Les aventures de Tintín al Planeta Lara

A mitjans del mes d’octubre es va fer públic que el grup Planeta estava en converses amb l’editorial Joventut per tal d’incorporar-la a la seva cartera de participades. Només tres setmanes més tard s’ha sabut que l’acord ja era total i que Joventut seguiria el camí de molts altres segells catalans passant a formar part del gegant de la família Lara. La via de creixement no orgànic de Planeta és una porta que sempre és oberta, de manera que amb certa freqüència veiem noves incorporacions al catàleg. Fins a l’adquisició de Joventut, la darrera compra del grup dels Lara havia estat Edicions del Periscopi, possiblement la més emblemàtica de les editorials independents que publiquen en llengua catalana. Aquesta rellevància va desembocar en què el món cultural català quedés en shock per l’operació. Les reaccions de perplexitat d’aquell moment només es poden entendre si es té en compte que el sector de la cultura d’aquest país acostuma a viure ben lluny de les lògiques del compte de resultats i massa a prop de les ajudes públiques que reguen el seu jardí de manera abundant.

Però centrem-nos en el que ens ocupa, que és que a partir d’ara Tintín viurà al 662 de la Diagonal de Barcelona. La nota de premsa del comprador recorda que Joventut acredita una llarga trajectòria en l’àmbit infantil i juvenil, i afirma que l’acord de compravenda té per objectiu preservar i potenciar el llegat literari de la firma adquirida, que ara disposarà d’una gran passarel·la cap al mercat llatinoamericà. El director general de Joventut en el moment de l’operació era Lluís Zendrera, membre de la tercera generació familiar.

A partir d’ara, Tintín viurà al 662 de la Diagonal de Barcelona

Per conèixer els orígens d’aquesta editorial cal viatjar fins al 1923, quan l’impressor Juli Gibert Mateus i diversos accionistes més van donar suport a Josep Zendrera Fecha en el projecte de crear un nou segell inicialment destinat a la novel·la rosa. En paral·lel, els impulsors van fundar també Edita (llibre de luxe) i Mentora (en llengua catalana). Una dècada més tard, van enfocar-se en el western i, tot i que no van ser els primers a l’Estat a impulsar aquest gènere, van aconseguir una gran repercussió gràcies a la publicació dels títols del nord-americà Zane Grey.

Durant la Guerra Civil, l’empresa va ser col·lectivitzada, però Zendrera va rebre la confiança dels seus treballadors per continuar al capdavant del negoci. Un cop finalitzat el conflicte bèl·lic, la filla del fundador, Concepción, va encetar la seva carrera professional a l’editorial on més tard va assumir les responsabilitats de la vertical de negoci corresponent a literatura infantil i juvenil, una branca que amb els anys resultaria medul·lar en el compte d’explotació. La seva presència va ser clau perquè, el 1956, el segell familiar aconseguís els drets per editar les aventures de Tintín a tot l’estat espanyol.

A la decisió dels belgues de Casterman de triar Joventut per desembarcar a la Península, hi va tenir a molt a veure l’opinió de Georges Remy, Hergé, creador del personatge, perquè havia travat certa amistat amb Concepción Zendrera Ferrés a una fira literària i confiava plenament en les capacitats de l’editorial catalana. La mateixa Zendrera es va encarregar de traduir al castellà les obres, de manera que se la pot considerar l’artífex de tot un univers lingüístic al voltant de Tintín, sobretot dels renecs del Capità Haddock. I el que diem per a ella és també aplicable al traductor a la llengua catalana, l’inetiquetable Joaquim Ventalló, que va ser poeta, periodista, polític i, òbviament, traductor.

Un retrat d'Hergé realitzat per Andy Warhol | Ricardo Rubio (Europa Press)

A Ventalló se’l recorda entre altres raons perquè es va encarregar de fer una de les primeres transmissions de ràdio d’un partit del Barça, l’any 1928. Es tractava d’un enfrontament del Campionat d’Espanya contra el Real Unión de Irún i va passar a la història per ser la primera retransmissió d’aquest estil feta des de fora de Catalunya (anteriorment s’havien emès dos partits del FC Barcelona, un des de Sarrià i un altre de Les Corts). En la feina com a traductor de Tintín, Ventalló va aconseguir dotar d’una personalitat molt accentuada a Haddock gràcies a l’estol d’insults catalans que va imaginar sortint de la boca del mariner barbut.

El destí va voler que el primer àlbum del periodista belga que va publicar Joventut sortís al carrer el 1960, el mateix any en què va morir el fundador, que havia dirigit l’editorial fins als seus darrers moments. Malgrat el pes de l’obra d’Hergé en el catàleg del segell català, Joventut va tenir altres èxits, com és el cas de les novel·les d’Enid Blyton, creadora d’aquell grup de joves coneguts com Els Cinc que tenien tota classe d’aventures i que van vendre muntanyes d’exemplars durant dècades. O també la mítica Pippi Calzaslargas, d’Astrid Lingren.

Durant la pandèmia, es va produir la mort de Zendrera, que havia superat els cent anys de vida, i de manera gairebé miraculosa l’editorial es va mantenir també fins al seu centenari en mans de la família, un fet del tot inusual. Això sí, el 1996 es va produir una escissió interna que va provocar que una branca de la família es desprengués del seu 40% del capital. Ara, la manca de successió ha empès a Lluís Zendrera ha traspassat el negoci.

I si parlem del comprador, poques explicacions cal donar perquè es tracta del gran gegant de les lletres del país. El grup de mitjans, fundat com a editorial per part de José Manuel Lara Hernández el 1949, i amb seu a un edifici molt vistós concebut per Banca Catalana, té una facturació agregada d’uns 2.000 milions d'euros, on aproximadament el 25% es correspon al negoci dels llibres (més d’una setantena de segells, entre els quals destaquen Planeta, Grup62, Espasa, Seix Barral, Tusquets, Destino o Ariel, a més de La Casa del Llibre i una firma de distribució a llibreries). El benefici operatiu brut en el darrer exercici es va enfilar per sobre dels 400 milions d’euros, mentre que l’empresa dona feina a 16.000 persones.