Si la 39a Reunió del Cercle d'Economia, la sortida a Borsa de Puig o la 3a Lliga de Campions guanyada pel Barça Femení, han estat les protagonistes del mes de maig en clau positiva, hi ha qui ha ocupat nombrosos titulars, però per un altre motiu. Es tracta de tres estudiants de màster i posteriors fundadors d'Holaluz que buscaven conquistar el client que "odiava les companyies energètiques" i que, durant l'últim mes, estan vivint una crisi de difícil solució. L'empresa catalana, nascuda el 2010 i centrada en la comercialització de l'electricitat i la instal·lació de plaques fotovoltaiques d'autoconsum, s'ha vist colpejada per la caiguda de preus de l'energia i la desacceleració de la demanda d'instal·lacions fotovoltaiques. El resultat? Pèrdues de 26 milions d'euros el 2023, ERTO de 200 treballadors (30% de la plantilla) i, recentment, se suma una allau de reclamacions de clients, amb problemes per la seva "tarifa justa" i retards en el pagament d'excedents d'autoconsum.
Com s'ha arribat fins aquí? Ja ho explicàvem fa quinze dies a la "primera part del serial", amb l'‘annus horribilis’ d'Holaluz: de l'èxit de tres companys d'estudis a un desenllaç incert. Amb una cursa a contrarellotge, la companyia que presideix Carlota Pi fa setmanes que busca una injecció de capital de la Generalitat de Catalunya a través de l’Institut Català de Finances (ICF) i que s’està “plantejant deixar 10 milions d’euros amb garanties de funcionament”. També n’han sol·licitat un altre de 3 milions a Avançsa -hòlding empresarial de la Generalitat-, un préstec convertible amb diverses oficines de gestió de patrimonis familiars (family offices) catalanes per uns altres 2 milions i una línia de crèdit sobre el valor de la companyia (equity line) de fins a 6 milions d'euros. També estan parlant per refinançar el deute i donar més temps per negociar els tipus d’interès. Recentment, Holaluz també ha obert la porta a l'entrada d'un soci industrial.
Holaluz aflora més de 1.600 queixes el 2023, majoritàriament vinculades a problemes amb la "tarifa justa" i retards en el pagament d'excedents d'autoconsum
En aquests moments, que es podrien qualificar de "segon capítol" del serial, les pressions segueixen augmentant i durant els últims dies, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha obert un nou expedient sancionador a la companyia, per l'impagament de les taxes elèctriques. En concret, tenen a veure amb "els peatges que des d'Holaluz han continuat recaptant amb les factures dels clients". La multinacional Iberdrola ha promogut la denúncia i això ha comportat una investigació sobre "l'incompliment de les obligacions del sistema tarifari". A això, se li ha de sumar que el grup continua caient a Borsa i ja val gairebé el mateix que els diners que demana com a ajuda.
Cal destacar que, a més, el Mercat Alternatiu Borsari (MAB) va arribar a suspendre la cotització d'Holaluz fins que l'empresa lliurés l'auditoria dels comptes. La companyia va assegurar que el retard es devia “a tràmits addicionals” de l'auditor després que dos consellers hi votessin en contra. Posteriorment, una vegada que l'organització va presentar la documentació requerida, el MAB va decidir aixecar la suspensió. Durant els últims mesos han tingut una allau de reclamacions per part dels clients. La comercialitzadora aflora més de 1.600 queixes el 2023, majoritàriament vinculades a problemes amb la seva "tarifa justa" i retards en el pagament d'excedents d'autoconsum.
Els problemes de tarifació són habituals en la comercialització elèctrica de moltes companyies perquè el 70% dels consumidors no saben diferenciar un mercat lliure d'un mercat regulat i pels "ajustats marges comercials". Pel que fa a la "tarifa justa" d'Holaluz, es tracta d'una tarifa mensual fixa individualitzada en funció de les previsions de consum del client. Al final de l'any, l'empresa recalcula la quota sobre la base del consum real i, si el client n'ha pagat més, l'empresa li torna la diferència. El problema és que molts usuaris no van ser conscients del transvasament a aquesta tarifa durant el 2023 i altres ignoraven que havien de romandre 12 mesos a l'empresa per cobrar el diferencial.
El Mercat Alternatiu Borsari (MAB) va arribar a suspendre la cotització d'Holaluz fins que l'empresa lliurés l'auditoria dels comptes
Tot i la intensitat del mes de maig, caldrà estar atents a les diverses decisions que es puguin prendre des de la companyia durant el mes de juny. Tot i les circumstàncies, diversos experts apunten que la cartera de clients d'Holaluz continua sent rendible si es "gestiona d'una manera eficient". Sostenen així que és la part de la comercialització la que ha mantingut dempeus l'empresa després del sobredimensionament de l'àrea d'autoconsum domèstic. La societat compta amb més de 335.000 contractes d'electricitat (un client pot tenir més d'un contracte) i asseguren que el primer trimestre d'aquest any ha aconseguit les millors xifres en retenció de clients en un primer trimestre des del 2021.
Moviments a la cúpula?
Molts experts en comunicació apunten que el principal error en la comunicació d'Holaluz en aquesta etapa és el silenci.
Segons algunes filtracions a diversos mitjans de comunicació, alguns fons d'accionistes de la companyia demanaven canvis a la cúpula, com per exemple una destitució de la presidenta d'Holaluz, Carlota Pi, per imposar textualment "disciplina financera" o un "gestor que salvi els mobles". Molts experts en comunicació expliquen a Dircom que el principal error en la comunicació d'Holaluz en aquesta etapa és, el silenci. I encara més, tenint en compte que la companyia ha destacat des dels seus inicis per la seva alta exposició, liderada per Pi, la seva CEO.
De moment, Holaluz vol enviar missatges positius i assegura a l'informe trimestral que va començar el 2024 amb una estructura més eficient i continua amb l'execució de reducció de costos a tots els nivells.
Solarprofit i Umbrella Solar, també en dificultats
La crisi energètica viscuda el 2021 i el 2022 va provocar un augment de preus de l'electricitat i, com a conseqüència, moltes companyies com ara Holaluz, Solarprofit i Umbrella Solar es van llançar en la instal·lació de plaques fotovoltaiques d'autoconsum, amb més inversió i nous treballadors. Tal com analitzava l'economista i experta en energia, Mar Reguant, en una entrevista a VIA Empresa, al 'boom' de plaques solars s'hi ha de sumar els "fons Next Generation" i com van "subvencionar moltes llars, tot i que malauradament s'han acabat". "De fet, si implantaves plaques solars, en poc més de tres anys et sortia gratis i tenies activitat energètica gairebé gratuïta", apuntava Reguant. L'economista ho definia com el "típic" problema de boom i que succeeix a moltes altres organitzacions". I una recomanació: "Pot ser que Holaluz i Solarprofit al final no desapareguin, però sí que s'han de replantejar el seu model de negoci".
Reguant (economista): "Pot ser que Holaluz i Solarprofit al final no desapareguin, però sí que s'han de replantejar el seu model de negoci"
En aquests moments SolarProfit ha registrat unes pèrdues de 36 milions d'euros davant dels guanys de 977.000 euros del 2022. El grup es troba en preconcurs d'acreditors i està suspès de cotització des del passat 30 d'abril mentre s'esperava que comuniquessin els seus comptes. Respecte a Umbrella Solar ha perdut 6,1 milions d'euros, davant de les pèrdues de 371.518 euros de l'exercici anterior.