1.300 milions d’euros. Aquesta és la xifra que el 2027 AstraZeneca haurà invertit en el seu hub global de Barcelona des de la seva arribada el 2023. Una dada rècord dins de les múltiples inversions estrangeres rebudes al Principat que, a tall de comparació, gairebé iguala els 1.500 milions d’euros que la indústria farmacèutica de tot l’Estat va invertir en R+D durant el 2024, segons xifres de Farmaindustria.
Una aposta que aquest dilluns s’ha revalidat amb la inauguració de la nova seu del hub d’AstraZeneca a la capital catalana, ubicat en un històric edifici Estel que, després de gairebé vint anys d’inactivitat, va estrenar-se el passat mes de juny després de ser renovat per Bain Capital i FREO Group. “Avui celebrem que Barcelona i Espanya poden ocupar un lloc destacat en el món de les ciències de la vida”, s’ha congratulat el president d’AstraZeneca a l’estat espanyol, Rick R. Suárez.
Les noves oficines d’AstraZeneca a Barcelona ocupen un total de 30.000 metres quadrats dels 50.000 que té l’edifici, cosa que representen les plantes de la cinquena a la tretzena i que són l’espai de treball dels prop de 1.600 professionals que l’empresa ja té avui a la ciutat. 540 d’ells s’han incorporat durant el 2024, any en què la companyia va invertir un total de 257,6 milions d’euros.
Perquè sí, les noves oficines s’inauguren avui, però el hub ja fa dos anys que està en marxa i, més enllà dels sis centres estratègics que AstraZeneca té arreu del món, el de Barcelona és el més important dels deu hubs globals de la farmacèutica a escala internacional. En particular, les instal·lacions s’especialitzen a desenvolupar tractaments en àrees d’alt impacte, com l’oncologia, les malalties rares, les vacunes o les immunoteràpies, a les quals s’acosta a través de tecnologies disruptives com la genòmica, la medicina de precisió o la intel·ligència artificial.
En aquests moments, el centre té en marxa un total de 387 projectes d’R+D i més de 190 assajos clínics, dels quals un 39% es troben en fases primerenques i el 61%, en fases més avançades. El càncer, principal causa de mort a l’Estat, és el protagonista del 60% dels assajos, seguits per l’àrea cardiovascular (13%) i la respiratòria (10%). Unes proves que tenen un objectiu clar i definit: assolir els 20 nous medicaments llançats abans de 2030.
El 'hub' global d'AstraZeneca a Barcelona té en marxa 387 projectes d'R+D i més de 190 assajos clínics, el 60% en l'àmbit oncològic
L’equip de professionals també és un dels punts clau de la consolidació d’AstraZeneca a Barcelona. Dels 1.600 treballadors que aplega des d’ara mateix l’edifici Estel, un 58% de l’equip està format per dones, les quals també ocupen el 50% de l’equip de direcció. A més, un 27% és de procedència estrangera, provinents de 62 nacionalitats, mentre que una altra fracció són professionals nacionals que treballaven en altres països, però que han estat repatriats al hub.
Un d'ells és Gonzalo de Miquel, qui el 2021 era vicepresident global de malalties respiratòries i immunologia d'AstraZeneca. De Miquel va ser l'encarregat de posar en marxa la primera incursió de l'empresa britànica a Barcelona, que va arribar primerament amb un hub especialitzat en malalties rares sota la marca d'Alexion, companyia especialitzada en aquest àmbit que va ser adquirida pel grup el 2021. “Em van donar dos anys per muntar un equip de 100 persones dedicades a la investigació, i ningú confiava que fos possible. Però gràcies a l’ecosistema de Barcelona, el llegat d’empreses biofarmacèutiques i la xarxa d’hospitals i de centres d’investigació, els vam reclutar en menys d’un any”, recorda l'actual vicepresident d'Alexion. Davant d’aquesta situació, l’equip va continuar augmentant més i més, fins que quan ja es tenia un equip de 250 persones, AstraZeneca va prendre la “decisió encertada” de fer “el pas definitiu” i anunciar un hub global que anava molt més enllà de les malalties rares, a les quals encara s’hi dediquen unes 400 persones a Barcelona.
Una altra de les companyies de dins del grup AstraZeneca que operen des de Barcelona és Evinova, una empresa dedicada a desenvolupar solucions tecnològiques per a assajos clínics. “A Barcelona tenim talent, grans llocs d’investigació i també la presència de moltes companyies farmacèutiques”, ha subratllat el director global d’Evinova, Pau Almuni. “Parlant amb tots ells entenem millor quines necessitats tenen, i després ho exportem a escala global”, ha explicat.
Celebració unànime amb una mirada estelar
Totes aquestes xifres han estat celebrades per les autoritats polítiques, representades a escala municipal, catalana i espanyola. “Avui és un dia feliç” ha dictaminat l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. “Ho és per la ciutat de Barcelona, ho és per AstraZeneca Espanya i ho és per aquells que creiem en la ciència i en què la salut és un bé públic a protegir i potenciar”. En la mateixa línia s’ha expressat la ministra de Sanitat del govern espanyol, Mónica García, qui ha recorregut als jocs de paraules -difícil no fer-ho- per desitjar que el nou hub d’AstraZeneca a Barcelona sigui “la nova estrella que ens guiï cap a una Europa més forta”.
Illa: “Catalunya és avui una de les regions líders en ciències de la salut i de la vida”
No s’hi ha estat tampoc el president de la Generalitat, Salvador Illa: “Mirar els estels ens ha donat molts avançaments científics. Fer volar un estel és un joc de la nostra infància. Us animo que treballeu amb la mirada als estels i sense perdre la mirada de nen”. Més enllà del desig, Illa ha agraït l'aposta d'AstraZeneca per Catalunya, “una de les empreses de salut més importants del món”, per la qual van tenir “una dura competència mundial” i que actua com “la millor manera de promocionar” la recentment presentada estratègia de captació d'inversions estrangeres del Govern, liderada per Acció.
Anant encara més enllà, el president de la Generalitat ha assegurat que “Catalunya és avui una de les regions líders en ciències de la salut i de la vida”, una sentència fonamentada en les xifres de Biocat: 1.500 empreses que van aixecar 347 milions d’euros el 2024 i que ja representa el 7,6% del PIB. “Catalunya tria ciència. Pot semblar obvi, però en el món actual us asseguro que no ho és. Triem ciència pel bé de les persones i pel bé comú”, ha reblat.