Els somnis faraònics de la Borsa de Barcelona

El president de l'entitat, Joan Hortalà, defensa que "la borsa no deixa de ser un reflex del món empresarial"

Joan Hortalà és el president de la Borsa de Barcelona | Aijec
Joan Hortalà és el president de la Borsa de Barcelona | Aijec

Joan Hortalà és conegut entre borses i inversors de pràcticament tot el món. Doctor en Economia, antic degà de la Facultat d'Economia de la UB, exconseller d'Indústria i Energia de la Generalitat i president de la Borsa de Barcelona des de 1993. "La borsa no deixa de ser un reflex del món empresarial", ha reivindicat durant l'últim Dinar Aijec a l'Hotel Grand Marina. I com les empreses, la Borsa de Barcelona també té somnis faraònics.

A l'hora dels cafès, Hortalà ha fet cotitzar les accions a l'alça: "La borsa finança les empreses, retribueix l'estalvi i prediu la situació econòmica a curt termini". Tant és així que els diners que les empreses capten a borsa poden suposar una injecció de liquiditat... Allò que John Maynard Keynes definia com "el miracle de la borsa".

Hortalà: "Hi ha tota una terminologia ideològica i ignorant que considera la borsa com un instrument del capitalisme"

Ara bé, els prejudicis també existeixen i el president de la Borsa de Barcelona s'ha encarregat de desmentir-los: "Hi ha tota una terminologia ideològica i ignorant que considera la borsa com un instrument del capitalisme. Tenen lògica en un context polític, però no s'aguanten en un context econòmic".

Una bola de vidre i una economia de vaques

Hortalà defensa que l'economia està subjecte a "la llei dels somnis del Faraó". És a dir, set anys de vaques grosses i set anys de vaques magres d'on resulten cicles econòmics d'aproximadament 14 anys. De l'expansió a la contracció i viceversa. Així ho avala la història més recent: de la crisi de les noves tecnologies i les .com del 2000 a la caiguda de Lehman Brothers del 2008.

De fet, el símil entre la borsa i una bola de vidre que prediu el futur més immediat és recurrent. El diagnòstic diu així: "La borsa preveu el cicle econòmic". I per tant, si les empreses cotitzen a l'alça vol dir que l'economia va bé, de la mateixa manera que "si l'economia i les empreses van bé, la borsa va endavant".

Més info: Joan Hortalà desmenteix que el procés afecti la borsa

Es tracta d'un win-win amb permís de la geopolítica: Wall Street, Brexit, el preu del petroli, l'evolució de les divises o la (de)apreciació del dòlar... Però no es veu afectat pel procés d'independència de Catalunya. El president de la Borsa de Barcelona ha posat Grífols com a exemple "d'empresa espectacular, amb creixement rapidíssim però que pot fluctuar al mercat" a causa d'alguna llei nord-americana sobre el plasma.

La borsa de tothom

"La borsa ja no és un monopoli, qualsevol amb capacitat i recursos suficients pot muntar una borsa alternativa", assegura Hortalà. Històricament, només cotitzaven les grans empreses, però ara també cotitzen les mitjanes gràcies al Mercat Alternatiu Borsari (MAB).

En concret, el president de la Borsa de Barcelona ha recordat que Wall Street només representa el 40% de tot el volum borsari dels Estats Units, el 60% restant és cosa dels mercats alternatius. Pel que fa al mercat d'Espanya, està unificat i té quatre portes d'entrada que tenen entitat jurídica pròpia: Barcelona, Madrid, Bilbao i València.

Hortalà: "La borsa ja no és un monopoli, qualsevol amb capacitat i recursos suficients pot muntar una borsa alternativa"

Segons Hortalà, l'estratègia a la borsa no passa tant per maximitzar el benefici sinó minimitzar el risc. El primer no és "un bon amic de viatge" mentre que el segon és sinònim d'estabilitat. "Si minimitzes el risc, no tens pèrdues", ha insistit. La seva recomanació inclou tres D: Diversificació, Durada i Disponibilitat.

Com fer caure la moneda de cara

El president de la Borsa de Barcelona ha detallat que el rendiment mitjà des del 1940 fins a 2017 és d'un 8,6% anual. Així doncs, "la borsa sempre és rendible a llarg termini". I sobre com de llarg és el termini, la resposta es mou entre 7 i 8 anys en el cas espanyol. En clau humorística, també ha explicat que en els últims anys la victòria de l'Espanyol era sinònim de pujada als mercats el dilluns.

Més info: Josef Ajram: “M'he educat a la borsa a força d'hòsties"

Des dels orígens de la borsa fins ara, el 70% dels anys han sigut positius i això vol dir que el cicle financer té una proporció pràcticament de tres anys de creixement i un altre de recessió. El volum d'inversió a la borsa espanyola a començaments del segle XXI era de 5.000 milions euros diaris mentre que ara és d'entre 2.500 i 3.000 milions d'euros diaris, ja que el volum s'ha diversificat amb l'aparició de plataformes alternatives que ja acaparen un 25% de la captació.

I una última xifra: la probabilitat que una inversió a borsa tingui èxit es troba al voltant d'un 50%. La moneda pot caure de cara de la rendibilitat: "Si ajustes la diversificació, la durada i Ia disponibilitat per minimitzar el risc".

Un futur de dejuni

Tot just abans de tancar la sessió, Hortalà també ha volgut distingir entre l'especulador en el sentit pejoratiu (especula en contra dels interessos col·lectius) i en el sentit operatiu (opera per equilibrar els preus del futur). I per si algú tenia algun dubte sobre la seva opinió al voltant del bitcoin, ha criticat que "les criptomonedes són moviments extremadament especulatius sense cap mena d'influència sobre l'economia real".

"Les criptomonedes són moviments extremadament especulatius"

"En els pròxims anys ens espera el mateix que hi ha hagut durant els anys anteriors. La borsa puja i baixa, és un procés continu però la tendència és creixent. No estem a l’avantsala d’una catàstrofe, hi ha un cert dejuni però no una catàstrofe.", ha conclòs. Malgrat els alts i baixos, la borsa com la vida sembla que acaba cotitzant a l'alça.

Més informació
El carrer, la política i la borsa dicten sentència sobre les hipoteques
Uriach no es mourà de Catalunya per raons històriques
Avui et destaquem
Comentaris