Escolta l'article ara…
Fa una setmana es va saber que el Circuit de Barcelona-Catalunya seria amfitrió, l’estiu de l’any vinent, d’una cursa del circuit americà de la IndyCar, una modalitat molt semblant a la Fórmula 1 europea no gaire avesada als experiments fora del continent americà. Aquesta notícia, important i positiva, obre la porta a posar sobre la taula un bon grapat d’assumptes, i el primer d’ells és saber què és això de la IndyCar.
A primera vista, quan es contempla una cursa d’aquesta competició crida l’atenció que els cotxes són molt semblants als que estem acostumats a veure a la Fórmula 1, el que anomenen open-wheel design. Després, quan ho mirem de més a prop, comencen a aparèixer les diferències. D’entrada, a la IndyCar tots els cotxes parteixen d’un xassís idèntic —per fomentar la igualtat entre competidors i que aflori el talent dels pilots— al que després s’hi afegeix una motorització que pot ser d’Honda o de Chevrolet, però que en qualsevol cas supera els 700 cavalls de potència.
El 7 de març començarà la temporada 2027, amb una cursa a Florida, i partir d’allà s’aniran enllaçant competicions fins a un total de disset, a un ritme de dues o tres mensuals (excepte agost —amb quatre, perquè el circuit de Milwaukee té doble cursa— i setembre, que només té la cursa final del campionat). La visita al Circuit de Catalunya està prevista per al 18 de juliol i serà l’única que se celebri fora del continent americà. És una temporada més curta que la Fórmula 1, que té 23 grans premis.
És molt difícil accedir a les xifres que mou aquest circ, atès que oficialment publiquen molt poques dades. El que sí que és conegut és que el seu patrocinador principal és la firma japonesa NTT. Siguin quins siguin els diners que genera, la veritat és que la IndyCar és molt més petita que l’altra gran competició automobilística americana, la Nascar, que ingressa anualment més de 1.700 milions de dòlars, la major part per drets de televisió. Això sí, la IndyCar té com a joia el circuit oval on se celebren les 500 milles d’Indianapolis i que és l’embrió de la competició (aquest circuit, per si sol, al llarg de l’any pot generar més de mil milions de dòlars de facturació i també dona cabuda a la Nascar).
Abans de l’acord per córrer al Circuit de Catalunya, aquesta competició ja tenia un vincle previ amb el país que no és menor, i és que el campió habitual és un català, Àlex Palou, que ha obtingut el triomf final els anys 2021, 2023, 2024, 2025 i 2026, tots amb els colors de l’equip Chip Ganassi Racing, fundat per l’expilot Floyd “Chip” Ganassi Jr.
La llavor d’aquesta competició es va sembrar el 1911, quan es va celebrar la primera edició de les mítiques 500 milles d’Indianapolis, un circuit que va acabar donant nom a tota la competició. El negoci va ser gestionat per l’American Automobile Association (AAA) fins al 1955, quan el United States Auto Club (USAC) va agafar el relleu. La seva gestió es va mantenir fins al 1979, quan la major part de les curses van passar a quedar sota el paraigua de la Championship Auto Racing Teams (CART), una entitat que a mitjan anys noranta va patir una escissió, en virtut de la qual es va crear una nova competició, la Indy Racing League (IRL). El 2008, totes dues línies es van fusionar per crear el circ que existeix en l’actualitat.
El Circuit de Catalunya havia estat la seu ininterrompuda d’un gran premi de Fórmula 1 cada any des del 1991, però ara ha de viure en l’alternança i només albergarà curses cada dos anys
Que la IndyCar trepitgi Catalunya, es miri com es miri, s’ha de considerar una bona notícia, especialment motivadora després que el país perdés l’exclusiva de la Fórmula 1 a Espanya en benefici de Madrid. El Circuit de Catalunya havia estat la seu ininterrompuda d’un gran premi de Fórmula 1 cada any des del 1991, però ara ha de viure en l’alternança i només albergarà curses cada dos anys, mentre que Madrid les tindrà anualment.
No obstant això, el muntatge a la capital de l’Estat té moltes concomitàncies amb el que es va fer anys enrere a València i que va acabar com el rosari de l’aurora. Sembla raonable pensar que puguin compartir destí final.
Catalunya i el motor, un matrimoni de llarga durada
Al titular d’aquesta peça parlem d’arrels profundes, amb el que volem fer referència a la llarga tradició de motor existent a Catalunya, a diferència d’altres indrets de la península on organitzen esdeveniments de gran volada, sense una base d’aficionats que ho justifiqui.
Hi ha molts arguments per demostrar que l’afició al motor és present de fa més d’un segle, però n’hi ha un de molt gràfic i que rima amb la IndyCar, com és el fet de tenir un circuit oval ja des del 1923, un dels únics quatre circuits fixos del món en aquell moment. Des del 1916, i gràcies al grup d’entusiastes de la velocitat reunits al voltant de la Penya Rhin, a Catalunya van començar a sovintejar les curses tant de cotxes com de motos.
L’afició creixent va empènyer a la indústria, que des de ben aviat es va dedicar a la producció d’automòbils, alguns de gran qualitat, com els Hispano-Suiza, els Elizalde, els Abadal o els David. Com dèiem, el 1923 va obrir les portes l’Autòdrom de Terramar, ubicat entre Sitges i Sant Pere de Ribes, en una època en què el món només existien altres tres circuits tancats: el Brooklands anglès, l’italià de Monza i l’esmentat d’Indianapolis, als Estats Units. Per cert, la cursa inaugural la va guanyar un francès, Albert Divo, que conduïa un Sunbeam i que va superar per ben poc al comte Louis Zborowski.
Encara que l’Autòdrom de Terramar va tenir una vida curta (com a circuit actiu, perquè la instal·lació continua existint), l’afició no va parar de créixer. Entre els anys trenta i els setanta, un escenari habitual de les curses va ser el Circuit de Montjuïc, i en paral·lel, els anys quaranta i cinquanta, es van disputar competicions a l’anomenat Circuit de Pedralbes, que tenia la recta principal a l’avinguda Diagonal. Precisament allà, el mític Juan Manuel Fangio va conquerir el seu primer campionat del món de Fórmula 1.
Des de la postguerra i fins a la dècada dels vuitanta, Catalunya va ser una potència mundial fabricant motocicletes, amb marques com Derbi, Montesa, Bultaco, Ossa i Sanglas
L’última baula de la cadena va ser l’obertura del Circuit de Catalunya, al Vallès, que funciona des del 1991. I a banda d’això no podem oblidar que des de la postguerra i fins a la dècada dels vuitanta el país va ser una potència mundial fabricant motocicletes. Les marques principals en aquells temps eren Derbi, Montesa, Bultaco, Ossa i Sanglas.
El que li ha succeït al Circuit de Catalunya es pot extrapolar a altres esdeveniments esportius, com és el cas del tenis, on la llarga tradició catalana —amb un torneig important celebrat des del 1953— no ha estat obstacle perquè a Madrid inventessin de zero un torneig de categoria superior que any rere any demostra que allà no hi ha prou afició per sostenir-lo.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat