El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha agafat la bandera del retorn de les empreses catalanes que van traslladar la seu social després del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. I ha agafat aquest compromís amb la col·laboració de la CEOE sense que cap altra organització empresarial, ni tan sols el govern de la Generalitat, ho hagi situat com a prioritat.
En el programa electoral i en el discurs amb el qual va iniciar aquest dilluns la seva segona etapa en la presidència de Foment, Sánchez Llibre va renovar el compromís pel retorn de les empreses. Va reconèixer que no se’n va sortir en el primer mandat, però que continuarà treballant fins aconseguir-ho. “No és fàcil, però tampoc és impossible”, va dir. Per a portar-ho terme, es va mostrar a favor de la taula de diàleg polític impulsada pels governs de Pedro Sánchez i Pere Aragonès per considerar que facilitarà la “necessària estabilitat política i econòmica”. Confia en que aquesta estabilitat donarà seguretat a les empreses per fer el pas.
Foment posa en valor el compromís d’Antonio Garamendi perquè les seus de les empreses catalanes que van marxar “tornin a casa”
En aquest objectiu, Sánchez Llibre compta amb el suport d’Antonio Garamendi, president de la CEOE. Precisament, en l’assemblea del dilluns a Foment, Garamendi va subratllar que “treballarem junts i un dels objectius és que les empreses catalanes tornin a casa”.
Jordi Casas, cap del gabinet de presidència de Foment, posa en valor el “compromís” adquirit pel president de la CEOE. Casas recorda que a Catalunya hi ha “seguretat jurídica” per la tornada de les seus socials i assegura a VIA Empresa que, en uns mesos, “tindrem alguna bona notícia” en aquest sentit.
Altres fonts patronals precisen que Sánchez Llibre és el més indicat per enarborar aquesta “bandera” tenint en compte que les grans empreses que van marxar estaven representades per Foment i, en la seva majoria, encara en són sòcies tot i que tinguin la seu fora.
Pimec també defensa la tornada, però sense adoptar una actitud proactiva, entre d’altres motius perquè gairebé no es va veure afectada per la marxa d’empreses sòcies, mentre que l’actual president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola, ha optat per passar de puntetes sobre aquesta qüestió. Tot i que en el debat electoral es va preguntar als dos candidats del Cercle, no van formular cap proposta concreta al respecte.
Directius catalans establerts a Madrid reconeixen que els incentius fiscals juguen a favor de quedar-se a la capital
L’actitud de Foment contrasta amb la de la Generalitat. En diverses intervencions públiques, el conseller d’Economia, Jaume Giró, ha argumentat que hi ha “raons” per a que tornin les seus, però que no pensava demanar-ho a les empreses perquè era una decisió que depenia als seus administradors.
Un directiu català, amb despatx a Madrid i que prefereix mantenir l’anonimat, assegura que és més fàcil que una empresa estrangera s’estableixi a Barcelona que la tornada d’una de les grans companyies catalanes que se'n van anar després del referèndum. Assenyala que resulta “complicat” el camí de tornada si, efectivament, s’ha produït un trasllat “real”. Precisa que una cosa és obrir una oficina a Madrid i, una altra, invertir en infraestructura per acollir la cúpula directiva. En aquest últim cas, no creu possible fer marxa enrere per “moltes promeses d’amor i tendresa que ens fessin”.
Aquestes fonts reconeixen que establir-se a Madrid suposa un “incentiu fiscal” que no tenen a Catalunya. De fet, Giró sempre ha rebutjat la possibilitat de concedir avantatges fiscals a les empreses que retornin les seus perquè això suposaria un greuge per a les que es van quedar.
Un altre directiu català apunta un altre motiu de pes que dificulta la tornada: quan la decisió depèn d’executius o accionistes catalans que han traslladat la residència a Madrid i, en conseqüència, paguen impostos a la capital espanyola. “Ara tornaran l’empresa si ells estan a Madrid?”, pregunta. A sobre, afegeix que les males perspectives econòmiques que s’esperen a partir de la tardor encara compliquen més la tornada.
Agbar va ser la primera de les grans companyies que va tornar però cap més l’ha acompanyat
El setembre de 2018, la Sociedad General de Aguas de Barcelona, matriu del grup Agbar, va decidir tornar la seu social a la ciutat que li dona el nom gairebé un any després d’establir-la a Madrid. No obstant, cap altre gran grup ha seguit l’exemple.
Durant molt temps s'ha especulat amb la possibilitat que Cementos Molins la tornès a Sant Vicenç dels Horts. Fins i tot, diverses branques de les famílies propietàries -a destacar, els germans Jordi, Javier i Santiago Molins Amat– van acudir als tribunals per forçar la tornada, però el Jutjat Mercantil número 3 de Madrid va rebutjar el maig passat la seva demanda.
Aquestes accionistes mantenien que el trasllat de seu social era fictici perquè a Madrid només hi tenen una petita oficina. En canvi, Juan Molins Amat, germà dels anteriors i president de la companyia, sempre ha defensar que el trasllat era real. Els advocats de la companyia va argumentar que, des de l'octubre de 2017 fins el desembre de 2021, es van celebrar a Madrid quatre juntes d’accionistes, 49 consells d’administració i 70 reunions de comissions, quan d’aquestes últimes, a Barcelona, només se n’havien efectuat 12 i 12. Això sí, a Madrid, Molins només hi manté fixes el director financer i tres empleats. Aquesta sentència va suposat un cop pels que esperaven desmuntar el decret lleu aprovat pel govern de PP amb la intenció de facilitar la fugida de seus.
La fusió de Caixabank amb Bankia allunya la hipòtesi de la tornada de la seu a Barcelona
Per molt que des de Foment es treballi per la tornada de les seus, ningú espera que convencin Caixabank, la principal de les companyies que se’n va anar el 2017. Precisament, la fusió amb Bankia que es va portar a terme l’any passat encara allunya més aquesta possibilitat.
Arran de la incorporació de Bankia, el conseller delegat de Caixabank, Gonzalo Gortázar, va reiterar que la seu social es mantindrà a València mentre que les seus operatives estaran a Barcelona i Madrid, “sense que pinti més una que l’altra”.
Pel que manifesten els principals responsables de Caixabank en converses privades, la hipotètica tornada dela seu a Barcelona està descartada. Ho argumenten amb motius d’implantació territorial.
Tant Caixabank com Bankia ja tenien la seu social a València abans de la fusió. La primera es va establir en aquesta ciutat el 6 d’octubre de 2017, cinc dies després del referèndum. La segona ja hi era des del 2012, des que Bancaja es va incorporar al Banco Financiero y de Ahorros (BFA), antecedent de Bankia, que liderava Caja Madrid.
Amb la fusió, Caixabank és, amb molta diferencia, la primera entitat bancària del País Valencià per clients, volum d’actius i nombre d’oficines. Aquest és el principal motiu que esgrimeixen per justificar la seu social del carrer Pintor Sorolla de València.