Poques paraules han guanyat tanta força amb el pas dels anys com “habitatge”. És un debat que no descansa i una preocupació que travessa edats, barris i realitats. Tot apunta que aquest 2026, lluny de desinflar-se, tornarà a ocupar el centre de l’agenda pública. Amb aquest teló de fons s’enceta la nova temporada de L’empresa al dia, el pòdcast de VIA Empresa, que posa el focus en un sector que, entre expectatives i urgències, continua a la recerca de respostes i solucions. Anna Gener, consellera delegada de Savills Barcelona, ha inaugurat el primer episodi de l’any.
Però abans d’endinsar-se en el diagnòstic immobiliari, Gener ha acceptat amb molt de gust compartir una altra de les seves passions: la bellesa. L’entrevistada ha publicat recentment Sobre la bellesa. Apunts d’art, arquitectura i ciutats, un llibre que, més que una obra tècnica, és una invitació a mirar les ciutats, les seves façanes, els espais i la manera com els habitem.
Entre les pàgines del volum hi ha un episodi que en Carlos Rojas, conductor del pòdcast i adjunt a direcció d’aquest diari, destaca especialment: el moment en què Gener descobreix la seva vocació personal a l’últim pis de la Torre Glòries, davant d’una vista que, explica, li va obrir una nova manera d’entendre la ciutat. Aquell instant -i l’obra que va néixer a posteriori-, va prendre forma a partir d’un “clic” interior, d’anys de lectures, converses i reflexions: “Vaig sentir la necessitat de posar negre sobre blanc”, reconeix l'autora.
El recent llibre de Gener és una “carta d’amor a Barcelona” i un recordatori que les ciutats que no estan connectades amb la seva història, les seves capes i els seus patrons corren el risc de perdre rellevància
Escriure’l, apunta, va suposar un repte tant exigent com íntim: trobar temps i silenci, aquella “pau mental” que permet endreçar tot allò que fa temps que madura. Recorda els divendres al vespre com un retrobament: “Com si em retrobés amb un amor”, assenyala. De fet, el manuscrit és també una “carta d’amor a Barcelona”. Gener defensa que les ciutats que no estan connectades amb la seva història, les seves capes i els seus patrons corren el risc de confondre’s i de perdre rellevància. Reivindica el modernisme, la diversitat arquitectònica i la relació amb el Mediterrani com a elements que han configurat la identitat de la ciutat i que encara avui expliquen la seva energia creativa i emprenedora.
La gestió de l’habitatge, “un gran fracàs col·lectiu”
Quan parla d’habitatge, Gener no busca eufemismes: “Estem davant d’un gran fracàs col·lectiu”, assegura taxativa. Les dades ho corroboren. El 2025, l’habitatge ja va ser la gran preocupació de bona part dels catalans i catalanes. A finals de desembre passat, gairebé el 33% dels barcelonins va esmentar l'accés a l'habitatge com el seu principal problema, una xifra vuit punts més elevada que l'indicador sis mesos abans.
El problema, segons Gener, rau en el fet que “la producció requereix més temps que el cicle polític”. Per aquest motiu, la consellera delegada de Savills Barcelona alerta que “correm el risc que es parli més de mesures cosmètiques que de producció d’habitatge”.
“Catalunya necessitaria entre 25.000 i 30.000 habitatges nous l’any, però el 2025 només se’n van produir uns 9.000”, lamenta Gener. “Estem generant un dèficit que s’acumula any rere any”, adverteix. I aquest desajust és el que explica bona part de la tensió actual: una demanda que creix, una oferta que no acompanya i un mercat que es va estrenyent fins a límits insostenibles.
L’ICF, Casa 47 i la bonificació fiscal de l’IRPF
Les mesures anunciades per facilitar l’accés a l’habitatge han generat expectatives diverses, però Gener no dubta quan afirma que “cap d’elles, per si sola, resoldrà el problema de fons”. L’aprovació per part de l’Institut Català de Finances (ICF) dels 1.295 préstecs d’emancipació per la compra d’habitatge, per exemple, representen un alleujament per a moltes famílies que no poden assumir l’entrada inicial d’un habitatge. Tot i així, Gener recorda que aquest ajut té una contrapartida important: els pisos adquirits amb aquest finançament passen a ser habitatges protegits.
Això, explica, té implicacions importants. El primer habitatge acostuma a ocupar només una etapa vital, i és habitual que, amb el temps, les circumstàncies personals canviïn: “l’arribada de fills, una millora dels ingressos o la necessitat d’un espai més gran”, enumera Gener. En aquests casos, la via més habitual per accedir a un segon habitatge és vendre el primer. Però els pisos adquirits amb el préstec de l’ICF no es podran vendre a preu de mercat, sinó a un preu protegit, inferior. “Això vol dir que tindran menys palanca per accedir al següent habitatge”, matisa. I el mateix passa en cas d’herència: els descendents rebran un immoble amb preu limitat, no un actiu de valor lliure.
Pel que fa a Casa 47, la nova entitat estatal que gestionarà el parc públic d’habitatge -hereva de l’antiga Cepes-, Gener en destaca d’entrada el nom, que considera especialment encertat perquè remet a l’article 47 de la Constitució, el que reconeix el dret a l’habitatge. També celebra la voluntat d’ampliar el lloguer assequible i la inversió prevista de 13.000 milions d’euros en deu anys, amb contractes que poden arribar fins als 75 anys, però adverteix que l’impacte que tindrà a l’hora de frenar els preus de l’habitatge “serà nul”.
