Qilimanjaro, l'empresa de moda en tecnologies de frontera

Fa poques setmanes es va saber que l’empresa tecnològica Indra invertiria, a través d’un préstec convertible, la xifra de deu milions d’euros a la firma catalana Qilimanjaro Quantum Tech amb la finalitat d’impulsar les aplicacions quàntiques a terrenys com la intel·ligència artificial i la robòtica. Aquesta inversió suposava una mica més del 50% de la ronda de finançament que l’empresa tenia oberta. La ronda l’ha completada l’entitat pública Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT), que hi ha aportat 9,6 milions. Últimament, el nom de Qilimanjaro apareix amb certa recurrència als mitjans de comunicació, així com el de la seva responsable, Marta Pascual Estarellas, però el concepte quàntic continua resultant força esotèric per a la majoria de la població. Corporativament, Qilimanjaro es defineix com a empresa especialitzada en computació quàntica i, per tant, convé aturar-se un moment en explicar què és tot això.

Des del punt de vista històric, aquesta companyia és una empresa derivada sorgida del Barcelona Supercomputing Center (BSC) l’any 2019 i actualment té entitat pròpia amb seu formal al districte 22@. Abans hem esmentat de passada a la seva màxima responsable, Marta Pascual Estarellas, que és química i doctora en física, i també la persona més de moda en l’ecosistema català de la tecnologia de frontera. El propòsit de Qilimajaro és fabricar ordinadors quàntics analògics, enginys dels quals parlarem més endavant. Una característica bàsica dels processos de l’empresa és que la seva producció és full stack, una expressió que vol dir són els artífexs de totes i cadascuna de les fases de producció. L’adjectiu analògic també té la seva rellevància, perquè en els darrers anys els grans actors s’han focalitzat en els computadors digitals, de manera que triar el camí dels analògics implicava avançar per un camí amb menys trànsit i que, alhora, podia oferir prestacions alternatives.

Si vols saber-ne més

 

   

Marta P. Estarellas (Qilimanjaro): “El moment 'eureka' no el compren els diners”

Algú es pot sorprendre que qui està comandant aquesta empresa tan prometedora del món de la física sigui una persona, Estarellas, que prové del món de la química, però en realitat és molt raonable. Quan entrem en l’univers de les molècules destinades a ser fàrmacs, és un gran avantatge poder simular-les amb tota la complexitat necessària un ingent número de vegades abans de procedir a la seva producció material. Per tant, no només la intel·ligència artificial i la ciberseguretat poden ser àmbits de treball de les computadores quàntiques, sinó que àmbits més palpables com la medicina també se’n poden beneficiar.

No només la intel·ligència artificial i la ciberseguretat poden ser àmbits de treball de les computadores quàntiques

Dit això, ja és moment d’explicar en què consisteix la computació quàntica, que si acabés de consolidar-se, suposaria un canvi de paradigma en el terreny tecnològic. La física quàntica -a la qual abans se l’anomenava més freqüentment mecànica quàntica- és la ciència que estudia tot allò que succeeix dins de l’àtom pel que fa a la matèria i a l’energia. El món subatòmic està regit per lleis que no són aplicables al macrocosmos estudiat per la física convencional. La primera peça en la construcció d’aquest castell d’Escher que és la mecànica quàntica la va posar sobre la taula l’alemany Max Planck el 1900, amb la creació del concepte teòric de quant, que són els paquets en què s’agrupa l’energia. Cinc anys més tard, Albert Einstein va constatar la materialitat d’aquesta hipòtesi pel que fa als fotons, les entitats que són energia i partícula i que formen la llum. A partir d’aquí, s’hi van anar sumant aportacions de científics diversos, com és el cas de Niels Bohr, fins que a la dècada dels anys vint, Werner Heisenberg i Erwin Schrödinger van reblar el clau d’aquest camp de la ciència tan disruptiu.

El més rellevant del món subatòmic és que no només té les seves pròpies lleis físiques diferents de les del món convencional, sinó que aquestes lleis resulten del tot contraintuïtives per als humans. Un cop conegudes les propietats de les partícules subatòmiques es va fer el pas d’intentar aprofitar aquests efectes tan singulars en el nostre món, i així va néixer la computació quàntica, que es recolza en una de les propietats de la física de partícules com és l’anomenada superposició quàntica, en virtut de la qual una partícula pot mantenir-se cert temps -mentre no col·lapsi i es defineixi cap a un estat- en dos estats diferents.

Si recordem que els ordinadors convencionals funcionen amb una base binària, on els bits se situen en posició zero o, alternativament, en posició u, comprendrem la utilitat de disposar de bits que poden estar en les dues posicions al mateix temps. A aquest tipus de bits se’ls anomenen bits quàntics o qbits i poden calcular en poc temps operacions que un ordinador convencional trigaria a fer milers d’anys. Ara bé, el gran taló d’Aquil·les és la seva fragilitat, atès que els qbits només mantenen aquestes capacitats gairebé màgiques mentre operin en el món subatòmic; si entren en contacte amb el macrocosmos, col·lapsen i passen a tenir les mateixes propietats que qualsevol substància del nostre món.

Els bits quàntics, o qbits, poden calcular en poc temps operacions que un ordinador convencional trigaria a fer milers d'anys

Tornant a Qilimanjaro i, en general, al sector quàntic català, cal dir que Barcelona és considerada com la capital de la computació quàntica del sud d’Europa. Encara que en aquests moments tot l’ecosistema quàntic català, format per unes cinquanta empreses, es troba en fase d’inversió més que no pas de comercialització de productes i serveis, el cert és que les empreses que hi ha implicades ja generen ingressos de prop de cent milions d’euros.

Un altre cas destacat és el de Luxquanta, que també va néixer a Barcelona, però en aquest cas no a partir del BSC, sinó d’una altra gran instal·lació que treballa amb física de partícules, el Sincrotró Alba (qui tingui interès en el hub català de ciència de frontera, pot llegir aquesta peça que vam publicar el 2022, on parlàvem de les tres principals entitats del país). Aquesta altra firma, Luxquanta, està enfocada als sistemes de ciberseguretat, que en el futur seran tema central de la computació quàntica (les possibilitats d’aquesta nova computació transformarà en vulnerables els sistemes tradicionals de ciberseguretat). La feina que hi ha al davant és la lluita per aconseguir els capitals necessaris per seguir progressant en aquest àmbit i intentar que Europa pugui fer-se un forat en el concert mundial d’aquest terreny de la investigació.