Mar Reguant (Súria, 1984) és llicenciada en Economia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i doctora en Economia pel Massachusetts Institute of Technology (MIT). Professora d’investigació ICREA a l'Institut d'Anàlisi Econòmica (IAE-CSIC), i professora associada a la Barcelona School of Economics (BSE) i a la Northwestern University, és una apassionada del camp de l'economia de l'energia i la lluita contra el canvi climàtic. Recentment ha estat guardonada amb el 34è Premi Nacional de Recerca al Talent Jove, atorgat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i pel Govern de la Generalitat. Rep a VIA Empresa per videotrucada des dels Estats Units i no es deixa cap tema per abordar: des de l'impacte de la sequera, els "deures per fer" de la transició energètica, l'’annus horribilis’ d'Holaluz i previsions a 10 anys vista. I un toc d'atenció: "cal posar-nos les piles".
Apassionada de l'economia de l'energia amb llarg recorregut professional a Catalunya, Europa, els Estats Units i arreu del món. I, recentment, guardonada com a millor talent jove de recerca al nostre país. Quina és la seva carta de presentació i el seu dia a dia?
Com definir-me? Aquesta és una bona pregunta. Vaig néixer a Súria i, definitivament, els meus orígens a la comarca del Bages m’han marcat molt. Sempre he tingut consciència de la importància del medi ambient, els recursos limitats que té i gaudeixo molt de la natura. Per exemple, des de ben petita amb la meva germana vam innovar i vam crear les primeres papereres de reciclatge de l'escola perquè encara no es reciclava en el meu centre educatiu. De fet, des de sempre m'ha apassionat l'economia, la recerca i he fet del meu hobby la meva professió, com ara resoldre els enigmes de la investigació i veure el mètode aplicat. M'encanta la meva feina i es nota (somriu).
Amb 22 anys vaig començar un doctorat i des de llavors que em dedico a la investigació. El meu dia a dia és variat, ja que visc un trimestre als Estats Units a causa de la meva activitat acadèmica a la Northwestern University, al nord de Chicago, i la resta del temps m'instal·lo a Catalunya. Preparo informes, assessoro organitzacions, empreses i acompanyo diversos estudiants amb les seves investigacions.
Imagino que com a experta en energia, li deuen demanar “solucions màgiques" per la situació d'emergència climàtica a Catalunya. Possiblement, la sequera és la paraula de l'any i la gran preocupació pels catalans, segons detallava fa unes setmanes el Col·legi d'Economistes. Cap a on anem? Estem a tocar de l'estiu amb temperatures rècord.
M'angoixa el panorama que ve i també la inacció dels governants del país. És veritat que últimament ha plogut més a Catalunya, però no és suficient. I ho dic per experiència, ja que he viscut a Califòrnia on han tingut diversos períodes de sequera ininterromputs. Vindrà un estiu que haurem d'estar preparats pels possibles focs. Una situació que em recorda als anys 90, quan era petita i vivia al Bages, els incendis ho van arrasar gairebé tot. Actualment, si veus les dades i les previsions és “per espantar-se”.
“L'egoisme i individualisme no succeeix només a Catalunya, sinó en general”
Definitivament, no ens podem relaxar i si no plou durant la tardor del 2024, tornarem a estar igual d'aquí a un any. L'emergència existeix i hem de tenir discussions difícils sobre quina quantitat d'aigua podem consumir. És a dir, si no en podem consumir, quines mesures prendrem, on dessalarem i a quin cost. I, sobretot, les discussions difícils és millor tenir-les quan no estàs amb l'aigua al coll. Em recorda el cas de la guerra d'Ucraïna i la posterior crisi energètica, quan es podia haver previst abans i no a l'últim moment a correcuita.
Estem conscienciats els catalans del que significa la sequera? Sorprèn que hi hagi el "turisme de sequera" a llocs com el Pantà de Sau, el gran pluviòmetre de Catalunya.
Som molt frívols amb situacions d'aquestes característiques, com també amb la lluita contra el canvi climàtic. La majoria de la població és conscient que no plou i que no hi ha aigua. Però a l'hora de prendre decisions personals, molts d'ells volen continuar regant el jardí i omplint la piscina i fer el que els doni la gana.
"Hi ha pisos de la perifèria de Barcelona en els quals, si arribem als 45 graus -temperatures similars a Marràqueix- no s'hi podrà viure"
L'egoisme i individualisme no succeeix només a Catalunya, sinó en general. Quan va començar la invasió a Ucraïna i, com a conseqüència la posterior crisi energètica, es va demanar a la població no posar la calefacció un grau més alt i semblava la fi del món.
Per què no hem complert els deures de la transició energètica a Catalunya? L'he llegit en diversos articles d'opinió, que és necessari un pacte valent i que es recuperi el temps perdut en matèria d'emergència climàtica. Podria detallar-ho més?
A Catalunya estem a la cua de la transició energètica, però d'una manera inexplicable. Estem a la cua en un lloc on les renovables funcionen molt bé perquè tenim bons recursos solars -un gran avantatge respecte d'Europa-, tot i que no tenim gaire vent o només al nord-est del territori. Per una banda, sí que s'ha avançat amb la implementació de panells solars, però sembla que només els utilitzen les llars amb grans ingressos. Evidentment, les traves administratives, la paperassa i el rebuig social no ajuden. Encara més, el rebuig social a algunes energies renovables és un fenomen únic a Catalunya. Els partits ecologistes de la majoria dels governs europeus es mostren favorables a les renovables, mentre que aquí no hi ha gairebé cap partit polític que adopti aquest discurs.