La majoria dels habitatges que nodreixen el programa provenen de la Sareb, i els pisos més sol·licitats ja fa anys que es van vendre. El parc que queda es concentra sobretot en zones amb poca pressió residencial, “lluny de les grans conurbacions urbanes”, puntualitza l’entrevistada. “L’efecte sobre ciutats tensionades com Barcelona o Madrid serà molt baix”, afegeix.
Gener: "Sembla que el privat que lloga un habitatge en propietat ja directament se l’està titllant d’especulador”
La tercera mesura que ha centrat l’atenció mediàtica en aquesta arrencada d’any és la bonificació del 100% de l’IRPF als propietaris que no apugin els lloguers, una iniciativa que tampoc no convenç Gener. Considera que el seu impacte serà escàs perquè els incentius per mantenir un pis al mercat “continuen sent insuficients” i “molts propietaris ja han optat per retirar els seus habitatges”. Una deducció fiscal, afirma, no revertirà aquesta tendència.
I aquí fa una reflexió: “Perquè hi hagi lloguer, algú ha de ser propietari, sigui en el sector públic o el privat”, explica. “I si el sector públic no té capacitat per generar parc allà on es concentra la demanda, el privat que posa habitatges al mercat d’alguna manera està col·laborant a solucionar aquest accés a l’habitatge”, detalla. “Però sembla que el privat que lloga un habitatge en propietat ja directament se l’està titllant d’especulador”, apunta.
Oficines i mobilitat, els dos engranatges d'una ciutat productiva
La conversa deriva cap a un àmbit que, segons Gener, condiciona tant l’habitatge com l’activitat econòmica: la mobilitat metropolitana i, especialment, el paper de Rodalies. El titular més ressonat que també va defensar en una trobada al Col·legi d’Economistes és que "Fins que Rodalies no funcioni correctament, no resoldrem el problema de l'habitatge a Catalunya". "Barcelona ja no depèn només del seu propi terme municipal", assenyala. "Els dos grans sòls que té en marxa, la Marina del Prat Vermell i el Besòs acabaran generant habitatge, però la ciutat necessita pensar-se en un àmbit molt més ampli", apunta.
Gener: "Barcelona i Madrid lideren la presencialitat a Europa, i això és un símptoma molt positiu, perquè efectivament es requereixen espais on treballar en equip"
"L’interessant de viure en aquests entorns és que puguis tenir accés al lloc de treball de manera eficient, presencial i segura”, resumeix. Per això insisteix que la mobilitat és tan estructural com l’habitatge: sense una xarxa ferroviària fiable, la pressió sobre la ciutat comtal es manté i les alternatives territorials perden sentit. “Fins que no ho resolguem -i sembla que ara anem pel bon camí- no podrem dir que estem donant una solució real al problema de l’habitatge”, conclou.
Però el diagnòstic condueix directament cap a un altre element clau de la competitivitat metropolitana: el mercat d’oficines. Tal com avançava la periodista Ana M. González a la píndola informativa, aquest segment viu un moment dolç, però delicat. Gener recorda que "Barcelona i Madrid lideren la presencialitat a Europa", un fenomen que atribueix al model urbà de ciutats compactes. “És un símptoma molt positiu, perquè efectivament es requereixen espais on treballar en equip”, assenyala.
Aquest bon comportament de l’usuari ha afavorit que el món inversor torni a mirar el sector amb confiança. “No estem encara a nivells precovid i hi ha una certa cautela, però el moviment és clar”, explica. Des de Savills, detalla, han tancat operacions com les seus del Grup Planeta i Nestlé, i n’hi ha moltes altres en marxa que es concretaran en els pròxims mesos.
En el tram final de l'entrevista, quan les preguntes ràpides obliguen a sintetitzar el que sovint és complex, Gener es mostra convençuda que el mercat de l’habitatge no és un trencaclosques irresoluble, però sí un repte que exigeix entendre’n els engranatges tècnics i assumir que només avançarà si el sector públic i el privat treballen de bracet. Si encara no s’ha desencallat del tot, diu, no és per manca de diagnòstic, sinó perquè cal donar més veu als qui en saben: tècnics solvents, experiències que han funcionat i processos que requereixen temps. En aquest escenari, defensa instruments com els préstecs de l’ICF i admet que assolir els 50.000 pisos públics en cinc anys és una fita “molt difícil” si no s’activa tota la maquinària privada.
Quan mira endavant, creu que la capital catalana serà més o menys vella d’aquí a deu anys segons el que fem avui. No parla d’edat demogràfica, sinó d’estètica urbana, de respecte pel patrimoni, de neteja, de seguretat i de la línia fina que separa una ciutat viva d’una ciutat que comença a decaure. El 2026, pronostica, l’habitatge ocuparà el centre de tots els debats -"i aquesta és la bona i la mala notícia alhora", diu entre riures. La bona, perquè és on hi ha les oportunitats de progrés; la dolenta, perquè el soroll polític pot tornar a tapar les veus tècniques i acadèmiques "que el sector necessita escoltar". El residencial serà l’estrella de l’any, insisteix, i és allà on caldrà posar els esforços si es vol transformar de debò el futur urbà del país.