Ja fa setmanes que els mitjans alerten del preu descontrolat del cacau en origen, una situació que per força acabarà afectant el mercat de tots els productes que s’elaboren a partir d’aquesta matèria i, especialment, al de la xocolata. Les xifres són espectaculars: el cacau ha disparat el preu en aquest 2024 (dels 4.200 dòlars per tona amb què va començar l’any fins als més de 10.000 actuals) i, si mirem més enrere, veiem que veníem d’uns preus al voltant dels 2.000 dòlars. Aquest increment desmesurat ha deixat en una cosa menor la gran pujada del 1977, resultat de males collites, quan el cacau es va enfilar fins als 5.400 dòlars, quan un parell d’anys abans cotitzava a la ratlla dels 1.000.
És una bona mostra dels efectes devastadors que té una reducció dràstica de l’oferta en un mercat de demanda inelàstica. Les raons d’aquesta escassedat? Del tot naturals i les mateixes del 1977, problemes climàtics vinculats a El Niño a Costa d’Ivori i Ghana (més de la meitat de la producció mundial entre tots dos països) que han repercutit de ple en les collites. Com a producte final, la xocolata ha vist agreujada la pujada de preus del cacau amb l’increment que també ha patit el sucre, un dels ingredients bàsics que s’hi fan servir.
El cacau ha disparat el preu aquest 2024, passant dels 4.200 dòlars per tona als més de 10.000 actuals
Però aquesta pujada de preus no queda limitada ni molt menys al cacau, perquè si donem un cop d’ull a altres elements del sector primari, trobem xifres ben cridaneres com per exemple l’evolució en borsa d’empreses vinculades a la mineria de la plata, una commodity que, igual que l’or, està veient com el seu preu ha transitat fins a màxims històrics. La firma First Majestic Silver Corp va experimentar la setmana passada com el valor de les seves accions pujava un 29%, mentre que les de Fortuna Silver Mines no es quedaven gaire enrere, amb una escalada de només el 23%. La primera d’elles porta un 50% de pujada al darrer mes, mentre que la segona supera el 40% de revalorització en el mateix període.
Tant First Majestic Silver com Fortuna Silver Mines són empreses poc conegudes pel públic en general, però la seva activitat és crucial. La primera d’elles és una companyia d’origen canadenc que té les principals explotacions a Mèxic. La companyia va ser fundada el 2002 pel qui avui és el seu primer executiu, Keith Neumeyer, que provenia del món dels mercats financers. Per la seva banda, Fortuna Silver és també canadenca, però en aquest cas amb les explotacions força repartides pel món: Àfrica, Sud-amèrica i Mèxic. El seu origen també és força recent perquè la companyia va ser creada el 2005 quan tres inversors van unir esforços; van ser Mario D. Szotlender (emprenedor veneçolà), Jorge A. Ganoza (actual president i procedent d’una família peruana de llarga tradició en la mineria) i Simon Ridgway (expert en mineria que va encetar la seva carrera a Alaska els anys setanta).
Lluny de les dues empreses esmentades, però encara amb una revalorització mensual superior al 20%, hi ha Cameco Corp (Canadian Mining and Energy Corporation), una firma especialitzada en l’urani. Comparteix amb les anteriors el seu origen canadenc, però en aquest cas la matèria primera amb què treballa l’obté del Canadà i del Kazakhstan. Va néixer el 1988 com a resultat de la privatització i posterior fusió de dues empreses públiques.
Tornant al començament d’aquest article, només ens queda preguntar-nos si podrem continuar menjant xocolata, o el canvi de preu motivat per raons climàtiques acabarà essent estructural i transformarà el cacau en un producte només apte per als rics.