També ha format part del grup assessor del govern francès d'Emmanuel Macron sobre el canvi climàtic. A França, estan millors que nosaltres?
Ens assemblem molt als francesos en el sentit que també hi ha un cert rebuig a les renovables. "No al meu pati", diuen molts d'ells. En canvi, el que és molt inspirador de França té a veure amb París i com han canviat la mobilitat i l'arbrat dins de la capital. A Barcelona s'ha intentat accions similars i hi ha molt rebuig. Tot i que és graciós que els comerciants que van portar als jutjats les superilles i eixos verds del govern d'Ada Colau, ara se'n penedeixin.
“A Catalunya estem a la cua de la transició energètica, però d'una manera inexplicable”
De fet, el carrer Consell de Cent de Barcelona -amb una remodelació promoguda per l'equip de Colau després d'anys amb diversitat d'opinions- és el desè amb més personalitat del món, segons el rànquing The 30 coolest streets in the world que ha elaborat un grup d'experts de la revista Time Out London. La publicació destaca la seva pacificació i assegura que des d'aleshores "passejar per l'Eixample ja no és una mala passada", tal com vam publicar a VIA Empresa.
Està demostrat científicament que si fas espai pels vianants, els comerços se'n beneficiaran. De fet, se'n beneficia gairebé tothom. Aquesta circumstància em recorda el cas dels fumadors i quan el 2011 es va prohibir que fumessin a dins de locals tancats. Hi va haver una gran polèmica, però amb el pas del temps, ho van acceptar i quin canvi, de debò. Potser a les noves generacions els sorprendria saber com d'implantat estava el tabac en el dia a dia i també com es fumava a dins d'oficines i redaccions de diaris.
Evidentment, si et diuen que facis servir menys aigua, no li agradarà a ningú. Ni tampoc que t'hagis de dutxar amb un minut. Però, com la mobilitat, és una transformació molt més beneficiosa. La gent s'ho pren com un atac molt individual, i no és així.
M'agradaria aterrar el cas d'Holaluz i el seu 'annus horribilis' que tantes portades ha ocupat últimament. Recentment, hem vist companyies com Holaluz a qui no els està funcionant el negoci i han hagut de fer un ERTO o buscar noves opcions de finançament. El mateix ha succeït amb Solarprofit. A què es deu? No eren la revolució de l'energia verda?
L’èxit de companyies com Holaluz i Solarprofit es deu a l’auge del sector de l’energia solar fa anys i com les plaques solars eren molt barates. A més, van aparèixer els fons Next Generation, que van subvencionar moltes llars i que, malauradament per alguns, s’han acabat. De fet, si implantaves plaques solars, en poc més de tres anys et sortia gratis i tenies activitat energètica gairebé gratuïta. Durant els últims anys la demanda de plaques va augmentar i es van necessitar molts recursos, com ara més treballadors i material, mentre que ara ha tornat al seu volum originari. Ho definiria com el "típic problema" de boom i que també succeeix a moltes altres organitzacions i a altres sectors. Pot ser que Holaluz i Solarprofit al final no desapareguin, però sí que s'han de replantejar el seu model de negoci. Ha canviat el ritme d'implementació de les plaques solars.
“Les traves administratives, la paperassa i el rebuig social no ajuden en la transició energètica catalana”
O, fins i tot, hem assolit un fet insòlit com és el cas dels preus negatius de l'electricitat, com apuntava el catedràtic en economia Oriol Amat.
Preocupa que hi hagi preus zero o negatius perquè significa que estàs "llançant electricitat". Com a fet puntual no és negatiu, ja que si tens plaques solars pot ser que a vegades en sobri, però si succeeix sistemàticament, és que alguna cosa falla. A Califòrnia també van tenir un boom similar, van néixer diverses empreses que van acabar en fallida, però s'han "posat les piles" i han creat bateries per aprofitar l'energia solar durant la nit. A Catalunya ho hem de començar a valorar pel cas de les dessanalitzadores i l'ús d'energia que requereix, perquè les necessitem 24 hores en funcionament.
Eleccions catalanes, dificultat per conformar govern. Projectes que ballen. Què li demanes al nou govern en matèria energètica?
Necessitem desencallar l’aposta per les energies renovables i fer-ho amb urgència i diligència. I, sobretot, abordar els termes d'adaptació: com treballem les altes temperatures en l'àmbit educatiu o els edificis públics? Què fem amb les llars més desafavorides? La temperatura i els graus augmenten amb el pas dels anys... i llavors hi ha pisos de la perifèria de Barcelona en els quals, si arribem als 45 graus -temperatures similars a Marràqueix- no s'hi podrà viure.
“Evidentment, si et diuen que facis servir menys aigua, no li agradarà a ningú”
Hi ha una part "molt glamurosa" de treballar amb la transformació energètica, però cal invertir recursos en preparar-nos. Vindrà més sequera, altes temperatures i ho haurem de preveure. I pensar amb la gestió dels boscos, sovint oblidats, que no es poden adaptar a aquestes elevades temperatures.
Una última predicció: com desitjaria veure Catalunya en 10 anys?
Més preparats, conscienciats i amb sentit de conjunt i comunitat.