove i perfils tècnics en un entorn rural, la gestió conscient i rigorosa de l'aigua en una comarca on no en sobra, i la resistència davant l'auge de la marca blanca”. “Ens preocupen molt, sobretot l’aigua. Si tinguéssim la fàbrica al costat d’un gran riu, probablement no seria un problema”, lamenta Jiménez.
Avui, la companyia registra 30 milions d'euros de facturació i afronta tres grans reptes: la dificultat de captar talent jove, la gestió de l'aigua i l'auge de la marca blanca
De preocupacions, però, Aneto n’ha superat de més grosses. La pandèmia de la covid-19 va ser un moment molt dur per a la companyia. Tot i que Jiménez afirma que el consum en supermercats va créixer un 25%, mantenir la fàbrica oberta en plena incertesa va ser una autèntica prova de foc. “Hi havia 82 famílies en plantilla que havien viscut el moment en què l’empresa va estar a punt d’abaixar la persiana. Aquest record els va generar un compromís molt bèstia”, reconeix el directiu.
El gust mediterrani d’Aneto travessa fronteres
El mercat estrella d’Aneto es troba als Estats Units. El 2024 van obrir la filial Aneto Natural USA, amb equips de venda subcontractats per regions, i avui ja són presents en 3.000 botigues prèmium. En canvi, països com el Japó no han sentit pas atret el seu paladar pels brous de l’empresa. “No va funcionar, als japonesos no els acaben d’agradar els nostres caldos, ens demanaven que els canviéssim. És cert, però, que l’hàbit de sopes al Japó passa molt pel ramen, molt diferent del que fem nosaltres”, comenta Jiménez. A escala europea, Holanda, el Regne Unit i Alemanya encapçalen les vendes d’Aneto.
Però tant si es ven a Nova York com a Amsterdam, la marca manté intacte el seu segell d'origen. El nom d'Aneto ret homenatge al pic més alt dels Pirineus, una muntanya que el fundador estimava profundament i que simbolitza puresa, força i naturalitat. Més de mig segle després, la companyia no té cap intenció de tocar aquesta essència: “Mai ens hem plantejat canviar-lo”, apunta Jiménez.
Pastanagues imperfectes i segones oportunitats
L’estima per la terra i la naturalitat es tradueix també en una aposta ferma per la sostenibilitat i l'impacte social. Una de les aliances més especials d'Aneto és amb la Cooperativa Mans, establerta a Món Sant Benet, que dona feina a joves en risc d’exclusió social a través de l’agricultura ecològica. La firma els garanteix la compra d'una part important de la collita, incloses aquelles peces que el mercat tradicional descarta per estètica. “Al supermercat les pastanagues acostumen a ser totes de la mateixa mida, però nosaltres no les descartem perquè siguin imperfectes”, sentencia el directiu.
Aquest compromís va més enllà de la compra puntual: quan Aneto projecta un nou llançament, com ara la seva crema de carabassa, avisa la cooperativa amb temps perquè puguin planificar la sembrada amb la seguretat de tenir la venda assegurada. La cooperativa acull els joves un màxim de dos anys per oferir-los disciplina i hàbits de treball abans de fer el salt al mercat laboral. Alhora, Aneto obre les portes de bat a bat als qui volen continuar el seu camí a la fàbrica. Avui, dos d'aquests joves ja operen les olles i les línies d'envasatge de la companyia. “No té res a veure amb obtenir beneficis immediats, però és una d'aquelles coses que et fan sentir especialment orgullós”, conclou Jiménez.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat